·        El conseller Huguet ha signat avui al municipi d’Olost convenis de col·laboració amb els Ajuntaments de d’Olost, Alpens, l’Esquirol, Folgueroles, Lluçà, Manlleu, Masies de Roda, Oristà, Roda de Ter, Santa Eulàlia de Riuprimer, Viladrau i Vic sengles convenis de col·laboració pel desenvolupament d’actuacions de promoció dels recursos turístics intangibles identificats a la comarca d’Osona pel Pla de Recursos Intangibles de Catalunya, impulsat pel Departament.
 
·        Els recursos identificats pel Pla i el Catàleg de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya giren al voltant d’il·lustres osonencs com el poeta Jacint Verdaguer o l’Abat Oliba, de l’importantíssim llegat medieval del Comtat d’Osona (en el context del Pirineu Comtal), de l’imaginari al voltant de la Catalunya Rebel —a través de la bruixeria, el bandolerisme, o dels Segadors i Maulets— així com de la Catalunya de la època de la Febre de l’Or, en el context de la industrialització.
 
·        El Pla de Recursos Turístics Intangibles de Catalunya identifica prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya. Amb aquests convenis, ja s’han subscrit prop una cinquantena de protocols de col·laboració arreu de Catalunya.

 El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director dels serveis territorials del Departament a la Catalunya Central, Josep Maria Palau, ha signat avui amb els Ajuntaments de d’Olost, Alpens, l’Esquirol, Folgueroles, Lluçà, Manlleu, Masies de Roda, Oristà, Roda de Ter, Santa Eulàlia de Riuprimer, Viladrau i Vicsengles convenis de col·laboració per promocionar els recursos turístics intangibles de la comarca d’Osona.
 
Amb els protocols signats avui a Olost, s’assenten les bases de la col·laboració entre el Departament i el món local, per promocionar els recursos turístics intangibles de la comarca, que giren al voltant d’il·lustres osonencs com el poeta Jacint Verdaguer o l’Abat Oliba de l’importantíssim llegat medieval del Comtat d’Osona (en el context del Pirineu Comtal), de l’imaginari al voltant de la Catalunya Rebel —a través de la bruixeria, el bandolerisme, o dels Segadors i Maulets— i de la Catalunya de la època de la Febre de l’Or, en el context de la industrialització.
 
Dins la temàtica del Pirineu Comtal, el Pla i el Catàleg de Recursos Intangibles identifiquen als municipis de Roda de Ter, Vic, Llucà i Masies de Roda, recursos intangibles vinculats al Comtat d’Osona, en el context històric del Naixement de Catalunya (700-1200).
 
Concretament, els intangibles identificats en cadascun d’aquest municipis són: a Roda de Ter, el recurs intangible del poblat medieval d’Esquerda; a Vic, l’intangible entorn la figura del bisbe i Abat Oliba;  al municipi de Lluçà, l’intangible el voltant del monestir de Santa Maria de Lluçà, i a Masies re Roda l’intangible vinculat amb monestir de Sant Pere de Casserres.
 
Dins la temàtica de la Catalunya Rebel (1500-1740), el Pla i el Catàleg de Recursos Intangibles identifiquen als municipis de Viladrau, l’Esquirol, Santa Eulàlia de Riuprimer, Oristà, Masies de Roda i Olost, recursos intangibles vinculats, d’una banda, a la bruixeria i els bandolers i d’una altra, als Segadors i Maulets.
 
En particular, els intangibles identificats en cadascun d’aquests municipis són: a Viladrau, el recurs intangible al voltant de la bruixeria; a l’Esquirol, l’intangible associat a la figura del pagès Joan Guàrdia, personatge històric destacat de la Guerra dels Segadors; a Santa Eulàlia de Riuprimer, l’intangible al voltant de la història del Pacte dels Vigatans; mentre els municipis d’Oristà i Olost comparteixen l’intangible relacionat amb el bandoler Perot de Rocaguinarda. En el marc d’aquesta temàtica, a Masies de Roda, el Pla identifica l’intangible al voltant del coronel Francesc Macià, conegut com a Bac de Roda. 
 
Dins la temàtica de la Catalunya, la Febre d’Or. Catalanisme i Anarquisme, el Pla i el Catàleg identifica al municipi de Manlleu un important patrimoni i imaginari al voltant de la Industrialització de la comarca a partir de l’eix vertebrador del riu Ter.
 
Així mateix, el Pla identifica al municipi de Folgueroles l’intangible al voltant de la figura de Jacint Verdaguer. D’aquesta manera, prenent com a punt de partida la vida i obra del poeta català, es promocionarà turísticament el Romanticisme i la Renaixença, en el context històric que va de la Il·lustració a les Repúbliques.
 
En aquest mateix context històric de la Catalunya de la Il·lustració a les Repúbliques, el Pla identifica al municipi d’Alpens, l’intangible al voltant de la Batalla d’Alpens, en el context de les guerres carlines.
 
Amb els protocols signats avui, El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ja ha subscrit més d’una cinquantena els convenis de col·laboració en matèria d’intangibles arreu de Catalunya.
                                                     
 
El marc: el Pla d’Implementació i el Catàleg de Recursos Turística Intangibles de Catalunya
 
El Departament, a través de la Direcció General de Turisme, ha firmat ja altres 18 convenis de col·laboració en matèria d’intangibles amb diferents municipis catalans. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla d’Implementació dels Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, que ha impulsat el Departament i que identifica prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya, tots ells amb potencial de ser posats en valor turístic.
 
La realització del Pla i també del Catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya s’emmarca en del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010, que ha impulsat el Departament a través de la Direcció General de Turisme, i que és el resultat de tres anys de treball en el qual hi han col·laborat diversos equips interdisciplinars i prop una cinquantena d’especialistes.

En aquest sentit, la iniciativa té la voluntat de d’esdevenir un instrument útil, que impulsi la creació de productes turístics de referència, que sigui capaç d’integrar les ofertes disperses i consolidar la posició de Catalunya com a destinació turística integral de qualitat. D’aquesta manera es pot multiplicar de forma exponencial l’oferta del país en el camp del turisme cultural, tan de cara al turisme domèstic com respecte al turisme internacional. El Departament ha editat uns 500 exemplars d’aquest Pla, que també es pot consultar a través del web del Departament