query_builder 26 gener 2023 11:30
event_note Nota de premsa
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, ha afirmat que “amb l’infrafinançament per part de l’Estat espanyol en matèria de dependència és impossible poder tenir una Catalunya socialment sencera”, en la conferència-col·loqui ‘Per una Catalunya socialment sencera’ que ha ofert avui al Barcelona Tribuna. Hi ha assistit el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió; el conseller d’Educació, Josep González Cambray; el secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós i March; la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls Carol; el director general de Prestacions Socials, Valentí Arroyo i Peña, i la directora general de Provisió de Serveis, Maria Rosa Pons i Vilarasau.
Campuzano ha subratllat la necessitat de garantir la sostenibilitat del sistema d’atenció a Ia dependència: “El model actual, que configura la llei del 2006, és pervers i insostenible. És pervers perquè obliga la Generalitat a garantir serveis, prestacions i suports sense garantir-ne el seu finançament, i alhora sense preveure cap mecanisme que sigui sostenible en el temps i que permeti afrontar l’increment de les necessitats”, ha criticat. I ha afegit que la despesa en dependència de l’Estat espanyol no arriba a l’1% del PIB, mentre que la mitjana europea és el doble. En la seva opinió, Catalunya necessita “un finançament finalista” per a la dependència, com s’ha coincidit amb els governs valencià i balear en reunions recents, ha dit.
“El Departament té el compromís de reduir a la meitat la llista d’espera en la dependència, de millorar la gestió substancialment i fer un esforç de creació de noves places”, però per a millores com aquesta, “Catalunya necessita aprovar els Pressupostos de la Generalitat del 2023, uns comptes expansius en un context d’extrema complexitat social”. A més, aquests Pressupostos generen una estabilitat molt necessària en la relació amb el tercer sector social, que atén un gran gruix de les persones més vulnerables, i que per la seva banda reclama també l’aprovació dels comptes. “Són els pressupostos amb l’increment de la despesa més alt dels darrers 17 anys”, i són més necessaris que mai després de les diverses crisis dels últims anys. Campuzano ha observat que la inflació empobreix les classes mitjanes, i encara més a les persones més fràgils: “Dels pressupostos en depèn l’increment de l’IRSC [l’Índex de renda de suficiència de Catalunya] que repercuteix al conjunt de les prestacions socials, que són fonamentals per a garantir els ingressos basics de més de 170.000 persones, les més fràgils”.
Els Pressupostos també permetran el desplegament efectiu de l’atenció integrada social i sanitària, en el qual el Departament de Drets Socials treballa juntament amb el de Salut per fer la integració dels sistemes social i sanitari, també amb la col·laboració del món local. Aquesta integració és més rellevant que mai davant l’actual context d’envelliment: avui, a Catalunya, la població de 65 anys o més representa el 19% de la població, un milió i mig de ciutadans, segons estimacions de l’Idescat. L’any 2030, serà el 22% de la població, mentre que en tres dècades s’estima que ho sigui el 29%. De fet, Catalunya té la ciutadana més longeva del món: la Maria Branyas, de 115 anys que des de fa unes dues dècades viu a la Residència Santa Maria del Tura d’Olot. A més, les persones centenàries han passat de ser prop de 100 en la dècada del 1980 a Catalunya, fins a les 2.000 actuals.
“L’envelliment demogràfic és un rejoveniment perquè ens permet a més persones viure més anys en unes condicions millors. Aquest envelliment suposa un repte polític de primer ordre”, ha afirmat, i ha defensat fer reformes i transformacions per l’envelliment a casa i la vida en comunitat.
En la conferència, el conseller ha posat en relleu que “les famílies són una de les fortaleses del nostre model social”. “Ens trobem en un context de repte demogràfic enorme, amb baixes taxes de fecunditat i un profund malestar en la societat. Les taxes de fecunditat actuals se situen al nivell de les que hi havia en acabar la Guerra Civil, i això no és només pels canvis culturals: no hi ha polítiques sòlides en aquest àmbit que compensin els costos que suposa la reproducció per les famílies”, ha reflexionat, destacant també com hi influeix el fet de tenir una de les edats d’emancipació més tardanes d’Europa. Per això, ha vist necessari promoure polítiques socials que canviïn aquesta tendència, perquè els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin tenir els fills que desitgen quan ho desitgen i ha destacat la idoneïtat d’instaurar la gratuïtat d’Infantil 2.
