query_builder 9 desembre 2022 16:22
event_note Nota de premsa
L’auditori del Museu d’Història de Catalunya ha acollit aquest divendres l’acte institucional de commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans, que s’ha celebrat sota el títol “Drets o privilegis? La ciutadania més enllà de la nacionalitat” i ha estat organitzat pel Departament d’Igualtat i Feminismes. L’objectiu de l’acte ha estat reflexionar sobre com la nacionalitat obstaculitza l’exercici dels drets humans, i quines alternatives es poden articular per garantir aquests drets a tota la població.
El director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó Garriga, ha obert la jornada plantejant que “la nacionalitat i la ciutadania administrativa condicionen l’exercici dels drets humans i creen desigualtats i discriminacions molt evidents”. Majó ha afirmat que, gairebé 75 anys després de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, el passaport simbolitza la loteria del naixement pel que fa als drets i les oportunitats de les persones. “És una qüestió incòmoda, però el fet és que el món està dividit en funció de la nacionalitat”, ha dit el director general.
Majó ha donat pas a la conferència de Dimitry Kochenov, investigador de la Universitat Central Europea, professor i especialista en ciutadania i estat de dret. Kochenov ha iniciat la seva intervenció recordant que, en la seva concepció, la ciutadania “va ser una eina crucial” per igualar les persones davant la llei, en clar contrast amb el que determinaven les estructures de classe. No obstant això, posteriorment, les estructures de desigualtat s’han especialitzat i territorialitzat, ha explicat Kochenov, i la geografia ha esdevingut molt rellevant per a la bretxa de desigualtats. “Per a la majoria de gent, la ciutadania és una tanca de filferro que els separa de l’accés a les oportunitats”, ha afirmat. En aquest sentit, el professor Kochenov ha assenyalat que, a dia d’avui, “la ciutadania és una eina per preservar i reforçar les desigualtats globals”. “Per a la majoria de la gent del món, la ciutadania és perjudicial; la idea que la ciutadania és un element positiu, que dona drets, és molt occidental i només es compleix per a una proporció petita de la població mundial”, ha finalitzat.
Després de la conferència de Kochenov, s’han sumat a la taula de debat la directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació (OITND), Manuela Fernández Ruiz; el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia Garcia; i el codirector d’Irídia, Andrés García Berrio. Les diferents veus han fet diverses aportacions relacionades amb l’exposició del professor Kochenov.
Manuela Fernández ha indicat que, en el procés de construcció dels estats nació, el que haurien de ser drets per a tothom han esdevingut privilegis per a determinats grups socials. La directora de l’OITND ha posat sobre la taula preguntes com “Què hem de fer per aconseguir un sufragi universal real, especialment a nivell municipal?”, “Què hem de fer com a país per permetre l’accés universal a la funció pública?” o “Quines actuacions podem impulsar pel que fa a la infrarepresentació dels col·lectius minoritzats al nostre país?”. En aquest sentit, Fernández ha assenyalat la necessitat d’implementar “accions positives reals com a part de la solució a una situació històrica de discriminació”.
Per la seva banda, David Bondia ha insistit, seguint el fil encetat per Kochenov, que “els drets humans van néixer molt vinculats a un concepte de ciutadania inclusiva, que a dia d’avui ha esdevingut excloent”. “Hem d’apostar per una ciutadania cosmopolita”, ha dit el Síndic, “que transformi l’actual ciutadania excloent”. Bondia ha fet també referència a la Declaració Universal dels Drets Humans Emergents, aprovada a Monterrey l’any 2007, “una declaració construïda de baix cap a dalt que inclou drets com l’accés a l’aigua potable, a Internet, a l’energia o a una mort digna”.
A continuació, Andrés García Berrio ha mencionat diferents episodis recents que posen de manifest com la ciutadania i la nacionalitat poden esdevenir instruments per a la privació dels drets humans. D’una banda, García Berrio ha recordat els incidents a la tanca de Melilla del passat 24 de juny, en què segons l'ONG Caminando Fronteras es van produir 37 morts de persones que intentaven creuar a Espanya; un cas en el qual “protegir la frontera va estar per davant de salvar vides”, en paraules de l’activista. D’altra banda, García Berrio ha fet també referència als casos de Mohamed Said Badaoui i Amarouch Azbir, persones que havien viscut entre 20 i 30 anys a l’estat espanyol i que van ser expulsades després de sol·licitar la nacionalitat. L’activista ha conclòs la seva intervenció assenyalant que “la millor manera de celebrar demà els drets humans serà estar a la marató final de recollida de signatures de la campanya Regularización Ya”.
Tània Verge: “Quan els drets no són per a tothom, són privilegis”
La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha estat l’encarregada de cloure l’acte. D’entrada, ha començat fent explícit el vincle entre els feminismes i els drets humans: “La transformació feminista implica la garantia dels drets humans de totes les persones, sense excepcions; això vol dir que el gènere, l’orientació sexual, l’edat, la discapacitat, l’origen, el color de pell o la classe social no han d'implicar cap limitació en els drets, que s'han d'erradicar totes les desigualtats, discriminacions i violències”.
A continuació, la consellera ha subratllat la importància dels drets humans per al benestar de les persones: “Els drets humans no són una cosa abstracta, un conjunt d’estàndards recollits en declaracions internacionals. Els drets humans són una cosa ben tangible. Poder dir el que penses sense patir per la teva integritat física, que la teva vida privada sigui teva, poder treballar, poder accedir a l'Ingrés Mínim Vital, al refugi quan en el teu país esclata un conflicte bèl·lic... Els drets humans tenen un impacte brutal en la vida de les persones”. Per això, ha dit Verge, “els drets humans estan a la primera línia d'actuació d’aquest Govern, perquè són una peça clau en la construcció d’un país lliure, just i equitatiu”. De fet, “les quatre transformacions promogudes pel Govern –la democràtica, la social, la verda i la feminista– es basen en l'aprofundiment dels drets assolits i en la introducció de nous drets”, ha dit Verge.
En relació amb el que ha exposat el professor Kochenov en la seva conferència, la consellera ha destacat que “encara s’ha reflexionat poc sobre com la nacionalitat limita de manera terrible els drets de molta part de la població”, i ha compartit algunes dades que fan evidents les conseqüències d’aquesta barrera. D’una banda, Verge ha esmentat el fet de que les filles i fills de persones migrades que han nascut a Catalunya només tenen accés a la nacionalitat espanyola si la sol·liciten pels procediments establerts, que són lents i complicats. Això fa que al voltant de 100.000 persones menors d’edat nascudes a Catalunya no tinguin la nacionalitat espanyola, amb la conseqüent restricció de drets que això suposa. D’altra banda, la consellera ha assenyalat que un milió de persones no van poder votar a les darreres eleccions del 14 de febrer de 2021 a Catalunya perquè no tenien la nacionalitat espanyola; representen el 14% de la població major de 18 anys que viu al nostre país. Fins i tot en les eleccions municipals, ha dit la consellera, l’exclusió és flagrant: el 73% de les persones estrangeres que resideixen legalment a l'estat espanyol no tenen dret al vot en els comicis municipals.
Finalment, la consellera ha tancat la seva intervenció subratllant que “quan els drets no són per a tothom, són privilegis”. “Avui cal superar la vinculació entre nacionalitat i drets, manifestament injusta, i repensar la ciutadania en clau de drets”, ha conclòs.
1
