El Govern ha aprovat el reglament de laLlei dels espectacles públics i les activitats recreatives, que reforça la seguretat dels locals, simplifica els tràmits dels empresaris, facilita les actuacions en directe, regula els “afters” i desenvolupa la descentralització vers els ajuntaments. El reglament també reconeix el dret de les persones interessades a ser escoltades en la tramitació de les llicències i preveu serveis de mediació i resolució de conflictes entre la ciutadania i els titulars d’establiments.
El reglament recull en un únic text tots els decrets vigents actualment sobre aquest àmbit: serveis de vigilància; locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució; habilitació i funcions del personal control d’accés; assegurances de responsabilitat civil; dret d’admissió; Consell Assessor d’espectacles públics i activitats recreatives; etc.
El reglament de la Llei d’Espectacles, aprovada el juliol de 2009, s’ha elaborat a partir d’un procés participatiu on han participat empresaris, entitats veïnals i administracions, amb la intenció d’integrar les idees i reflexions de tots els actors del sector.
Simplificació de tràmits
El reglament simplifica tràmits i procediments administratius en aplicació de les directives europees. En general, substitueix els procediments d’autorització o llicència pel procediment de la comunicació prèvia, llevat els locals de gran aforament que, per raons d’ordre públic, salut pública, protecció als consumidors o a l’entorn urbà, entre d’altres, es mantenen.
Un dels objectius del reglament ha estat integrar en una única llicència les activitats i el procediment ambiental de la Llei 20/2009 de prevenció i controls ambientals. També s’han reduït les càrregues administratives substituint per una declaració responsable alguns tràmits com la presentació del títol de propietat de l’establiment o el contracte d’assegurança, entre altres.
S’incorpora també al règim de la comunicació prèvia, els establiments destinats a activitats musicals i de restauració de menys de 150 persones d’aforament, els espectacles cinematogràfics, i les actuacions en directe que es portin a terme en els establiments recollits en el catàleg, sempre que no suposin una modificació de les condicions autoritzades per l’establiment.
Descentralització de competències vers el món local
El reglament preveu que els ajuntaments, per mitjà d’un acord de ple, podran acordar l’assumpció de les competències d’inspecció i sanció i comunicar-ho al Govern. En aquest sentit, ja són 39 els ajuntaments que han assumit les competències des de l’aprovació de la Llei.
Els ajuntaments amb més de 50.000 habitants també podran autoritzar els establiments oberts al públic de règim especial (“after-hours”) i els espectacles i activitats de caràcter extraordinari. En la resta de municipis aquestes autoritzacions dependran de la Generalitat que podrà delegar-les als ajuntaments.
El reglament facilita les actuacions en directe
La llei i el reglament de desenvolupament també permeten, per tal de facilitar les actuacions en directe, que aquells establiments que ja disposen de llicència d’activitat musical, prèvia comunicació a l’ajuntament (sense necessitat de tramitar una nova llicència) puguin realitzar actuacions en directe (musicals, teatrals o d’audició, entre d’altres). A més, un mateix establiment obert al públic es pot dedicar a diversos espectacles públics i activitats recreatives de les definides per separat en el Catàleg, sempre que compleixin tots els requisits exigits per a cadascun d’ells.
A banda, els establiments oberts al públic destinats a espectacles o a activitats musicals han de tenir instal·lat un limitador de so amb registrador, per tal d’assegurar que no es sobrepassen els valors límits establerts.
Més seguretat
Una de les principals novetats en matèria d’espectacles i activitats recreatives és la millora de les mesures de seguretat. Així, el reglament estableix mecanismes de control de l’aforament dels establiments. Es preveuen sistemes diferents en funció de l’aforament màxim autoritzat en el local:
a) menys de 150, visualment
b) de 151 a 500 , amb càmeres (els establiments hauran d'instal·lar un sistema per enregistrat de forma continuada cadascuna de les entrades i sortides del mateix)
c) a partir de 501, amb sensors
El text també determina que tenen l’obligació de disposar d’un sistema automàtic de control d’aforament els establiments d’espectacles musicals o d’activitats recreatives musicals a partir de 151 persones d’aforament autoritzat; els espectacles musicals i les activitats recreatives musicals de caràcter extraordinari que se celebren en un establiment tancat i cobert, (a partir de 151 persones d’aforament autoritzat); els espectacles musicals i les activitats recreatives musicals de caràcter extraordinari a l’aire lliure (a partir de 1000 persones d’aforament autoritzat); i els establiments de règim especial.El reglament estableix un període de tres anys, des de l'aprovació del reglament, perquè els locals puguin incorporar aquests nous sistemes de control.
Regulació dels “afters”
Els establiments oberts al públic de règim especial (“after-hours”) s’incorporen al reglament, per primera vegada, i se’n defineixen els requisits i les condicions. Així, s’exigeixen vigilants de seguretat i personal de control d’accés depenent de l’aforament; disposar de serveis d’assistència sanitària; no admetre l’entrada a menors; disposar d’aparcament dimensionat al seu aforament; que no hi hagi persones residents, centres educatius, biblioteques, centres de culte, etc. en un radi de 500 metres, etc.
Els ajuntaments amb més de 50.000 habitants podran autoritzar aquest tipus d’establiments. En la resta de municipis, ho podrà fer la Generalitat, sempre que no delegui aquesta competència en un ajuntament.
A banda, cal recordar que la Llei d’Espectacles també facilita l’actuació dels agents de la policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, davant activitats il·legals, com ara lesfestes “raves”, ja que podran adoptar mesures provisionals immediates en aquells casos de greu perill per les persones i aplicar laintervenció o comís del material utilitzat.
Més participació ciutadana i mediació
La Llei i el reglament estableixen el dret de les persones interessades a ser escoltades en la tramitació de les llicències i a què se les informi durant el procés de tramitació. Tenen la condició d’interessades, amb relació als procediments administratius regulats per aquesta llei (llevat dels procediments sancionadors) totes les persones, i també les associacions i les organitzacions representatives d’interessos veïnals, econòmics i socials, amb algun dret o interès legítim que pugui resultar afectat per la realització d’espectacles públics i d’activitats recreatives o pel funcionament d’establiments oberts al públic.
Així mateix, també es preveu l’establiment de serveis de mediació i resolució de conflictes entre la ciutadania i els titulars d’establiments o activitats.
Regulació de les discoteques per a menors
Com a novetat, la normativa regula les discoteques de joventut i les sales de festes amb espectacle i concerts d’infància i joventut, destinades al públic menor d’edat. Aquestes activitats estan condicionades a la prohibició expressa de venda, consum i exposició de begudes alcohòliques i tabac als menors.
Les persones menors de 16 anys podran entrar a les discoteques, sales de festa, sales de ball, bars musicals, sales de concert, quan es realitzin actuacions en directe i vagin acompanyats de progenitors o tutors.
Establiments en els que s’exerceixen activitats de naturalesa sexual
Pel que fa als establiments oberts al públic en els que es desenvolupen activitats de naturalesa sexual, es mantenen les previsions vigents fins avui pel que fa als requeriments per obtenir llicència municipal, les limitacions o condicions d’emplaçament i els altres requisits establerts en les ordenances municipals..etc
A més de complir amb les condicions d’higiene i salubritat establertes en la normativa vigent, en aquests locals s'ha de garantir a totes les persones usuàries l'obtenció de preservatius i han d’informar que aquest és el millor mètode per prevenir malalties de transmissió sexual. L’únic punt del decret que no inclou el reglament és l’existència d’un control sanitari preventiu de les treballadores, ja que, a la pràctica, s’utilitzava com a reclam i argument per evitar l’ús de mesures de protecció.
Òrgans de coordinació, col·laboració i participació
El Reglament preveu els òrgans següents:
- Comissió Interdepartamental d‘Espectacles Públics i Activitats Recreatives: òrgan de coordinació entre els diversos departaments i organismes de la Generalitat que exerceixen funcions relacionades amb els espectacles públics i les activitats recreatives.
- Comissió d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives: òrgan de coordinació i col·laboració entre l’Administració de la Generalitat i els ajuntaments en l’exercici de les competències respectives atribuïdes per la Llei.
- Consell Assessor d’Espectacles Públics i d’Activitats Recreatives: òrgan col·legiat i de participació, amb funcions de deliberació, consulta i assessorament.
Distintiu de qualitat Q10
El reglament preveu la creació del distintiu de qualitat Q10 per promoure la qualitat dels establiments, dels espectacles públics i de les activitats recreatives mitjançant l’acreditació d’uns especials requisits de seguretat, valors de convivència, qualitat de les instal·lacions, valor artístic o cultural.
Catàleg d’espectacles i activitats recreatives actualitzat
Al reglament s’han inclòs definicions complementàries de conceptes per facilitar l’aplicació del Reglament: música de fons ambiental; ambientació musical; actuacions en directe; pla d’autoprotecció, etc. També s’ha actualitzat la classificació d’establiments i se n’ha incorporat de nous: salons de banquets; discoteques de joventut; restaurants musicals; sales de festes amb espectacle; establiments de règim especial (“after hours”), etc.
