Les conselleres Vilagrà i Garriga, acompanyades dels representants de CIEMEN, la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles i el PEN Català, han clausurat aquest dilluns els actes de commemoració del 25è aniversari de la Declaració Universal de Drets Lingüístics (DUDL), un text que defineix drets lingüístics individuals i col·lectius.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, ha participat fent balanç de la lluita per la pervivència de les llengües amenaçades com el català: "La preservació dels llegats lingüístics d'arreu és un deure, una obligació per a tots els governs i és un dret de la ciutadania" i ha alertat de les possibles conseqüències en el cas de no prioritzar polítiques públiques de preservació de les llengües: "No oblidem que, cada cop que desapareix una llengua, el món s'empobreix una mica més perquè se'n va una manera d'entendre'l i d'interpretar-lo”. Alhora, ha reafirmat la complicitat del Govern de Catalunya amb les finalitats del text “des de Catalunya donem tot el suport a la Declaració i també al procés que encara li queda per assolir els seus objectius”.

La jornada s’ha organitzat en dues taules rodones que la consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, i el president del CIEMEN, David Minoves, han presentat en la sessió inicial de la trobada. La primera d’aquestes tractava al voltant de la pròpia DUDL: "La Declaració Universal de Drets Lingüístics. La comunitat lingüística com a subjecte de dret", amb la participació d'Aureli Argemí, president emèrit del CIEMEN; Carles Torner, secretari general del PEN Internacional, i María Pilar García Negro, professora de la Universitat de la Corunya.

Després, en la segona taula, "La Declaració Universal de Drets Lingüístics, 25 anys després", s’ha posat en valor l’experiència i la perspectiva de futur d’aquesta iniciativa. En aquesta part de la jornada ha intervingut Laura Huerga, presidenta del PEN Català; Carme Junyent, professora de Lingüística de la Universitat de Barcelona i membre redactora de la Declaració, i Isidor Marí, sociolingüista i membre redactor de la Declaració.

La consellera Garriga ha destacat el compromís del Govern de la Generalitat per assolir els objectius de la declaració i ha assegurat que en aquesta legislatura s’ha entrat en una nova etapa pel que fa la política lingüística del nostre país: “Hem tornat a posar la llengua al centre de les polítiques”. Alhora, la titular del departament de Cultura ha agraït la tasca de les diferents entitats que treballen dia a dia per aquesta iniciativa: “Si tenim una Declaració Universal de Drets Lingüístics va ser gràcies a organitzacions com el CIEMEN o el PEN. 25 anys després, a Catalunya seguim treballant per la llengua”.