Avui s’han iniciat les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar les restes de Cipriano Martos, militant antifranquista assassinat sota tortura per la Guàrdia Civil, l’any 1973. Els treballs, que se situen a la fossa 11-67 nord del Cementiri Municipal de Reus, tenen una durada prevista d’uns dos mesos i mig i formen part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, s’ha traslladat fins al lloc aquest matí per seguir personalment l’inici dels treballs i per acompanyar el germà de Cipriano, Antonio Martos, qui també hi ha estat present. “Estem parlant de Drets Humans, drets de les famílies i dret de la societat catalana a saber què va passar durant la guerra civil i el franquisme”, ha afirmat Aragoneses, després de recordar que la legislació internacional exigeix que cal donar resposta seguint els principis de veritat, reparació, justícia i no repetició.

Aragoneses ha agraït també el compromís de la família i la societat civil: “Gràcies a la família, associacions i periodistes com Roger Mateos, que van treure a la llum la figura de Cipriano, la societat civil es va organitzar i va demanar a l’Administració que intervingués en la fossa del cementiri de Reus per trobar-ne les restes.”.

D’altra banda, el director ha volgut destacar també que “els treballadors són persones molt experimentades i duran a terme aquestes feines amb el màxim de respecte cap a tots els cossos que hi ha dins la fossa del cementiri de Reus”. “La memòria és quelcom viu i no estàtic, i estem en un moment en què cada cop es reclama més que es compleixin els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, ha afegit.

En termes globals, el procés inclou l’excavació d’antropòlegs forenses i arqueòlegs per trobar-ne les restes. En tractar-se d’una fossa comuna de beneficència on hi ha altres cossos, la tasca és complexa i s’ha de dur a terme amb delicadesa. Un cop s’arribi al que podria ser el cos de Cipriano Martos, se n’agafaran les restes òssies per fer una primera anàlisi i es portaran a un laboratori, on se’n traurà la mostra d’ADN i es faran més proves antropològiques.

Si els resultats de les tasques de localització conclouen amb èxit, Cipriano Martos esdevindrà la dinovena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016. A Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.