{"name":"2022/11/30/15/27/81605f29-d15a-4870-9df5-f6fa5089c405.jpg","author":"Arnau Pascual","type":"0","location":"0","weight":3249172}

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha tancat aquest migdia la 7a Jornada de l‘Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, dedicada enguany a l’impacte social dels museu. Durant dos dies, museòlegs i experts en patrimoni cultural han debatut i compartit coneixement entorn a com enfortit els lligams entre la societat i els museus, i com millorar el coneixement i l’avaluació dels públics dels museus. La jornada ha tingut lloc al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

La consellera Garriga ha posat en valor la funció social dels museus i la importància de disposar d’eines que permetin mesurar i avaluar l’impacte d’aquests en la societat. En aquest sentit, ha valorat molt positivament una nova eina que el Departament de Cultura posa a disposició dels tots els museus de Catalunya: el Baròmetre Social dels Museus. Es tracta d’un projecte pioner a l’Estat espanyol que, per primera vegada, comptabilitza i avalua l’impacte social i de valor públic dels museus d’una manera numèrica. “Permetrà posar de manifest el valor dels museus públics a Catalunya i fer que tots ells disposin d’eines que els permetin mesurar i avaluar el seu impacte en la societat”, ha dit la consellera.

Aquesta nova eina permetrà tenir una radiografia molt més acurada de la rellevància social, cultural i educativa dels museus. El projecte, desenvolupat en el marc del Pla de Museus de Catalunya, pretén posar de manifest els beneficis que les institucions museístiques aporten al conjunt de la ciutadania: emfatitza l’impacte positiu que tenen en les vides individuals i col·lectives de les persones i mostra el treball col·laboratiu que desenvolupen per atendre els reptes socials actuals. És el primer mètode que permetrà, en un futur, sistematitzar la recollida de dades i avaluar un conjunt d’accions essencials en la definició de museu que normalment no s’acostumen a recollir en les estadístiques.

“Els museus sou inclusius, afavoriu la cohesió social i milloreu la condició de vida de les persones”, ha afirmat la consellera, i ha afegit: “Tothom ha de tenir accés als museus perquè tothom ha de tenir accés a la cultura”.

Baròmetre Social dels Museus

El Baròmetre Social dels Museus es va començar a treballar fa tres anys i avui s’han presentat els primers resultats, del 2022, que posen de relleu exemples de bones pràctiques museístiques.També es podenconsultar en un informe detallat que es pot consultar al web del Departament de Cultura.

Aquesta nova eina aporta un conjunt de 35 indicadors quantitatius i qualitatius que es divideixen en sis àmbits d’impacte: ampliar la participació ciutadana, preservar el patrimoni, reforçar el capital social, augmentar el coneixement del públic, servir a l’educació i avança el canvi social valorant la vinculació dels museus amb els ODS.

La primera fase de test s’ha implementat durant el 2022 amb l’objectiu de contrastar i dimensionar l’aplicació de l’eina. La implementació ha anat a càrrec de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) i s’ha centrat en l’anàlisi quantitativa, mentre que la qualitativa es concretarà a partir dels casos de bones pràctiques detectats en la primera recollida d’informació i de l’estudi de models internacionals similars.

L’anàlisi quantitativa s’ha caracteritzat per una metodologia autoavaluativa en què dotze museus d’arreu del territori, de temàtiques i mides diferents, han aportat voluntàriament informació sobre els 35 indicadors. A més, l’OPPCC ha complementat la informació proporcionada pels museus amb el recompte de públics anual i altres dades prèviament recollides en el Registre de Museus de Catalunya.

Els museus que han participat en la fase test són: Can Quintana. Museu de la Mediterrània, Museu d’Art de Girona, Museu de Guissona, Museu de la Vida Rural, Museu del Ter, Musèu dera Val d’Aran, Museu Etnològic del Montseny, Museu Frederic Marès, Museu Marítim de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i Museus d’Esplugues de Llobregat.

Els projectes recollits, siguin individuals o conjunts, demostren la cooperació i el treball constant que els museus tenen amb entitats, associacions i agents de l’entorn proper, a la vegada que fomenten la reflexió i el debat al voltant de temàtiques socials amb la participació de diversos col·lectius.

Els resultats més destacats de la primera fase d’implementació del Baròmetre Social dels Museus són:

1. Ampliar la participació: el retorn de les persones visitants als museus, tan de forma presencial com virtual, demostra el valor públic que tenen els museus. Inclús en moments de crisi sanitària, els museus han mantingut aquest valor com institucions accessibles, segures, al servei de la societat. A més, les dades recollides mostren que el 64% de les persones visitants als museus de la primera fase van accedir als museus gratuïtament.
2. Preservar el patrimoni: els museus tenen una presència notable en el seu entorn. Afavoreixen la construcció i recuperació de la memòria, identitat i sentit de pertinença locals. Els 12 museus analitzats gestionen 301 espais i monuments i han impulsat 59 iniciatives de recuperació de la memòria de la seva comunitat.
3. Reforçar el capital social: s’enforteixen les relacions dels museus amb la ciutadania: s’han establert 113 partenariats amb organitzacions culturals, cíviques i educatives del seu context; s’han integrat en 88 òrgans de participació locals de diferents àmbits professionals per treballar de manera cooperativa; han comptat amb 118 persones voluntàries que s’han implicat en el dia a dia dels museus i han acollit activitats d’altres entitats esdevenint espais de trobada de les comunitats.
4. Augmentar el coneixement públic: es democratitza la cultura i el coneixement gràcies a l’increment de digitalització de les col·leccions museístiques. Més de 188.000 ítems disponibles a persones d’arreu del món en accés obert i gratuït. Alhora s’incrementa el préstec de peces a altres organitzacions i s’impulsen, més que mai, els projectes de documentació i recerca en els quals intervé la ciutadania amb el seu testimoni sobre la memòria vinculada al territori.
5. Servir a l’educació: els 12 museus han establert durant aquest any 31 convenis amb centres educatius de l’entorn i s’han desenvolupat 19 projectes amb centres d’educació no formal. També han acollit enguany 92.486 escolars, un 74% amb entrada gratuïta. 453 grups procedien de centres de mitjana o màxima complexitat i 16.050 eren alumnat d’ensenyament de postsecundària.
6. Avançar el canvi social: com la societat en general, els museus s’han compromès amb els ODS de les Nacions Unides i han començat a treballar temàtiques que els són afins i han encoratjat la ciutadania a la reflexió i el debat sobre els reptes socials actuals. Ho fan a través de les exposicions temporals, les activitats, les visites guiades o de noves lectures i relats de les seves col·leccions. Alguns dels temes més treballats han estat la igualtat de gènere i la lluita contra el canvi climàtic. També s’apliquen models de gestió sostenible i difonen mesures d’estalvi energètic. Alguns compten ja amb les acreditacions ambientals oficials.

Després d’aquesta primera fase, el Departament de Cultura treballarà per acabar d’ajustar l’eina i fer-la extensible a la resta de museus catalans que hi vulguin participar de forma voluntària i, així, obtenir una radiografia més àmplia del seu valor públic.

L’accés a la cultura, una prioritat del Departament

Un dels eixos de treball del Departament de Cultura és garantir que tothom tingui els drets culturals garantits, tant d’accés com de participació en la cultura. El museu ha de ser visible i participar en la construcció crítica de la identitat, ser inclusiu i afavorir la cohesió social, la prosperitat de les persones i el seu desenvolupament cultural. I el Pla de Museus es vertebra per la idea de museu social. Una idea de museu que es posa especialment de manifest amb el Baròmetre Social dels Museus. Alhora, aquesta actuació es vincula de manera transversal a molts dels altres programes que desplega el Pla de Museus com els d’accessibilitat, educació, salut, sostenibilitat i digitalització.