El titular de Drets Socials s’ha reunit amb el president de les Corts Valencianes i amb la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives del Govern valencià
En aquestes trobades s’ha coincidit amb la necessitat urgent de millorar el finançament de la llei de la dependència, així com del traspàs de la gestió i els fons de l’Ingrés Mínim Vital
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, ha fet aquest dijous una visita institucional a València per conèixer de primera mà el model de concertació de serveis socials del País Valencià, com a referent davant el Projecte de llei d’acció concertada de Catalunya en què treballa el Departament i per compartir la preocupació per les limitacions en l’atenció que suposa l’infrafinançament en matèria de dependència per part del Govern espanyol. Campuzano s’ha reunit amb la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas i Mas amb qui han coincidit que “l’infrafinançament crònic per part del Govern espanyol en dependència impossibilita la correcta atenció de les persones. Catalunya, com el País Valencià, pateixen una situació que, si es perpetua, és evident que els recursos que caldran els propers anys per atendre l’envelliment de la població no es poden sostenir amb el model actual”, ha explicat Campuzano.
Campuzano ha estat acompanyat en la visita a València pel secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós i March; el secretari d’Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens i Mèlich, i la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls Carol. Per part de la consellera Mas, ha participat a la trobada la secretària d'Atenció Primària i Serveis Socials, Irene Gavidia i Mir; el secretari de Planificació i Organització del Sistema, Xavier Uceda i Maza; la directora general d'Atenció Primària i Autonomia Personal, Mercé Martínez i Llopis; la directora general d'Acció Comunitària i Barris Inclusius, María José Cortell Simón, i la directora general de Gestió i Organització del Sistema, Patricia Ramón Galindo.
A la trobada de la vicepresidenta s’ha abordat a bastament el sistema de concertació valencià. “L’expertesa del País Valencià pel que fa a la concertació posa de manifest que aquest model aporta estabilitat i qualitat als serveis socials”, ha destacat Campuzano. Així mateix, a la trobada s’ha coincidit en la necessitat del traspàs de la gestió i els fons de l’IMV per fer possible un encaix eficient amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i la Renda Valenciana. Aquest traspàs es reclama tant per criteris d’eficiència de gestió com per agilitzar els tràmits a la ciutadania.
Tot seguit, la comitiva catalana s’ha reunit amb el president de les Corts Valencianes, Enric Morera i Català.
El sistema de concertació de serveis
Des de fa cinc anys, l’actual model valencià d’acció concertada ha perseguit l’objectiu principal d’homogeneïtzar els aspectes comuns i convergents de l'acció concertada per construir un sistema més harmònic i respectuós amb la diversitat de les persones que s’atenen, amb les treballadores i treballadors socials i amb el finançament de les entitats del sector.
El model engloba diferents sectors de serveis socials susceptibles de concertació com ara gent gran, dependència, diversitat funcional, salut mental, infància i adolescència, dona i acció i inclusió social. Amb la voluntat de convertir els serveis socials en la quarta pota de l’Estat de Benestar el model ha regulat la situació de les entitats sense ànim de lucre. Per això en garanteix la transparència, la publicitat i eficiència, així com també assegura la qualitat en el servei a les persones i atorga estabilitat financera i laboral al sector.
Un dels pilars del projecte valencià s’ha basat en dignificar les condicions de les treballadores i treballadors socials, desenvolupant acords sectorials amb la voluntat de dotar d'estabilitat a l'acció concertada i a les persones professionals que la integren mitjançant una convocatòria pluriennal. Aquesta convocatòria, a més, permet la millora de les condicions laborals de les persones treballadores de l'acció concertada i una equiparació amb els treballadors del sector públic. D’aquesta manera s’ha construït un model on les persones professionals que exerceixen la seva labor professional en els diferents sector ja no tindran convenis laborals o taules salarials dispars per a idèntiques categories.
2
Imatges
