El Govern ha acordat el nomenament del president i d’una nova vocal del Comitè Tècnic per a la Recuperació i la Identificació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i la Dictadura Franquista, l’òrgan col·legiat que estudia les peticions de recuperació i identificació de persones desaparegudes durant aquest període, i que té com a eixos de la seva actuació la dignificació de les víctimes i l’exhumació de fosses.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, n’ocuparà la presidència en substitució d’Antoni Font, antic director general de Memòria Democràtica, i com a nova membre s’hi incorpora la historiadora Gemma Domènech i Casadevall, en substitució de Conxita Mir Curcó, que n’havia format part en qualitat d’experta de prestigi en el camp de la història contemporània.

Gemma Domènech i Casadevall, nova vocal

Domènech havia estat directora general de Memòria Democràtica del Departament de Justícia entre 2019 i 2021, i havia estat la màxima responsable de la implementació del Pla de fosses de Catalunya i la gestió i coordinació dels tres organismes autònoms dependents de la Generalitat en matèria de memòria democràtica (Memorial Democràtic, Museu Memorial de l’Exili i Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre).

És doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigadora a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) des de 2009, d’on, a més, n’és directora des del setembre de 2022.

També és professora associada al Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona des de 2013, on imparteix assignatures de patrimoni cultural i museologia al grau d’Història de l’Art, al Màster de Gestió del Patrimoni Cultural en l'Àmbit Local i al Màster de Patrimoni Cultural. Des de maig del 2022, dirigeix la Càtedra Roses d'Arqueologia i Patrimoni Arqueològic.

Composició del Comitè Tècnic

Amb els dos nous nomenaments acordats avui pel Govern, el Comitè queda constituït pels següents membres:

President:

1. Alfons Aragoneses Aguado, director general de Memòria Democràtica.

Vocals:

·Gemma Domènech i Casadevall, com a professional de prestigi reconegut en el camp de la història i la memòria democràtica.

1. Josep Maria Gurt Esparraguera, com a professional de prestigi reconegut en el camp de l'arqueologia.
2. Xavier Jordana Comín, com a professional de prestigi reconegut en el camp de l'antropologia física.
3. Eneko Barbería Marcalain, com a professional de prestigi reconegut en el camp de la medicina forense.
4. Rosa Ana Alija Fernández, com a professional de prestigi reconegut en el camp del dret.
5. Carles Vallejo Calderón, en representació de les entitats sense ànim de lucre.
6. Francesc Xavier Menéndez Pablo, en representació del Consell de Governs Locals.
7. Rafael de Yzaguirre Pabolleta, en representació del Consell de Governs Locals.

La Llei de fosses

El Comitè Tècnic es va crear l’any 2009, amb l’entrada en vigor de la Llei de fosses. A banda de la presidència, que ha de ser una persona del Departament de Justícia, Drets i Memòria, la Llei preveu que el Comitè ha d’estar format per vuit vocals: cinc professionals i acadèmics de reconegut prestigi en la matèria; una persona que representi les entitats sense ànim de lucre i dos membres que representin el món local. Tal com estableix la normativa, els membres es nomenen per a un període de quatre anys.

Aquest òrgan col·legiat té funcions consultives i d’assessorament sobre les actuacions previstes a la Llei: localització, recuperació i identificació de restes de persones desaparegudes, i senyalització i dignificació dels llocs dels enterraments com a espais de memòria.

La Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes reconeix el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a la dignificació i la senyalització del lloc de l’enterrament i, si escau, a la recuperació de les restes. L’objectiu és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant aquest període i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat, evitar que les fosses comunes caiguin en l’oblit i senyalitzar i dignificar els llocs dels enterraments per recuperar-los com a espais de memòria.

18 víctimes identificades des de 2016

Actualment, a Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades. En total, el Govern ha pogut recuperar les restes de 846 individus en 77 fosses diferents, dels quals se n’han pogut identificar 18 gràcies al Programa d’Identificació genètica, que es va posar en marxa el 2016.