La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha anunciat avui que l’avantprojecte de llei de memòria democràtica reconeixerà “les persones psiquiatritzades com a víctimes del franquisme”. La consellera ha dit que la dictadura no va reprimir només opositors polítics, sinó també “les persones que s’allunyaven del model de normalitat imposat des del poder”. “Des del Departament posarem el nostre gra de sorra per tal d’esmenar aquesta injustícia històrica. La nostra política de memòria s’inspira en els principis que deriven del dret internacional basats en la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició”, ha afegit. Ubasart ho ha declarat en la inauguració d’aquest matí, "Memòria Històrica i Salut Mental. Una aproximació al període 1930-1970 des de l’ètica, la legalitat i la cultura", al Museu d’Història de Catalunya. Aquesta jornada té per objectiu difondre la realitat de la salut mental i l’atenció psiquiàtrica a Catalunya entre els anys 30 i el període de la Transició espanyola.

En aquest sentit, la consellera també ha destacat la importància de l’ús del terme memòria democràtica, atès que aquesta “és la reconstrucció d’un passat determinat: el de la lluita per la democràcia i la dignitat”.

En el marc de la jornada, s’han organitzat tres converses en les quals diversos experts han abordat la promoció dels drets humans aplicats a la salut mental i, també, a la dignificació de la memòria de les víctimes de les pràctiques iatrogèniques. La primera de les tres temàtiques ha deliberat sobre les morts en les institucions psiquiàtriques durant el franquisme i les possibles inhumacions en fosses comunes. D’altra banda, el segon bloc ha tractat de la patologització i persecució de la dissidència pisquiatritzada durant la dictadura. Finalment, la jornada s’ha clos amb l’anàlisi crítica de la premsa de divulgació en salut mental i d’iniciatives contràries a la psiquiatria publicades durant la Transició.

La titular del Departament ha lloat la jornada en tant que exemplifica la memòria viva i dinàmica que, a mesura que avança, “permet fer aparèixer nous aspectes que entitats i administracions han de tenir en compte”. La memòria democràtica aplicada a la salut mental n’és un exemple que a poc a poc “es va incorporant a les reflexions acadèmiques, a les reivindicacions de les associacions i, per descomptat, a les polítiques públiques”.