- El recreixement del dipòsit del Fusteret permetrà solucionar les necessitats excepcionals i extraordinàries d’abocament de sal de rebuig fins que sigui operatiu el nou col·lector de salmorres
- La modificació del Pla també permetrà la compatibilitat de les instal·lacions mineres amb un parc fotovoltaic, explicitant que en cap cas aquest nou ús temporal pot retardar el pla de restauració dels dipòsits
La Comissió territorial d’urbanisme de Catalunya ha aprovat definitivament avui la modificació del Pla director urbanístic (PDU) de l’activitat minera al Bages per tal d’habilitar una zona per a dipòsit temporal de sal fins que entri en servei el col·lector de salmorres, que permetrà evacuar aquest rebuig al mar. El canvi en el PDU també farà possible la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les instal·lacions mineres, sempre que aquest nou ús temporal no endarrereixi els plans de restauració dels dipòsits.
El PDU es va aprovar el 2018 per ordenar els espais vinculats al desenvolupament de l’activitat extractiva minera i el tractament de la matèria primera complint els requisits d’explotació de l’únic recurs miner del país, per tal que fos viable econòmica, social i mediambientalment. El Pla garantia també l’encaix adequat de la segona fase del Pla Phoenix d’ICL Iberia, comptant amb la posada en marxa de determinades infraestructures en un horitzó temporal molt marcat.
El 2020, Iberpotash va sol·licitar una modificació del Pla, atès que s’havia produït un escurçament imprevist de la vida útil del runam del Fusteret, on es diposita la sal de rebuig del procés que no té sortida comercial. L’empresa es trobava pendent de l’acabament de les obres d’ampliació del col·lector de salmorres, una infraestructura que incrementarà la capacitat d’evacuació de sal, per no haver-la d’abocar en dipòsits.
Atès que el dipòsit del Fusteret arribarà a la seva saturació entre el primer i el segon quadrimestre de 2023, quan l’ampliació del col·lector de salmorres encara no estarà operativa, calia buscar una solució alternativa per a la sal de rebuig que seguirà produint l’activitat extractiva.
D’altra banda, el desembre de 2020 Iberpotash va presentar a la Ponència d’energies renovables el projecte del parc solar fotovoltaic del Cogulló, de 30 MWp, a Sallent.En aquell moment,la Ponència va emetre informe desfavorable perquè el PDU no contemplava aquest ús per als terrenys on es proposava ubicar el parc.
És per això que es va emprendre la modificació del PDU, amb dos objectius prioritaris. D’una banda, establir una ubicació per al dipòsit temporal de runam salí i, de l’altra, estudiar la compatibilitat dels usos miners amb la producció d’energies renovables en aquells sòls dels espais oberts ja transformats. Els municipis afectats per la modificació són Cardona, Sallent i Balsareny, a més de Súria, on es localitzen instal·lacions mineres en superfície.
La modificació del Pla director es va aprovar inicialment el passat mes de febrer i posteriorment es va sotmetre a informació pública. Va rebre l’aprovació provisional de la Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central el 19 d’octubre i ara la Comissió de territori de Catalunya li ha donat la llum verda definitiva. La modificació del PDU entrarà en vigor un cop es publiqui al DOGC.
Dipòsit salí temporal
Pel que fa al dipòsit temporal de sal, cal dir que, tot i que es preveia que el col·lector de salmorres estaria en marxa el 2025, el darrer informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del passat mes de juny, estableix que serà al llarg de la segona meitat de 2026. Com a conseqüència, s’allarga el temps durant el què caldrà seguir abocant sal en un dipòsit.
El PDU aposta pel recreixement del Fusteret i l’extensió en continuïtat cap a la zona de Cererols. Per a les dues zones, es determina l’ocupació en planta i l’alçada màxima, i es limita la sal que s’hi podrà abocar a 10 milions de tones. Aquest límit de tones no ha variat respecte el que es preveia a l’aprovació inicial de la modificació del PDU tot i el retard en la construcció del col·lector de salmorres.
El Pla també recull l’obligatorietat de la impermeabilització de la base i de l’àrea en contacte amb el Fusteret vell per qüestions ambientals, així com la garantia d’estabilitat dels dipòsits. A més de les condicions paisatgístiques, la modificació del PDU estableix que s’haurà de retirar el material dipositat un cop finalitzades aquestes necessitats extraordinàries.
Com a garantia, aquests àmbits, tant el recreixement del Fusteret com Cererols, no es podran ocupar si no hi ha una autorització prèvia de la Comissió territorial d’urbanisme de la Catalunya Central, acreditant les circumstàncies extraordinàries que ho justifiquin i amb els informes sectorials dels organismes competents en la matèria. Tot i que, ateses les circumstàncies que motiven la modificació del PDU, es considera que la primera autorització ja es troba acreditada, caldrà tramitar un projecte d’actuació específica que requerirà l’aprovació de la Comissió.
Així, els propers passos per a l’ampliació del dipòsit seran les corresponents tramitacions urbanístiques, ambientals i mineres del projecte concret, que ja s’han iniciat.
Parc solar fotovoltaic
Pel que fa a la compatibilitat dels usos miners en sòls no urbanitzables degradats o ja transformats per aquesta activitat amb la implantació d’instal·lacions per a la producció d’energies renovables, cal recordar que ens trobem en un context d’emergència climàtica i de transició energètica. Per tant, es considera raonable estudiar la possibilitat d’implantar un parc solar en sòls ja transformats pels usos miners, abans de posar en joc altres peces de sòl destinades a usos rústics.
Específicament, en el cas dels dipòsits salins, només serà possible la instal·lació d’una infraestructura d’energies renovablessempre que no comprometini retardi el pla de restauració vigent, assumint que el futur del dipòsit ha de ser la seva extinció. De fet, en el PDU s’explicita textualment que “en cap cas es modificarà el pla de restauració de manera que aquesta es retardi per l’existència d’instal·lacions per a la generació d’energies renovables”.
El parc fotovoltaic que es vulgui impulsar haurà de seguir el procediment ordinari de tramitació d’aquest tipus d’infraestructures.
1