- Catalunya presenta el projecte en un acte a Hèlsinki i comparteix experiències amb el Govern finlandès, que va ser pioner a desplegar un experiment innovador de renda bàsica universal entre el 2017 i el 2019.
- El cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós, destaca en una conferència a Hèlsinki els trets que fan del Pla pilot català “diferent de la majoria dels que s’han fet fins ara”, com ara la universalitat. El català serà el major pla pilot europeu de renda bàsica universal
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, s’ha reunit aquest dimecres amb la ministra d’Afers Socials i La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, s’ha reunit aquest dimecres amb la ministra de Serveis Socials i Salut de Finlàndia, Hanna Sarkkinen, a Hèlsinki. Es tracta de la primera reunió que ha mantingut Serret en el marc del seu viatge a Finlàndia, on s’ha desplaçat per mantenir reunions de treball amb diversos representants institucionals. Serret i Sarkkinen s’han trobat bilateralment abans de la presentació del pla pilot català de renda bàsica universal que s’ha fet a la capital finlandesa i han compartit bones pràctiques en aquest àmbit. Finlàndia va ser el primer país a dur a terme un experiment pioner de renda bàsica universal entre el 2017 i el 2019, amb uns resultats positius en l’impacte sobre el mercat laboral, així com en el benestar dels seus beneficiaris, que han inspirat iniciatives posteriors. L’acte s’ha celebrat a la seu de KELA, l’agència de Seguretat Social finlandesa, que, de fet, va ser l’agència governamental encarregada de desplegar l’experiment al país. Tant la consellera com la ministra han intervingut a l’acte.
En el seu discurs de cloenda, la consellera ha posat en valor l’aposta del Govern amb el pla pilot català, que ha trobat en Finlàndia un referent. “Finlàndia va obrir el camí, ara és el torn de Catalunya”, ha explicat Serret, que ha qualificat el país nòrdic “com un model” i “una democràcia plena a la qual admirem”. Amb l’exemple de les experiències de la renda bàsica tant a Finlàndia com a Catalunya, la consellera ha assenyalat que “tots dos països centrem les polítiques en la millora de la vida de les persones” amb l’objectiu de crear “societats més justes i igualitàries”. Serret també ha recordat que el pla pilot català serà l’experiment europeu més gran de renda bàsica universal i que el seu tret distintiu és la universalitat. Per la seva banda, la ministra Sarkkinen ha traslladat a la consellera que el pla pilot català és necessari per al bon funcionament de l'estat del benestar i s’ha mostrat convençuda que l’experiència “ens aportarà aprenentatge pel que fa a la nostra feina” a Finlàndia.
Per a Serret, els dos països també comparteixen la necessitat d’acostar la Unió Europea a la seva ciutadania i ha assegurat que Catalunya “vol ajudar Europa a trobar solucions als reptes globals”, com ara la crisi climàtica i la crisi energètica. En aquest sentit, la titular d’Acció Exterior i Unió Europea ha ressaltat les àrees d’interès compartides entre Catalunya i Finlàndia i ha traslladat “la voluntat del Govern d’enfortir les relacions amb Finlàndia i altres països nòrdics”. En aquesta tasca, Serret ha volgut posar en valor la tasca de la Delegació del Govern als Països Nòrdics i als Països Bàltics, encapçalada per la delegada Montserrat Riba.
El pla pilot català de renda bàsica universal
El Pla pilot de la renda bàsica universal de Catalunya és un dels projectes més rellevants de la legislatura i pretén que Catalunya avanci cap a un model d’estat del benestar més garantista i universal. Durant els dos anys que duri el pla pilot, els participants rebran un pagament mensual de 800 euros per adult i 300 euros per menor de 18 anys. En total, unes 5.000 persones rebran la Renda Bàsica Universal: 2.500 seran escollides de manera aleatòria entre tots els domicilis de Catalunya i les 2.500 restants correspondran a la població de dos municipis concrets.
En l’acte a Hèlsinki, el cap de l’Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, Sergi Raventós, ha explicat en una conferència l'experiència catalana sota el títol “Europe’s biggest Universal Basic Income Pilot Project – the Catalan case”. Raventós ha destacat que el projecte del Govern “presenta unes característiques tant en el disseny com en els seus elements clau que el fan ser especialment innovador i diferent a la majoria dels plans pilot que s’han fet fins ara”. “Durant 24 mesos, 5.000 persones seran perceptores d’una transferència monetària individual de caràcter mensual, concretament de 800 euros per adult i 300 per menor d’edat”, ha precisat, i ha afegit que “serà gairebé universal, ja que la podrà rebre tothom a excepció del 10% més rics o declarants d’impost sobre el patrimoni”.
Aquest disseny, ha remarcat Raventós, s’ha adoptat per “poder avaluar dos aspectes fonamentals de la renda bàsica universal: la universalitat i la seva característica de bàsica”, ja que altres plans pilot s’han centrat en “un grup social determinat o en un conjunt de persones que compleixen uns requisits determinats”. El pla pilot consistirà, per una banda, en l’elecció d’un miler de domicilis seleccionats aleatòriament de tot Catalunya, on tothom qui hi resideixi rebrà l’assignació monetària, i en un miler de domicilis d’aproximadament de dos municipis on tota la població (excepte el 10% de rendes més elevades) rebrà l’assignació monetària, per l’altra. Raventós espera veure resultats en les condicions de vida, educació, salut, ocupació, situació financera, relacions de gènere, benestar i autonomia, ús dels serveis públics i privats, teixit comunitari, desigualtat i valors i actituds dels perceptors.
La presentació del pla pilot català ha donat el tret de sortida a l’agenda que la consellera Meritxell Serret té fins demà a Hèlsinki, on mantindrà reunions de treball amb representants de diverses institucions finlandeses. La delegada del Govern als Països Nòrdics i als Països Bàltics, Montserrat Riba, acompanya la consellera en la visita. El viatge a Finlàndia és el cinquè que fa Serret fora de l’Estat espanyol des de la presa de possessió el passat mes d’octubre i s’emmarca en l’estratègia de consolidar la reputació del Govern a l’exterior i d’erigir-lo com a soci de confiança de la Unió Europea.
