{"name":"2022/12/15/11/28/c17b1a40-43ee-46d3-83b0-d050f6e2666d.jpg","author":"DACC","type":"0","location":"0","weight":113209}

L’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat acaba de publicar una nova actualització de l’Índex de planeta viu 2022 pel territori català (l’LPI-Cat per les seves sigles en anglès). Això ens permet tenir una imatge més nítida que mai sobre l’estat de les poblacions d’espècies salvatges a Catalunya. L’indicador mostra que les poblacions de fauna per a les quals es disposa de dades de seguiment regular a Catalunya han tingut una davallada mitjana del 24% els darrers 20 anys.

Aquest indicador s’elabora a partir de les dades recollides d’un total de 321 espècies de papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d’aigües continentals. El grup d’animals més afectat és el dels insectes, representats aquí per les papallones, amb disminucions de la seva abundància que ronden el 44% però que poden arribar al 70% en algunes espècies típiques de prats. La dada general actualitza la que es va presentar el 2020 i és més completa i fidedigna.

El LPI-Cat és un projecte impulsat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, coordinat pel CREAF, l’Institut Català d’Ornitologia, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’Associació Herpetològica Espanyola, que s’elabora en el marc de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha destacat la importància de disposar d’aquestes dades per dissenyar unes polítiques de conservació més efectives i precises. De fet, l’índex LPI-Cat està inclòs en l’Estratègia catalana del patrimoni natural i la biodiversitat que defineix el full de ruta de les polítiques de conservació de la natura a Catalunya fins el 2030. “El coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural són un dels vectors fonamentals per ajudar a frenar la pèrdua de biodiversitat”, ha dit Vilahur.

L’equip de centres de recerca que recull i analitza la informació per elaborar l’LPI-Cat fa actualitzacions cada dos anys. És un nombre que canvia a mesura que es recullen noves dades i que es va publicar per darrera vegada a l’Informe de l’estat de la natura a Catalunya 2020. Des d’aquella fita, s’hi han afegit vuit noves espècies, quatre ratpenats (pipistrel·la nana, ratpenat muntanyenc, pipistrel·la comuna i ratpenat cuallarg), tres espècies de rius i basses d’aigua (merla d’aigua, corriol petit i granota pintada), i un rèptil d’ambients càlids (dragó comú), una informació que no estava disponible en el càlcul anterior. Per calcular-lo es necessiten dades de seguiment de molts grups d’animals, contínues i a llarg termini, una feina ingent que no hagués estat possible sense la col·laboració, durant 20 anys, de centenars de persones voluntàries guiades des de les entitats coordinadores que han estat sortint a camp a observar i anotar el que veien. Estem parlant dels programes de seguiment d’ocells (projectes SOCC, SYLVIA, FARMDINDIS, seguiment d’espècies estèpiques amenaçades i d’ocells aquàtics nidificants), de papallones (CBMS), de mamífers (SEMICE, QUIROHÀBITATS, SOCC i projecte LIRÓ), d’amfibis i rèptils (SARE) i de peixos continentals (seguiments de l’ACA i CHE).

Per assegurar la precisió de les estadístiques, l’Índex ha estat recalculat excloent-ne certes espècies o poblacions. D’aquesta manera, s’ha confirmat que la pèrdua d’individus no està provocada per disminucions o augments extrems d’algunes espècies o poblacions. De fet, el nombre actualitzat amb les darreres dades disponibles (24%) és de fet una mitjana que es mou entre el 19% i el 28% per la incertesa associada als càlculs d’aquests indicadors. Hi ha moltes espècies no incloses encara a l’índex perquè per ara no es disposa de dades o encara no s’hi han pogut integrar perquè no són prou robustes. Així, els invertebrats estan només representats per les papallones diürnes; no hi dades de fongs, plantes o altres grups, i tampoc hi està representat el medi marí.

La desaparició silenciosa dels insectes

Aquest indicador es disgrega en dos de principals, un per a vertebrats i un altre per a invertebrats (que s’obté del seguiment de papallones). Si fem un focus, en el cas concret d’aquests insectes, els resultats són molt preocupants, la davallada és molt marcada, amb una mitjana del 44%. Per obtenir aquesta dada ara per ara es tenen en compte només les dades robustes i de llarg termini del programa català de seguiment de papallones, el Catalan Butterfly Monitoring Scheme, però diversos treballs apunten en la mateixa direcció per a tot el grup d’insectes, el que té més espècies tant a escala planetària com a Catalunya.

D’altra banda, l’LPI-Cat de vertebrats (que contempla dades de mamífers, ocells, rèptils, amfibis i peixos d’aigües continentals) mostra una davallada del 6% els darrers 20 anys. Aquest subindicador es pot comparar amb el 30% de davallada les darreres dues dècades que s’ha obtingut per a l’LPI mundial que WWF ha donat a conèixer fa poques setmanes i que en aquest cas només té en compte animals vertebrats.

Perdedores i guanyadores

Fer una síntesi de les tendències de moltes espècies en un índex mitjà global emmascara la situació particular de moltes espècies. De fet, no totes les espècies estan disminuint a Catalunya; també n’hi ha que estan augmentant o que es mantenen estables. Entre les espècies que estan en davallada tenim ocells com la perdiu roja (Alectoris rufa) o papallones com el brocat variable (Euphydryas aurinia) o la granota verda ibèrica (Pelophylax perezi). D’altra banda, també tenim espècies que augmenten a Catalunya, com el cabirol (Capreolus capreolus) o l’oriol (Oriolus oriolus). Així mateix, també tenim moltes espècies que tenen una població estable, com el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) i la papallona safranera de l’alfals (Colias crocea), i d’altres com el dragó comú (Tarentola mauritanica) que són un misteri, que mostren encara tendències incertes a causa de l’escassetat de dades disponibles.

De la dada a l’acció

Aquest índex global ha estat adoptat internacionalment per la Convenció de la Diversitat Biològica (CDB) com a indicador del progrés cap al seu objectiu de prendre mesures efectives i urgents per aturar la pèrdua de biodiversitat. Serà un índex important del qual es parlarà durant la Conferència de la Biodiversitat, la COP15 que es celebra aquests dies a Mont-real.

“Un índex senzill és una eina important per comunicar l’estat de conservació de la natura i catalitzar l’atenció de la societat i la urgència de la pressa de decisions individuals i col·lectives”, comenta Sergi Herrando, coordinador de l’equip que ha desenvolupat l’LPI-Cat.

Els darrers anys, s’han posat en marxa quatre grans accions per tractar de revertir aquesta situació negativa de la natura al nostre país. El 2018 el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat. El juliol de 2020, el Parlament de Catalunya aprovà la Llei de l’Agència de la Natura. El 2021, es començà a recaptar l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, el 50% del qual constitueix el Fons del Patrimoni Natural. I finalment, aquest 2022, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat. Totes aquestes accions han de servir per millorar la política ambiental i augmentar els recursos destinats a la conservació de la natura.

“Quan disminueix l’abundància de les espècies rebem una primera alerta que l’estat de salut dels ecosistemes està empitjorant. Alhora, l’abundància també es recupera ràpidament quan les mesures polítiques o de conservació tenen èxit”, ha comentat Lluís Brotons, coordinador de l’oficina tècnica de l’Observatori.

En aquest sentit, des del Departament d’Acció Climàtica es prepara una bateria de mesures per revertir aquesta tendència a través de la implementació d’una gestió adaptativa, que permetrà en un escenari canviant com l’actual marcat per la crisi climàtica, fer polítiques àgils, compartides i flexibles i adaptades a l’entorn, i on la recerca i institucions com l’Observatori han de tenir un paper de lideratge compartit.