President

Exposciió fosses

President Aragonès: "Com a país i com a societat tenim el deure de treballar per la recuperació de la memòria històrica"

query_builder   6 desembre 2022 18:42

event_note Nota de premsa

President Aragonès: "Com a país i com a societat tenim el deure de treballar per la recuperació de la memòria històrica"

  1. El cap de l’Executiu i la consellera Ubasart han inaugurat aquesta tarda al Palau Robert l’exposició On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya
  2. El Govern ha actualitzat i modernitzat l’actual mapa de fosses de Catalunya que ara geolocalitza 887 fosses, 216 més que en l’última actualització de 2020


El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha reivindicat aquesta tarda com a “més imprescindible que mai” la tasca de recuperació de la memòria històrica, davant de “moltes generacions del nostre país que han hagut de sobreviure mitjançant l’autoimposició de silencis” i davant de “noves ideologies totalitàries que avui tornen a créixer arreu del món”.

“Tenim el deure de treballar per la recuperació de la memòria històrica. Un deure com a país, per conèixer millor la nostra història; com a societat, per retre el just homenatge als desapareguts, i com a persones, perquè l'oblit pot fer que les condicions en què es van viure determinats episodis de la nostra història es puguin repetir”, ha subratllat.

Així s’ha expressat el president després d’inaugurar aquesta tarda, al Palau Robert, juntament amb la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, l’exposició On són? 85 anys d’exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya. Una mostra comissariada per la historiadora i professora Queralt Solé Barjau, i organitzada per la Direcció General de Memòria Democràtica i la Direcció General de Difusió, que vol donar resposta a les qüestions plantejades per familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil espanyola i el posterior franquisme.

El president ha posat en valor “l’esforç” en la recuperació de la memòria històrica que la Generalitat ha dut a terme en els darrers anys, centrant-se en “la justícia, la veritat i la reparació”, i ha destacat iniciatives tan rellevants com l’anul·lació dels judicis sumaríssims, la quantificació del Cost Humà de la Guerra Civil, l’impuls del banc d’ADN o l’elaboració del mapa de fosses. “Avui – ha conclòs – fem un pas més per seguir treballant per la memòria, la justícia, el futur i la llibertat. Tenen el meu compromís i el del Govern”.

Per la seva part, la consellera Gemma Ubasart ha assegurat que recordar les víctimes de la guerra i del franquisme “reflecteix els valors que compartim com a societat”, entre els quals ha destacat “la resistència contra la intolerància i la barbàrie”. Amb l’exposició que avui s’ha inaugurat “homenatgem i reconeixem a les famílies que tenen persones desaparegudes”. “A elles els vull dir que no pararem fins que tinguem a totes les víctimes identificades”, ha remarcat.

Actualització del mapa de fosses de Catalunya

En l’exposició que s’ha inaugurat aquesta tarda els visitants poden consultar el nou mapa de fosses de Catalunya que el Departament de Justícia, Drets i Memòria, per mitjà de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha actualitzat amb 216 nous registres, tot assolint una xifra de 887 fosses registrades arreu del territori. D’aquest total, 508 estan confirmades i 379 figuren com a probables.

El mapa de fosses és una eina cartogràfica interactiva d’accés públic per satisfer el dret de la ciutadania a conèixer els fets de la Guerra Civil i el franquisme..

Publicat el 2010, està subjecte a les actualitzacions que, periòdicament, es deriven de l’avenç de la recerca historiogràfica a Catalunya. A més, a cada entrada hi ha la descripció de la fossa en qüestió, la documentació relacionada i les coordenades. D’altra banda, també s’han introduït millores significatives al portal del Banc de la Memòria Democràtica, on s’inclou el mapa de fosses, amb nous filtres de cerca que permeten distingir les diferents tipologies de fosses del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista existents a Catalunya.

La consellera Ubasart ha destacat que amb les millores tècniques introduïdes en el mapa “estem fent efectiu el dret de la ciutadania a conèixer el seu passat, posant a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya una informació molt exhaustiva sobre el que va passar fa més de vuitanta anys".

Xifres de les actuacions en fosses

A Catalunya, de les 887 fosses documentades, se n’han intervingut 75 i s’han recuperat les restes de 845 individus. Pel que fa a la recollida de restes en superfície, des de 2017, s’han executat 179 actuacions. Enguany, la Direcció General de Memòria Democràtica ha obert 12 fosses i, en total, ha pogut reinhumar 356 individus. Les intervencions arqueològiques s’han executat en els següents municipis: la Pobla de Massaluca (Terra Alta), Prades (Baix Camp), Ascó (Ribera d’Ebre), Montclar (Agramunt, Urgell), Corbera d’Ebre (Terra Alta), Vilanova de Meià (Noguera), la Bisbal de Falset (Priorat), L’Albagés (Garrigues),dues intervencions a la Torre de Capdella (Pallars Jussà), Montferrer i Castellbó (Alt Urgell) i Bellprat (Anoia).

La Direcció General de Memòria Democràtica contribueix a la recuperació de la memòria democràtica i la cultura de la pau mitjançant la planificació de les actuacions en fosses. Les actuacions poden tenir diferents nivells d'intervenció com estudis històrics preliminars, recollides de restes en superfície, prospeccions i excavacions arqueològiques, estudis antropològics i estudis genètics. Amb aquestes actuacions es busca complir amb els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició reconeguts pel dret internacional.

Plans de fosses

El Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica, promou, coordina i finança les actuacions en fosses on hi ha persones desaparegudes del període de la Guerra Civil i la dictadura franquista, amb l'objectiu de poder analitzar i identificar les restes trobades i retornar-les als seus familiars, o bé donar-les-hi una sepultura digna.

A més,el Departament rep l'assessorament del Comitè Tècnic de Fosses, creat per la Llei 10/2009, del 30 de juny, sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes.

El Pla de fosses segueix sempre 4 criteris d’actuació en funció de: les sol·licituds existents per donar resposta a les demandes dels familiars, ajuntaments o entitats memorialistes; la situació i estat de les restes; el nivell de documentació i confirmació de l’existència de les fosses o restes, i la territorialització, ja que es busca establir un programa de distribució territorial eficient.

Per més informació sobre l’execució dels diferents plans de fosses, cliqueu aquí.