- L’equip arqueològic ha iniciat els treballs a la fossa de beneficència del cementiri de Reus
- El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha visitat l’espai per testimoniar el procés de primera mà
Avui s’han iniciat les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar les restes de Cipriano Martos, militant antifranquista assassinat sota tortura per la Guàrdia Civil, l’any 1973. Els treballs, que se situen a la fossa 11-67 nord del Cementiri Municipal de Reus, tenen una durada prevista d’uns dos mesos i mig i formen part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.
El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, s’ha traslladat fins al lloc aquest matí per seguir personalment l’inici dels treballs i per acompanyar el germà de Cipriano, Antonio Martos, qui també hi ha estat present. “Estem parlant de Drets Humans, drets de les famílies i dret de la societat catalana a saber què va passar durant la guerra civil i el franquisme”, ha afirmat Aragoneses, després de recordar que la legislació internacional exigeix que cal donar resposta seguint els principis de veritat, reparació, justícia i no repetició.
Aragoneses ha agraït també el compromís de la família i la societat civil: “Gràcies a la família, associacions i periodistes com Roger Mateos, que van treure a la llum la figura de Cipriano, la societat civil es va organitzar i va demanar a l’Administració que intervingués en la fossa del cementiri de Reus per trobar-ne les restes.”.
D’altra banda, el director ha volgut destacar també que “els treballadors són persones molt experimentades i duran a terme aquestes feines amb el màxim de respecte cap a tots els cossos que hi ha dins la fossa del cementiri de Reus”. “La memòria és quelcom viu i no estàtic, i estem en un moment en què cada cop es reclama més que es compleixin els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha afegit.
En termes globals, el procés inclou l’excavació d’antropòlegs forenses i arqueòlegs per trobar-ne les restes. En tractar-se d’una fossa comuna de beneficència on hi ha altres cossos, la tasca és complexa i s’ha de dur a terme amb delicadesa. Un cop s’arribi al que podria ser el cos de Cipriano Martos, se n’agafaran les restes òssies per fer una primera anàlisi i es portaran a un laboratori, on se’n traurà la mostra d’ADN i es faran més proves antropològiques.
Si els resultats de les tasques de localització conclouen amb èxit, Cipriano Martos esdevindrà la dinovena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016. A Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.
