Delegació a Girona

Autoria: ICONNA (projecció_Núria)

El Departament de Cultura ha editat el catàleg de l'exposició "Núria Font. Cosmogonia del moviment"

query_builder   2 desembre 2022 14:40

event_note Nota de premsa

El Departament de Cultura ha editat el catàleg de l'exposició "Núria Font. Cosmogonia del moviment"

  1. La mostra, que es clourà el 3 de desembre, ha volgut retre un homenatge a Núria Font, videoartista catalana i Premi Nacional de Dansa 2009, però sobretot ha volgut reivindicar la necessitat de conservar el seu llegat.
  2. L’exposició, que l’any 2018 es va poder visitar al Centre Santa Mònica, ha estat organitzada i produïda per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona en col·laboració amb el Serveis Territorials de Cultura.
  3. El Departament de Cultura ha editat el catàleg que es distribuirà a persones i entitats vinculades amb la que va ser directora del VAD Festival de Girona.

«Núria Font. Cosmogonia del moviment» són una exposició i un catàleg que volen ser un homenatge dedicat a la pionera de la videodansa a l’Estat espanyol que va exercir un paper decisiu en la dissolució de fronteres entre arts visuals, tecnologia i dansa. El passat 25 d’octubre es va inaugurar a les sales d’exposicions de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona l’estada gironina d’aquesta mostra, que s’ha pogut visitar fins al 3 de desembre de 2022.

Autoria: ICONNA (projecció_Núria)
Autoria: ICONNA (projecció_Núria)
{"name":"2022/12/02/14/43/74467097-dbb7-4ad3-8fa0-cdc34f6c7b53.jpg","author":"ICONNA","type":"0","location":"0","weight":510483}

El Departament de Cultura, que va acollir per primera vegada, l’any 2018, aquesta exposició al Santa Mònica, espai en el qual Núria Font va dirigir l’Espai Vídeo durant vuit anys, ha col·laborat amb la Casa de Cultura de Girona, a través dels Serveis Territorials de Girona, i ha editat el catàleg que porta el mateix nom que l’exposició. Aquesta publicació inclou les presentacions del vicepresident segon i diputat de Cultura, Albert Piñeira; del director general de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura, Josep Vives; i el text de la comissària de l’exposició i directora d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, Imma Prieto. El catàleg també inclou fotografies de l’estada de la mostra a Girona, fetes per Joan Castro d’ICONNA; dedicatòries de familiars, amics i col·laboradors després de la seva prematura mort l’any 2017 i recollides en una publicació reduïda l’any 2018; i un àlbum de memòria. Aquest volum es distribuirà a persones i entitats vinculades amb Núria Font per tal de conservar i difondre el seu llegat.

Els múltiples interessos i inquietuds de Núria Font van quedar reflectits tant en els seus treballs creatius (vídeoart, videodansa, vídeo per a l’escena, documental) com en la seva part més vinculada a la producció (festivals, programes televisius o plataformes de recerca), així com en l’àmbit de la docència. Va ser una de les grans professionals d’aquest país, algú que d’una manera altruista i generosa va propiciar trobades i col·laboracions duradores en el món de la dansa, en el de les arts visuals i en aquells espais i estructures alternatius que encara són permeables a una experimentació i llibertat constants. Molts dels col·lectius artístics que encara avui existeixen deuen la seva raó de ser a la intuïció de Núria Font. De fet, per acostar-se a la història de la dansa, del videoart o de l’art electrònic en aquest país i en alguns altres països americans, cal travessar l’univers d’aquesta pionera.

Als anys vuitanta, de forma molt prematura, va iniciar la seva trajectòria a Barcelona integrant-se en el col·lectiu Vídeo Nou - Servei de Vídeo Comunitari, on va conèixer molts dels creadors més prolífics d’aquell moment. Abans d’entrar en contacte amb el món de la dansa, va dirigir documentals per a TV3, TVE i Barcelona TV. A poc a poc va anar manifestant un interès per les pràctiques corporals i escèniques, especialment la dansa, llenguatge que va acabar captivant-la amb el pas dels anys. Prova d’això són molts dels treballs audiovisuals que les grans companyies de dansa contemporània han fet amb ella.

Autoria: ICONNA (noms_Núria)
Autoria: ICONNA (noms_Núria)
{"name":"2022/12/02/14/38/2d59ed6e-c50c-4a3e-8a16-dd6ae5a75655.jpg","author":"ICONNA","type":"0","location":"0","weight":629004}

Al costat de la coreògrafa Àngels Margarit va crear peces com Subur 305, Ritual geogràfic i Estances, entre d’altres. Amb Cesc Gelabert, va col·laborar en la instal·lació Akeronte, i amb el col·lectiu de dansa Mal Pelo va fer no només alguns treballs com Ixa Paula, Canaan o Bach, sinó un documental sobre el grup. Entre 1984 i el 2003 es va encarregar de dirigir la Mostra de Videodansa, que va compatibilitzar amb la introducció de diversos programes de videodansa a museus i centres d’art. També, durant vuit anys, va dirigir l’Espai Vídeo al Centre Santa Mònica i les biennals d’arts electròniques i vídeo de creació entre 1998 i 2002.

A partir de 2003 va dirigir el VAD - Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals de Girona, que es duia a terme a la mateixa Casa de Cultura de Girona.

Col·laboradora de la Mediateca de CaixaForum per als programes de videodansa, Núria Font s’encarregava també de les activitats de Nu2, una associació sense ànim de lucre enfocada a l’estudi i la creació de treballs audiovisuals i corporals. Va organitzar el programa Territoris dansa del Canal 33 i els laboratoris d’investigació de Mal Pelo, amb els quals va col·laborar estretament en el seu centre, L’Animal a l’Esquena. L’any 2009 li van atorgar el Premi Nacional de Dansa.

Cultura