{"name":"2023/01/25/19/46/fc451597-ea34-493a-bb54-06bbcf795da0.jpg","author":"REU","type":"0","location":"0","weight":1469189}

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha posat de relleu la importància que significaria per al conjunt del sistema de recerca de Catalunya disposar de nous pressupostos per al 2023. El conseller ha traslladat aquest missatge en l’acte de lliurament de les medalles i la placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. Adreçant-se als investigadors i investigadores guardonats el conseller ha dit que “vull afirmar el compromís del Govern al qual represento de fer tot el possible perquè el sistema català de recerca i universitats tingui camins oberts per seguir avançant en l’excel·lència”

El conseller ha fet lliurament de les medalles Monturiol en reconeixement a la trajectòria científica de 5 investigadors i 5 investigadores del sistema català de recerca: el físic i matemàtic Àlex Arenas; l’investigador sobre la malària Quique Bassat; la geòloga i climatòloga Isabel Cacho; la historiadora Rosa Congost Colomer; l’astrofísic Roberto Emparan; l’enginyer Xavier Oliver i Olivella; la historiadora Raquel Piqué i Huerta; l’enginyera agrònoma Rosa M Poch Claret; la física Trinitat Pradell i Cara, i el bioquímic Salvador Ventura Zamora. A més, s’ha concedit a la Fundació Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) la placa Narcís Monturiol, que ha estat recollida per la directora del centre, Begoña Benito.

En la seva intervenció, el conseller de Recerca i Universitats ha felicitat els investigadors i les investigadores pel reconeixement obtingut i ha volgut destacar la importància cabdal de la seva feina posant de manifest que “coneixement, ciència, recerca, transferència i innovació són segurament l’únic camí segur per fer avançar la societat que tenim en un camí de progrés.”

En representació dels guardonats d’enguany, l’investigador de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), Quique Bassat, s’ha adreçat a l’auditori per posar de relleu que “la ciència ha de generar coneixement que es tradueixi en un impacte real, tangible, comprensible. Ha de servir per canviar les coses, millorar les nostres societats, i fer-les més justes i més equitatives. Per escurçar les escletxes en comptes d’engrandir-les”.

Els guardons Narcís Monturiol, instituïts per la Generalitat l’any 1982, distingeixen les persones i entitats per la reva contribució rellevant al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya. El Govern ha atorgat al llarg de les 25 edicions dels premis un total de 301 Medalles Narcís Monturiol (232 a homes i 69 a dones), mentre que les institucions guardonades amb la Placa Narcís Monturiol han estat 47. Les persones i les institucions guardonades comprenen tots els àmbits del coneixement, des de les ciències de la vida i de la salut, fins a les humanitats i les ciències socials, passant per l'arquitectura, l'enginyeria i la resta de ciències.

En l’edició corresponent al 2022, hi ha hagut paritat en els guardons concedits a cinc investigadors i cinc investigadores, avançant en el camí cap a l’equilibri de gènere del sistema català de recerca, integrat en més d’un 42% per dones.

Personalitats guardonades

Les personalitats científiques a qui s’ha conceditla Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic d’enguany han estat les següents:

ÀLEX ARENAS

Doctor en Física per la Universitat de Barcelona (UB), investigador visitant al Lawrence Berkeley Laboratory (LBL) i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (UC Berkeley). Catedràtic distingit del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i external faculty del Complexity Science Hub (CSH) de Viena. La seva carrera científica s'ha centrat en l'estudi de la física dels sistemes complexos en xarxa.

QUIQUE BASSAT

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB), especialista en Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Medicina per la UB. Professor ICREA Sènior a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on dirigeix el programa de malària i també investiga sobre altres malalties infeccioses que afecten els infants als països més pobres.

ISABEL CACHO

Llicenciada i doctora en Geologia per la Universitat de Barcelona (UB), catedràtica del Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà i professora ICREA Acadèmia a la mateixa universitat. Part de la seva carrera investigadora es va desenvolupar a la Universitat de Cambridge. És especialista en variabilitat climàtica natural i en el paper de l'oceà al sistema climàtic.

ROSA CONGOST COLOMER

Llicenciada en Història i també en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i doctora en Història per la mateixa universitat. Actualment, catedràtica d'Història Econòmica de la Universitat de Girona (UdG) i coordinadora del Centre de Recerca d'Història Rural (CRHR) d'aquesta universitat, on s'ha especialitzat en l'anàlisi històrica de la propietat de la terra i del canvi social.

ROBERTO EMPARAN

Llicenciat i doctor en Física per la Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU). Va treballar a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara (UC Santa Barbara), a la Universitat de Durham i al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear). Professor ICREA Sènior al Departament de Física Quàntica i Astrofísica i treballa a l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), on investiga l'estructura de l'espaitemps, la gravetat i els forats negres.

XAVIER OLIVER I OLIVELLA

Doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), on actualment és catedràtic. Ha desenvolupat la seva recerca en l'àmbit del disseny i l'anàlisi computacional de materials i metamaterials al Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria (CIMNE) i en diverses estades científiques als Estats Units.

RAQUEL PIQUÉ I HUERTA

Doctora en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), catedràtica del Departament de Prehistòria a la mateixa universitat i investigadora ICREA Acadèmia. La seva recerca se centra en les darreres societats caçadores recol·lectores i primeres societats agrícoles. Ha estat pionera en els estudis arqueobotànics i ha investigat sobre els coneixements botànics i els usos de les plantes de les societats prehistòriques.

ROSA M POCH CLARET

Enginyera agrònoma per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i doctora en Ciències del Sòl per la Universitat de Gant (UGent). Catedràtica d'Edafologia i Química Agrícola a la Universitat de Lleida (UdL). La seva recerca tracta de la gènesi i el maneig sostenible dels sòls en el marc del canvi global. És presidenta i membre de l'Intergovernmental Technical Panel on Soils (ITPS); també és membre de la secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), i membre honorària de la International Union of Soil Sciences (IUSS).

TRINITAT PRADELL I CARA

Llicenciada en Física i doctora en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (UB). Va treballar a l'Institute for Advanced Materials (IAM-JRC), hostatjat dins de la seu que el Joint Research Centre té a Petten (Països Baixos). Catedràtica del Departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Estudia la tecnologia de producció i la conservació de materials historicoartístics, i aporta dades a la investigació històrica.

SALVADOR VENTURA ZAMORA

Doctor en Biologia i catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on és investigador ICREA Acadèmia. Ha estat director de l'Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB) de la UAB. Investiga el vincle entre l'estructura proteica i les malalties degeneratives per crear noves molècules per tractar-les.

L’entitat distingida amb la Placa Narcís Monturiol 2022 ha estat:

FUNDACIÓ VALL D'HEBRON INSTITUT DE RECERCA (VHIR)

Creat l'any 1994, el VHIR promou, desenvolupa itransfereix la recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron amb la finalitat de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. Un dels centres científics pioners del sud d'Europa, que destaca en impacte científic i en creació de riquesa mitjançant la transferència del coneixement. Forma part dels centres de recerca CERCA, de la European University Hospitals Alliance (EUHA), de la European Infraestructure for Translational Medicine (EATRIS) i, des de l'any 2009, està acreditat per l'Institut de Salut Carlos III.