- Els tocs manuals de campana han estat vinculats als esdeveniments socials amb funcions tant comunicatives com espirituals
- L’ofici de raier -transport fluvial de fusta- ha estat presentat sota la denominació genèrica en anglès timber rafting
- El transport tradicional de fusta per cursos fluvials aprofitava el corrent de l’aigua i responia a motius econòmics
Els tocs manuals de campana i l’ofici de raier –transport fluvial de fusta- han estat declarats patrimoni cultural immaterial (UNESCO) en la 17a reunió del Comitè Intergovernamental per la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que se celebra a Rabat (Marroc) des del dia 28 de novembre i que es clourà el 3 de desembre.
La Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i les pràctiques relacionats amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals. Es considera que aquests elements constitueixen un patrimoni viu que, transmès de generació en generació, aporten a les comunitats i als grups que els practiquen un sentiment d’identitat i continuïtat considerat essencial per al respecte de la diversitat cultural i de la creativitat humana.
Aquestes declaracions com a Patrimoni Cultural Immaterial (UNESCO) s’afegeixen a les d’altres elements patrimonials catalans: l’art de la pedra seca, les festes del foc als Pirineus, la metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial a les reserves de la bioesfera: l’experiència del Montseny, els castells i la Patum.
La candidatura espanyola del toc manual de campanes ha estat presentada pel Ministerio de Cultura y Deporte a sol·licitud de les associacions Hispania Nostra i Campaners d’Albaida que han treballat conjuntament l’expedient.
Polònia ha liderat els treballs de confecció del dossier de la candidatura de l’ofici dels raiers amb els ministeris de cultura d’Àustria, Alemanya, Letònia, Txèquia i l’Estat espanyol que, al mateix temps, s’ha coordinat amb les comunitats autònomes implicades (Catalunya, Navarra, Aragó, País Valencià i Castella-La Manxa). Des de Catalunya, el Departament de Cultura -a través del Servei de Recerca i Protecció de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural- ha dut a terme la tasca de coordinació amb les entitats representatives d’aquest sector, l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa i l’Associació Cultural dels Raiers de la Ribera del Segre.
Les campanes i el seu toc han estat presents des que l’ésser humà va aprendre a endurir l’argila amb foc. L’elaboració de les campanes així com els contexts i les persones que les toquen van lligats a temps i espais concrets, constituint un patrimoni immaterial propi.
La importància del toc manual de campanes és clara per les seves funcions tant comunicatives com espirituals. Ha estat vinculat als esdeveniments socials: informar de fets extraordinaris, marcar els temps festius i de la vida quotidiana, desfer tempestes i espantar els mals. Les campanes es feien sonar en batejos, defuncions, moments d’oració, esdeveniments religiosos, civils i militars així com per advertir de focs, entre d’altres esdeveniments.
