Cultura

Premis Pompeu Fabra i Robèrt Lafont

La consellera Garriga posa en valor els Premis Pompeu Fabra i Robèrt Lafont i fa una crida a seguir treballant en la projecció social del català i l'aranès

query_builder   19 desembre 2022 21:07

event_note Nota de premsa

La consellera Garriga posa en valor els Premis Pompeu Fabra i Robèrt Lafont i fa una crida a seguir treballant en la projecció social del català i l'aranès

  1. Han estat reconeguts amb el Pompeu Fabra la directora de cinema Carla Simón, l’activista ShazraJaved, el voluntari lingüístic Jordi Esteban i el sociolingüista Miquel Strubell i Trueta, a títol pòstum.
  2. També han rebut aquest reconeixement el canal Fibracat TV, el joc Paraulògic i el portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans.
  3. El premi Robèrt Lafont 2022 ha reconegut la feina del lingüista Xavier Lamuela i la periodista Lissa Escala.


La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presidit avui el lliurament de la novena edició dels premis Pompeu Fabra, de foment de l'acció de la societat civil en l'impuls del català, i de la setena edició del premi Robèrt Lafont, en reconeixement de persones o entitats que s'hagin distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana. També hi ha participat el secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i la síndica d’Aran, Maria Vergés.

La consellera ha posat en valor aquests premis, que representen “un punt de trobada compartit entre la cultura catalana i aranesa” i ha dit que “la llengua és un dels eixos prioritaris del Departament de Cultura, i la diversitat lingüística de Catalunya és una de les línies de treball principals d’aquest govern”. Garriga ha felicitat tots els premiats i premiades, que vetllen la projecció social del català i de l’aranès, i els ha encoratjat a “seguir treballant i tenir cura de la llengua amb la mateixa energia que ho heu fet fins ara”. I ha afegit: “Amb la vostra tasca i exemple contribuïu a impulsar la llengua catalana i occitana, i ho feu amb la mirada i els valors d’un país obert, plural, modern i socialment cohesionat. Perquè les llengües catalana i occitana són sinònim de present i de futur”.

Els premiats amb el Pompeu Fabra 2022 són:

  1. En la categoria de projecció i difusió de la llengua catalana, Carla Simón i Pipó.
  2. En la categoria socioeconòmica, el canal Fibracat TV.
  3. En la categoria de comunicació i noves tecnologies, ex aequo, el joc Paraulògic i el portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans.
  4. En la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana, ShazraJavedQureshi.
  5. En la categoria de voluntariat lingüístic, Jordi Esteban i Calm.
  6. En la categoria trajectòria professional, científica o cívica, es va atorgar a Miquel Strubell i Trueta en l’acte pòstum d’homenatge que se li va fer al mes de juliol.

Els premis Pompeu Fabra van ser instituïts l'any 2008 per la Secretaria de Política Lingüística per reconèixer i premiar les persones, entitats, empreses o organitzacions que contribueixin a la projecció social de la llengua catalana. Des de l’any 2013 tenen una periodicitat biennal.

Pel que fa al Premi Robèrt Lafont 2022 han estat reconeguts ex-aequo Xavier Lamuela, lingüista i sociolingüista, i Lissa Escala, periodista i pionera de la ràdio en aranès. El jurat ha posat de relleu la llarga dedicació d’ambdues persones en el coneixement i foment de l’aranès, tant des d’una perspectiva acadèmica i científica com de promoció i dinamització social per al seu ús.

El premi Robèrt Lafont es va instituir l’any 2010 amb l'objectiu de reconèixer i premiar persones o entitats que s'hagin distingit per la defensa, projecció i promoció de la llengua occitana en qualsevol punt del domini lingüístic.

Premis Pompeu Fabra i Robert Lafont{"name":"2022/12/19/20/58/2661f028-3fee-4871-8d5f-8bd0e2646884.JPG","author":"Departament de Cultura","type":"0","location":"0","weight":38781}

Ressenyes dels guardonats

Carla Simón i Pipó. Guionista i directora de cinema. Graduada en comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va iniciar en el cinema amb els curts Women i Lovers, en col·laboració amb Marco Businaro en una estada a la Universitat de Califòrnia. Entre la seva obra, destaquen els llargmetratges Estiu 1993, a partir d’un guió autobiogràfic, i Alcarràs, guanyadora de l'Os d'Or a la millor pel·lícula a la Berlinale 2022.

Miquel Strubell i Trueta. (1949 -2022) Sociolingüista especialitzat en l'estudi i la gestió de la diversitat lingüística europea, vinculat amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des de la seva creació. Llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d'Oxford, va obtenir un màster en Psicologia de l'Educació a la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Strubell va ajudar a posar les bases de l'actual model lingüístic català. Va fer recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques i planificació lingüística.

Fibra Cat TV. Canal de televisió creat el 2020 per Fibracat, operador global de telecomunicacions de Catalunya. El canal de TDT en català posa en valor el paper de les dones en els àmbits de decisió i en les vocacions científiques, tècniques i tecnològiques; la igualtat i la diversitat com a factors essencials de la ciutadania; el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la millora del món postmodern, des de Catalunya i amb l’horitzó posat al món.

Paraulògic. Joc lingüístic en format de passatemps creat per l'entitat Rodamots consistent en trobar mots formats a partir d’una combinació de lletres. Els creadors s'han inspirat en l'SpellingBee del New York Times i l’aplicació es basa en la versió digital del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Portal de recursos lingüístics de l’Institut d’Estudis Catalans. Cercador de mots i expressions des del qual es poden consultar vuit recursos lingüístics individualment. També ofereix l’accés directe a una selecció de recursos en línia de què disposa l’IEC feta i actualitzada per la Secció Filològica.

ShazraJavedQureshi. Graduada en Química a la Universitat de Barcelona i màster d'Investigació Científica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Establerta a Barcelona als 16 anys, provinent del Pakistan, va començar els estudis de batxillerat mentre aprenia simultàniament català i castellà. Guardonada amb el Premi Pompeu Fabra 2022 per la seva tasca d’acolliment, que integra l'aspecte social amb la llengua: fa 10 anys que col·labora amb l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya acollint i orientant els immigrants procedents del subcontinent indi.

Jordi Esteban i Calm. Voluntari lingüístic conegut per la creació d'activitats ludicolingüístiques (jeroglífics, mots encreuats, jocs per aprendre català...). Llicenciat en filosofia i lletres. Ha estat professor de secundària de filosofia i de matemàtiques, i professor de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística. Membre de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, dirigeix els projectes Junts i Xerrem, grups de conversa que tenen com a objectiu fer créixer l'ús social del català, la cohesió social i el coneixement de la realitat de Catalunya.

Xavier Lamuela i Garcia. Professor emèrit a diverses universitats catalanes i occitanes, amb una àmplia dedicació i visió de conjunt de la llengua occitana i particularment de la variant aranesa. Clar defensor de l’occitanitat de l’aranès alhora que de la seva especificitat per establir-ne un model de normalització social i d’ús més enllà l’estricta recerca acadèmica. Així, destaquen la seva participació en la comissió per a l’elaboració de les Normes ortogràfiques de l'aranès, com també la seva participació en la comissió internacional per a la normalizacion lingüística de l'occitanalpin i la presidència del Conselh de la Lenga Occitana. Lamuela és autor d’un treball acadèmic amb transferència social, amb diversos estudis i llibres sobre la llengua, entre les quals cal esmentar l’obra de referència Català, occità, friülà: llengües subordinades i planificació lingüística.

Lissa Escala. Periodista pionera de la ràdio en aranès, amb el primer programa aranès a Ràdio Aran, tasca que ha desenvolupat al llarg de més de 30 anys amb diversos programes com MeddiaAranés, a Catalunya Informació, tot contribuint a un model d’ús i de prestigi social de l’aranès. També en destaca el compromís cívic en la promoció de l’aranès amb l’impuls de diverses iniciatives socials com ara la Corsa Aran per sa Lengua, que se celebra el darrer diumenge de juliol de cada any, per a la defensa de l'ús social de l'aranès.