- La consellera Meritxell Serret ha participat al 40è Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus des d’Oñati (Guipúscoa), centrat en les perspectives per al desenvolupament territorial dels Pirineus a través de l’economia de l’hidrogen. Serret s’ha mostrat “perplexa” pel tancament de passos fronterers per part de França
- En el marc de la jornada, la consellera Serret s’ha reunit amb la ministra d’Afers Exteriors d’Andorra, Maria Ubach Font, i amb la secretària general d’Acció Exterior del Govern Basc, María Ángeles Elorza Zubiria
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha participat avui a Arantzazu (Oñati, Guipúscoa), al 40è Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, organitzat pel Govern basc, que n’ostenta la presidència des de fa un any, quan el Govern de la Generalitat va traspassar-li en el darrer Consell Plenari celebrat a Alp. Ho ha fet al costat del lehendakari Iñigo Urkullu, que presideix actualment la CTP, i de la resta de representants dels territoris membres de la xarxa de cooperació transfronterera: Yann Hélary, en representació del Consell Regional d’Occitània; Ana Ollo Hualde, consellera de Relacions Ciutadanes del Govern de Navarra; Maria Ubach Font, presidenta de l’Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera i ministra d’Afers exteriors del Govern d’Andorra; i Alain Rousset, president del Consell Regional de Nova Aquitània.
Durant la seva intervenció, Serret ha defensat que “en una Europa que a ulls del Govern de Catalunya hauria de ser cada vegada més integrada i solidària, la CTP som una xarxa territorial que afavoreix la permeabilitat i que esborra les fronteres físiques”, i ha explicat que “protagonitzem un rol estratègic que és moment d’enfortir en el complex marc actual de l’Europa que volem”. En aquest sentit, la consellera ha denunciat “que hi hagi uns passos fronterers tancats per l’administració central francesa a la frontera amb Catalunya” i que aquesta situació “ens provoca perplexitat”.
A més, la consellera ha subratllat la importància del gasoducte submarí BarMar, entre Barcelona i Marsella, del qual ha explicat que “millorarà l’abastiment energètic i fomentarà la descarbonització amb fonts d’energia renovables, com l’hidrogen verd i el biometà”. Serret ha celebrat l’acord entre els estats espanyol, portuguès i francès per a la construcció del gasoducte, i ha reclamat “una clara implicació de la Unió Europea en el finançament”. Així mateix, ha reconegut “l’impuls que a la CTP estem donant a l’hidrogen verd com a font d’energia”.
“La Comunitat de Treball dels Pirineus, tal com moltes altres xarxes transfrontereres, haurien de ser una inspiració per la Unió Europea”, ha assegurat la consellera Serret, “ja que demostren com el treball conjunt dona lloc a projectes singulars d’àmbit europeu que milloren la qualitat de vida de la nostra ciutadania”. Serret ha remarcat la importància d’“afavorir la connexió de la ciutadania entre els dos costats de la frontera” i ha reivindicat la necessitat de “ser útils a una escala més adient”. “La CTP porta 40 anys promovent polítiques útils per als habitants dels Pirineus”, ha destacat.
Per acabar, la consellera ha volgut agrair al Govern basc la presidència de la CTP i l’organització del 40è Consell Plenari “en un lloc emblemàtic com l’auditori Oteiza i el santuari d’Arantzazu, bressol de l’Euskera batua”, que ha dit que és “una mostra del valor de la participació ciutadana en el progrés d’una Europa que realça la diversitat i l’humanisme per aconseguir una societat més justa, sostenible i pròspera”.
A la primera part del plenari s’ha fet balanç de l’activitat de la CTIP en l’últim any i s’han exposat les conclusions del Fòrum Transpirinenc de la Joventut. Sota el títol L’hidrogen verd: un projecte per a un ‘hub’ dels Pirineus, s’ha centrat el debat amb experts sobre la matèria. Un d’ells ha estat Stephen Jackson, cap de Tecnologia i Mercat d’Hydrogen Europe, l’associació europea que representa els interessos de la indústria de l’hidrogen i els actors del sector i que promou l’hidrogen com a element facilitador d’una societat amb zero emissions. El Govern de la Generalitat, per mitjà d’ACCIÓ, és membre d’Hydrogen Europe.
La segona part ha constat de l’acte formal amb la participació dels representants polítics dels set territoris que integren la CTP, que han ratificat el seu compromís amb la cooperació transfronterera amb la Declaració d’Arantzazu.
La Comunitat de Treball dels Pirineus
La CTP és un consorci interregional de cooperació transfronterera format pels governs de Catalunya, el País Basc, Navarra, Aragó, el Principat d’Andorra i les regions franceses de Nova Aquitània i d’Occitània. L’objectiu de la CTP és contribuir al desenvolupament dels Pirineus, tenint-ne en compte els desafiaments i basant-se en les seves fortaleses. La CTP busca afavorir els intercanvis entre els territoris i els actors del massís pirinenc, trobar solucions conjuntes als problemes comuns i posar en marxa accions transfrontereres. El Consell Plenari és la reunió anual dels i les presidentes dels territoris de la CTP.
Reunions bilaterals amb els governs d’Andorra i el País Basc
En el marc de la celebració del Consell Plenari de la CTP a Oñati, la consellera Serret s’ha reunit amb representants del Govern d’Andorra i del Govern basc, respectivament. En concret, ha mantingut una reunió amb la ministra d’Afers Exteriors andorrana, Maria Ubach Font, d’una banda, i amb la secretària general d’Acció Exterior del Govern Basc, María Ángeles Elorza Zubiria, de l’altra.
La reunió amb la ministra Ubach ha servit per refermar les bones relacions entre els governs català i andorrà, i han abordat possibles vies de col·laboració en el foment de la transició energètica i l’aposta per energies renovables. A més, Serret i Ubach s’han emplaçat a reforçar les relacions transfrontereres existents en diversos àmbits sectorials com l’esport i la salut.
Amb la secretària general Elorza, la consellera Serret ha mantingut una reunió de treball en la qual han explorat les xarxes de cooperació i han posat en comú els reptes en acció exterior dels dos governs.
4
Imatges
