IDESCAT

Imatge decorativa

Estimacions de població. Dades definitives. 2022

La població de Catalunya ha augmentat en 7.951 habitants durant l'any 2021 per la migració procedent de l'estranger

query_builder   5 desembre 2022 10:30

event_note Nota de premsa

Estimacions de població. Dades definitives. 2022

La població de Catalunya ha augmentat en 7.951 habitants durant l'any 2021 per la migració procedent de l'estranger

Les defuncions van superar els naixements a totes les comarques, excepte al Gironès i la Segarra

La població de Catalunya ha augmentat en 7.951 habitants durant l’any 2021, segons les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La migració amb l’estranger ha estat el principal component del creixement de la població el 2021 (23.270 persones). En canvi, l’aportació del creixement natural ha estat de -11.708 persones (57.634 naixements menys 69.342 defuncions) i la del saldo migratori amb la resta d’Espanya de ‑3.708 persones. La població resident a Catalunya és de 7.747.709 persones a 1 de gener de 2022.

En termes relatius, l’any 2021 la població ha crescut un 1,0 per cada mil habitants, com a resultat d’un creixement migratori del 2,5‰ i d’un creixement natural o vegetatiu del ‑1,5‰.

L’any 2021 la població ha crescut en 34 comarques, i ha disminuït en 7 comarques i Aran. El Baix Penedès (18,3‰), el Garraf (14,0‰) i el Pallars Sobirà (12,7‰) són les comarques amb majors creixements en termes relatius. D’altra banda, Aran (‑6,9‰), el Barcelonès (‑6,6‰) i les Garrigues (‑3,8‰) són les comarques que han perdut més població.

Mapa. Components del creixement demogràfic. Catalunya. 2021{"name":"2022/12/05/08/50/2f8c0a4f-fe4c-4b5f-86f2-82e1bc0e4137.png","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":23788}

El creixement natural és negatiu a totes les comarques excepte a dues, mentre que el saldo migratori és positiu a pràcticament totes les comarques

El nombre de defuncions ha estat superior al de naixements per quart any consecutiu, ja que el 2021 els naixements han seguit disminuint i les defuncions són més nombroses que abans de la pandèmia. Com a conseqüència, en 39 comarques i Aran la xifra de defuncions ha estat superior a la de naixements. El Barcelonès (‑4.719), el Maresme (‑1.157) i el Baix Llobregat (‑488) són les comarques amb un creixement natural menor. En canvi, els naixements han superat les defuncions només a la comarca del Gironès (381) i la Segarra (2).

Si es considera la totalitat de les migracions, tant amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya com l’estranger, el creixement migratori ha estat positiu a un total de 39 comarques, mentre que només Aran, el Barcelonès i el Tarragonès han registrat un saldo de signe negatiu. Les comarques amb major creixement migratori total són el Maresme, per la contribució tant de la migració interna com de la migració externa, i el Vallès Occidental, per la contribució de la migració amb l’estranger.

Mapa. Creixement demogràfic. Comarques i Aran. 2021{"name":"2022/12/05/08/49/e5931ff4-4486-427f-9091-b08ce61d18ca.png","author":"Idescat","type":"0","location":"0","weight":138489}

Continua el procés d’envelliment de la població catalana

El procés d’envelliment de la població catalana continua com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta. El percentatge de població de 65 anys o més ha passat del 19,0% el 2021 al 19,3% el 2022. La composició per edats dels majors de 65 anys també envelleix, i la ràtio entre majors de 85 anys i majors de 65 anys (índex de sobreenvelliment) ha passat de 16,9 el 2021 a 17,1 el 2022.

L’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. En sis comarques, almenys una quarta part de la població té 65 anys o més: la Terra Alta (29,2%), el Ripollès (25,8%), el Pallars Jussà (25,6%), el Priorat (25,3%), la Ribera d’Ebre (25,2%) i les Garrigues (25,2%). En canvi, Aran (15,9%) i les comarques del Gironès (16,0%), el Vallès Occidental (17,3%), el Vallès Oriental (17,6%) i el Tarragonès (17,6%) són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més.

El pes de la gent gran en relació amb els adults i els joves ha seguit augmentant. L’índex de dependència de la gent gran (nombre de persones de 65 anys o més i per cada 100 persones de 15 a 64 anys) ha passat de 28,9 a 29,2 i l’índex d’envelliment (persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15 anys) ha passat de 127,1 a 131,3.

En nombres absoluts, la població de 0 a 14 anys, a 1 de gener del 2022, és d’1.138.228 habitants i l’únic grup que disminueix (‑21.054). En canvi, la població de 15 a 64 anys és de 5.115.126 persones, 8.349 més que l’any anterior. I la població de 65 anys o més és d’1.494.355 habitants, 20.656 persones més que l’any anterior.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 158135

Taules

Taules
XLSX | 39916