El conseller Campuzano ha presidit la comissió i ha reiterat que la gestió conjunta de l’RGC amb l’IMV en milloraria l’eficiència
El 29% de les llars que reben la prestació són famílies d’entre 3 i 5 membres, i el 23% dels beneficiaris són infants
El grup de treball proposa reformes per arribar a col·lectius vulnerables que actualment no hi accedeixen
La Comissió de Govern de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) s’ha reunit aquest divendres i ha acordat estudiar diferent propostes de millora de la prestació. Destaca la de millorar la protecció a la infància i l’adolescència a través de l'RGC. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadès, que presideix l’ens, ha destacat la necessitat de “reforçar el suport a unitats familiars amb infants a càrrec, en un context com l’actual amb un 31% de població infantil en risc de pobresa o exclusió social” segons la taxa AROPE. També ha vist adient que s’estudiï com reformar la prestació per donar més suport a persones amb discapacitat, a més de preveure l’habitatge i la compatibilitat amb les rendes del treball, i ha esperat que es puguin culminar amb el consens del Parlament les propostes que faci la comissió en aquest sentit. “La Renda Garantida és el principal instrument del Govern per la protecció social. Actualment, permet sortir de la pobresa severa a 7 de cada 10 persones. Vol dir que és una prestació fonamental per un nombre significatiu de llars, reconeguem el seu valor”, ha destacat.
El conseller ha reiterat la necessitat de gestionar des de Catalunya l’Ingrés Mínim Vital (IMV), com ha reclamat en reiterades ocasions a l’Estat espanyol. Ha agraït a les persones treballadores del Departament de Drets Socials els esforços per resoldre la problemàtica en cobraments causada recentment des de la gestió de l’IMV, i ha indicat que ja s’han iniciat els pagaments de l’RGC a les persones afectades. “L’incident ha posat de manifest la necessitat d’una gestió integrada de les dues prestacions per part de la Generalitat, que també seria una millora en termes d’eficàcia”, ha afirmat Campuzano. “No hi ha argument competencial perquè el País Basc i Navarra puguin gestionar l’IMV i Catalunya, no”, ha defensat, recordant que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en recull les competències.
També ha agraït als actors socials l’esforç en el diàleg amb el Govern que ha fet possible l’acord per actualitzar l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC): “Permetrà ampliar la protecció social del nostre país, incrementant les quantitats de les prestacions socials, i tindrà impacte en la despesa efectiva de la Generalitat”. Quan s’aprovin els propers pressupostos de 2023, l’augment de l’indicador de renda farà que l’RGC s’apugi fins als 717 euros mensuals en el seu tram més baix.
La Comissió de Govern de l’RGC està integrada per representants de la Generalitat i per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya, així com les entitats del tercer sector, del treball social i del món local. A l’octubre de l’any passat, s’hi va acordar crear un grup de treball per avaluar l’estat de la Llei 14/2017, de 20 de juliol, de la RGC, de la seva aplicació i dels requeriments per accedir a la prestació. El grup ha presentat a la Comissió de Govern de l’RGC un informe amb les línies de treball en les quals proposa avançar i que, si es concreten, suposarien un canvi normatiu de la Llei que regula la prestació. S’ha acordat concretar, en els primers mesos del 2023, les millores que es vegin necessàries perquè, si s’escau, el Govern proposi al Parlament esmenes per la modificació de la Llei de la Renda Garantida que actualment es troba en tràmit parlamentari.
Propostes de millora
Entre les línies de treball presentades pel grup, destaca la proposta d’estudiar crear un complement per a la infància i l’adolescència, destinat a unitats familiars en què hi hagi un o diversos infants. En la línia del suport a les famílies, es recull la necessitat d’estudiar ampliar la quantia percebuda per famílies amb més de cinc membres, d’acord amb l’últim Informe d’Ivàlua.
També s’hi preveu la situació del col·lectiu de les persones amb discapacitat, per a qui es proposa estudiar un complement específic. Alhora, es proposa estudiar l’ampliació de la compatibilitat de l’RGC amb les rendes del treball i amb altres ajuts públics per despeses com l’habitatge.
A banda de protegir aquestes situacions concretes, el Grup estudiarà la possibilitat d’ampliar el col·lectiu amb dret a ser elegible per garantir l’accés a la prestació a aquells perfils que, tot i trobar-se en una situació de risc d’exclusió social, no s’estan podent beneficiar de l’RGC.
La Comissió de Govern de l’RGC està integrada per membres de diferents departaments de la Generalitat (Drets Socials, Justícia, Educació, Empresa i Treball, Territori, Salut, Economia, Presidència i Igualtat i Feminismes), juntament amb representants dels sindicats CC.OO. i UGT, de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), les patronals Foment i PIMEC, i el Col·legi del Treball Social.
Perfil de persones beneficiàries
Les prestacions associades a la Renda Garantida de Ciutadania tenen més de 170.900 persones beneficiàries, el 55% de les quals són dones i el 45%, homes. Un altre dada destacada es que hi ha 39.346 beneficiaris menors d’edat, prop d’un 23% del total. Segons dades a finals d’octubre, la prestació té un total de 104.928 expedients associats actius.
El 47% de les unitats familiars són unipersonals, mentre que el 21% estan formades per 2 membres i el 29% són d’entre 3 i 5 membres. Les de més de 5 persones són només el 3% restant.
El territori amb més expedients vigents és Barcelona, que copa el 73% del total, seguit de Tarragona (10%), Girona (9%), Lleida (5%) i Terres de l’Ebre (3%).
Actualment, el 96% dels perceptors de la prestació de l’RGC del col·lectiu activable laboralment reben la prestació complementària d’activació i inserció (PCAI), amb el compromís de buscar feina activament. Durant l’any 2022, 76.741 beneficiaris de la Renda han realitzat accions de polítiques actives a les oficines de treball del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). En un 59%, les accions han estat realitzades per dones i en un 41%, per homes. Entre aquestes destaca l’entrevista ocupacional, que han realitzat més de 25.000 beneficiaris, mentre que s’han signat 19.000 acords d’inserció i s’han realitzat més de 7.000 sessions d’orientació.
Aquestes actuacions han permès que, en el 2022, un total de 3.100 unitats familiars hagin sortit del programa de l’RGC perquè han trobat feina, amb una mitjana de 310 insercions mensuals, i gairebé triplicant els 1.181 que es van inserir laboralment en el mateix període de l’any passat.
