- La tardor del 2022 ha estat càlida a tot Catalunya, i molt càlida en àrees del litoral, prelitoral i altiplà Central. Al conjunt de Catalunya, aquesta ha estat la tardor més càlida des que hi ha registres, i supera les també molt càlides dels anys 2014, 2011 i 2006
- El dèficit pluviomètric ha estat generalitzat, molt marcat al litoral i prelitoral Central, bona part del Bages, Moianès i sud d’Osona, així com a indrets del litoral i prelitoral Sud. En punts del Barcelonès, Moianès, Bages, Vallès Oriental i Alt Penedès, ha estat la tardor més eixuta des que hi ha registres
Mapes de la tardor del 2022 de diferència de la temperatura mitjana i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica
Temperatura alta persistent, especialment a l’octubre
Al llarg de la tardor la temperatura s’ha mantingut, en general, per sobre de la mitjana, tot i algunes excepcions a finals de setembre i en curts períodes del novembre.
L’estació va començar amb un setembre que es pot qualificar de moderadament càlid. La primera meitat del mes, en què una massa d’aire tropical va provocar valors tèrmics elevats, sobretot a l’est del territori, va ser en part compensada per una segona quinzena no tan càlida, dominada per un flux zonal que va afavorir el pas de fronts atlàntics.
L’octubre és quan l’anomalia positiva de temperatura es va fer més notòria, fins al punt que va ser l’octubre més càlid registrat mai a Catalunya. La massa d’aire tropical que va afectar el país, particularment durant la segona quinzena del mes, en va ser la causant.
Finalment, al novembre es van continuar enregistrant valors per sobre dels habituals per l’època de l’any, tot i que de manera menys exagerada que al mes anterior. Tot i això, en alguns sectors de la meitat sud del litoral i prelitoral ha estat el novembre més càlid des que hi ha registres.
Figura 1: Gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa al radiosondatge de Barcelona durant la tardor 2022
La tardor més càlida a la majoria de sèries històriques, fins i tot a les centenàries
Després d’un estiu amb rècords de temperatura mitjana al conjunt del territori, la tardor ha seguit el mateix camí. De fet, cal ressaltar la persistència de valors tèrmics molt elevats durant aquest 2022: des del maig fins al novembre, l’anomalia positiva mensual ha estat molt pronunciada, exceptuant el setembre.
En contextualitzar històricament la tardor del 2022 amb les dels darrers 20 anys, ha resultat ser la més càlida gairebé a tot el territori, exceptuant a les comarques del Pirineu i Prepirineu on hi ha estat la 2a o 3a més càlida.
Si el context temporal s’amplia als darrers 73 anys, es constata que a 17 de les 21 sèries que disposen d’aquest històric (un 81%), la tardor del 2022 també ha estat la més càlida, seguida de les dels anys 2014, 2006 i 2011. Cal destacar que entre aquestes, la tardor del 2022 també ha estat la tardor més càlida de totes les registrades fins ara a les dues sèries històriques que disposen ja de més de 110 anys de dades: l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra (figura 2).
A l’Observatori de l’Ebre amb registres des de 1905, la temperatura mitjana ha estat de 21,0 °C, valor que supera en 0,5 °C l’anterior rècord, de 2014. A l’Observatori Fabra, amb registres que s’inicien l’any 1913, la temperatura mitjana ha estat de 19,5 °C, 0,8 °C superior al rècord anterior, de 2011.
Figura 2: Gràfic d’evolució de la temperatura mitjana de la tardor a l’Observatori de l’Ebre (1905-2022) i a l’Observatori Fabra (1913-2022)
Figura 3: Mapes de temperatura mitjana de la tardor del 2022 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1961-1990.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
Figura 4: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la tardor 2022 (setembre, octubre i novembre)respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
Dèficit pluviomètric generalitzat i marcat en amplis sectors
La tardor ha esta seca o molt seca a més d’un 90% de la superfície del país (figura 5). Els valors més escassos respecte de la mitjana climàtica, inferiors al 30%, abasten àmplies àrees del litoral i prelitoral Central i Sud, així com les comarques del Bages, Moianès i sud d’Osona. A més, bona part del sud del país ha recollit menys del 50% de la precipitació mitjana.
Les quantitats més exigües no han arribat a 30 mm a punts del Bages i del Vallès Oriental, valor molt inferior a la mitjana climàtica. De fet en aquestes comarques itambé en àrees d’Osona, Vallès Occidental, Barcelonès, Garraf, Penedès i Priorat, la precipitació de la tardor no ha assolit el 20% del valor de la mitjana climàtica. Cal tenir present que a la majoria d’aquestes àrees, climàticament la tardor és l’estació més plujosa.
Només molt puntualment la precipitació ha estat semblant o lleugerament superior a la mitjana.
Els episodis de precipitació han incidit, per una banda, a l’àrea pirinenca, al massís del Port, o bé molt puntualment al Tarragonès en episodis de precipitació de caràcter molt local.
Episodis de precipitació més abundant
Malgrat el dèficit global de precipitació, s’han donat episodis de precipitació abundant en tots tres mesos de la tardor, però cap d’ells ha estat general.
Entre la tarda del dia 23 i la matinada del dia 24 de setembre es va produir un aiguat al Tarragonès que va deixar quantitats extremadament abundants, de fins a 160 mm a Tamarit i 130,5 mm a Tarragona – Complex Educatiu.
Entre els dies 7 i 9 d’octubre van caure també quantitats importants al litoral i prelitoral Sud i Nord: 89,4 mm a Vila-Seca (el Tarragonès) o 67,0 mm a Cassà de la Selva (el Gironès), i entre els dies 19 i 21 una pertorbació va afectar el Pirineu occidental i van caure 98,2 mm a Espot (2.519 m, Pallars Sobirà) o 67,8 mm a Boí (Alta Ribagorça).
Finalment al novembre, entre els dies 11 i 12 es va donar un episodi amb precipitació extremadament abundants al massís del Port i zones properes, amb 271,7 mm a PN dels Ports (el Baix Ebre) o els 106,2 mm a Ulldecona – els Valentins (el Montsià).
Figura 5: Mapes de precipitació acumulada durant la tardor 2022 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1961-1990.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Figura 6: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de la tardor 2022 (setembre, octubre i novembre)
Irradiació solar normals, inferior a punts de la meitat oest
La irradiació solar global de la tardor ha estat propera a la normalitat, amb excepció del terç sud i comarques occidentals (figura 7), on els valors han estat inferiors. A punts localitzats del quadrant nord-est, aquesta ha estat, en canvi, lleugerament superior. El setembre i l’octubre van tenir un patró similar, amb anomalies negatives a l’oest i positives en àrees nord-orientals. En canvi, al novembre es van enregistrar valors per sobre de la mitjana a la depressió Central, probablement per l’absència de boira (figura 8).
Figura 7: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de la tardor 2022 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2012-2021).
Figura 7: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la tardor 2022 (setembre, octubre i novembre) respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de gener. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
2 de desembre de 2022
11
Imatges
1
Fitxers adjunts
