{"name":"2022/12/13/11/28/a275e35e-ef3b-4d7a-adef-778b87567cbc.jpeg","author":"Cultura","type":"0","location":"0","weight":89475}

El Departament de Cultura, en el marc del seu gir de guió per a potenciar l’audiovisual català, ha publicat avui la resolució de concessió de la línia de subvencions a la producció de sèries audiovisuals de ficció. Per primera vegada, el Departament atorgarà fins a 1,5 milions d’euros respectivament a cinc sèries de producció catalana i en català, un requisit per poder accedir a les subvencions que respon a l’objectiu de fomentar la producció audiovisual en llengua catalana. L’altra gran novetat d’aquesta resolució és que el pressupost de totes les sèries subvencionades se situa, per primera vegada, per damunt dels 4 milions d’euros, una inversió global que els permetrà ser més ambicioses i competir en igualtat de condicions en el mercat amb altres grans produccions europees.

Les cinc sèries, a les quals s’ha atorgat la màxima subvenció prevista en la línia d’ajuts, són:

1. El mal (Mediaproducción SLU), un thriller situat en la Barcelona del confinament pandèmic, en què dos agents dels mossos d’esquadra s’enfronten a un assassí en sèrie. La sèrie està dirigida per Oriol Paulo i compta amb els guionistes Lluís Arcarazo, Guillermo Cisneros i Maria Jaén;
2. Ravalejar (Arcadia Motion Pictures SL), sobre la lluita dels propietaris d’un restaurant de tota la vida d’aquest barri barceloní que lluiten contra els compradors de l’edifici on es troba; amb direcció de Pol Rodríguez i Isaki Lacuesta. Els guionistes són Justin Webster, Pol Rodríguez, Alfred Pérez-Fargas, Roger Danés i Isa Campo.
3. Pubertat (Distinto Films SLU, Corte y Confección de Películas SL i Uri Films, SL), un drama coral a l’entorn d’una acusació d’abús sexual, que situa l’acció en un entorn rural a la província de Tarragona. La sèrie està dirigida per Letícia Dolera, i guionitzada per ella mateixa i Almudena Monzú;
4. Això no és Suècia (Nanouk Films SL), ens acosta a una família que es trasllada a Vallvidrera, a la serra de Collserola, buscant una vida millor per a les seves filles. Però potser no trobaran exactament el què cerquen... La sèrie compta amb Mar Coll com a directora principal, Aina Clotet, Cèlia Giraldo i Sara Fantova com a codirectores, i Valentina Viso i Dani González com a guionistes.
5. i El fill del xòfer (Zeta Audiovisual SAU i On Cinema 2022 AIE), sobre l’ascens fins a director de TV3 d’Alfons Quintà, vist a través de la mirada de dos joves periodistes que fan un reportatge sobre els trenta anys de la televisió catalana. Amb Isaki Lacuesta com a director i guió de Lacuesta mateix, Cristóbal Garrido i Isa Campo.

L’augment de la dotació de la línia de producció de sèries respecte del 2021, quan es va publicar per 2,8 milions d’euros, respon al convenciment del Departament de Cultura d'apostar per la ficció catalana i situar-la en el lloc que li correspon, dotant-la amb els recursos suficients. El 2021, a més, no era un requisit que la sèrie fos en català, i l’import màxim que de concessió era de 400.000 € per sèrie. Cal tenir en compte que les sèries de ficció són el format de major consum en el mercat audiovisual i les empreses catalanes tenen el talent i la capacitat suficient per realitzar-ne d'alt nivell. D'aquesta manera es poden generar projectes ambiciosos amb possibilitats d’anar a televisions i plataformes diferents, un dels objectius pel qual es treballa des del Departament en aquesta legislatura que té entre les seves prioritats l’audiovisual i la llengua catalana.

Reflectint la centralitat d’aquests dos eixos de treball, i amb la voluntat de fer un gir de guió per a l’audiovisual en català, aquest 2022 el Departament de Cultura ha augmentat fins els 40,5 milions d’euros el suport que l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ofereix al conjunt del sector. És la xifra més alta posada al servei de les empreses i els professionals de l’audiovisual en els darrers anys.

Les tretze línies de subvenció de l'ICEC cobreixen tota la cadena de valor de l’audiovisual, amb partides destinades, per exemple, al desenvolupament i a la coproducció. Aquest suport ha ajudat a visibilitzar i consolidar alguns dels valors pels quals destacal’audiovisual català: el talent dels professionals, l’existència de centres de formació reconeguts internacionalment, el treball i compromís d'una indústria audiovisual potent, que beu d’una llarga tradició i que genera una enorme varietat de produccions, i la riquesa d’un nombre amplíssim de festivals que situen el país al mapa internacional.