{"name":"2023/01/26/20/10/9d44d652-a243-4ac4-b86d-c5ca4714f4dd.jpeg","author":"Arnau Pascual. Departament de Cultura","type":"0","location":"0","weight":393064}

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha fet avui la cloenda del procés participatiu de la futura llei de drets culturals, i ha participat a l’última taula sectorial amb entitats que treballen per la igualtat, la justícia i els drets humans, que ha tingut lloc a La Bonne, centre de cultura de dones Francesca Bonnemaison, a Barcelona.

A la sessió, la consellera Garriga ha destacat que “les entitats que treballeu per la igualtat, la justícia i els drets humans des de diferents àmbits teniu un paper imprescindible en la nostra societat. Sou la veu de les persones que no tenen veu, o que no en tenen prou”. “La cultura és la millor eina per garantir la igualtat d’oportunitats, l’equitat i la cohesió social”, ha afirmat Garriga.

Garriga ha subratllat que “des del Govern treballem per elaborar la Llei de Drets Culturals, una llei pionera a Catalunya i al nostre entorn més immediat. Estem convençuts que la cultura és un dels 4 pilars de l’estat del benestar, juntament amb la sanitat, l’educació i els drets socials. Però si bé les altres àrees disposen d’una legislació específica a Catalunya, l’àmbit cultural no disposa d’una legislació pròpia que en defineixi els drets i articuli el sistema que els ha de garantir”. “Quan parlem de Drets Culturals no parlem només dels drets del sector cultural, sinó dels drets de tota la ciutadania”, ha reblat la consellera.

Els temes principals que han aparegut a les sessions participatives sónabordar les desigualtats socioeconòmiques d’accés a la cultura, la necessitat de fer un salt en l’educació cultural i artística dels més joves, i lluitar contra la precarietat laboral de les treballadores del sector cultural. També hi ha hagut moltes propostes peraplicar la perspectiva de diversitat funcional al sector cultural i incentivar i promoure la presència de joves i adolescents als espais de creació artística i cultural. 

El tema d’establir mesures que vinculin la cultura i la salut ha tingut també una gran presència arran de l’experiència recent de la pandèmia i els efectes guaridors de la cultura avalats pels estudis de l’OMS.A més, amb la intenció que arribi a tothom, i sobretot en aquelles sessions celebrades a llocs més allunyats dels gran nuclis urbans, ha aparegut la reivindicació d’aplicar la perspectiva territorial al sector cultural i potenciar la singularitat de cada territori.

Altresinquietuds que han sortit a les trobades tenen a veure amb incloure una mirada interseccional en la programació cultural, és a dir, treballar per facilitar la vivència de la cultura i fomentar l’esperit crític, contribuint d’aquesta manera a assolir drets bàsics; promoure la co-creació i la co-programació al sector cultural i que els col·lectius que no acostumen a assistir als espectacles culturals programats hi participin.

També hi ha hagut una gran incidència en la transversalitat de la cultura i la necessitat d’establir col·laboracions estables i sostingudes entre el Departament de Cultura i altres departaments de la Generalitat amb competències que incideixen directament en els drets culturals. 

A les sessions participatives també s’ha parlat d’establir mesures per a promoure la captació de nou públic; així com establir accions de conciliació familiar per poder gaudir de la cultura i abordar les desigualtats d’accés per raons socioeconòmiques.

Pel que fa als treballadors i treballadores del sector, els temes que han sortit a les reunions tenen a veure amb la necessitat de posar en valor les tasques de les persones gestores, mediadores i dinamitzadores culturals, i els vincles amb les comunitats i col·lectius del territori; establir mesures per a conciliar la vida laboral al sector cultural amb la resta d’aspectes de la vida de les persones; establir perfils de tècnics culturals als centres educatius; oferir més espais formatius per a professionals de la cultura; revisar la regulació laboral del sector cultural, així com crear mecanismes de control de les condicions laborals. El tema d’una fiscalitat justa també apareix en forma de reivindicació en diverses sessions,i fomentar la contractació de personal dedicat al sector cultural per promoure els vincles de les comunitats amb el sector i la participació ciutadana.

220 entitats d’arreu del país

Durant tres mesos, el Departament de Cultura ha organitzattres sessions en línia obertes a tothom i 10sessions més presencials que s’han dut a termea Barcelona, Granollers, Tortosa, Manresa, Tremp, Lleida, Tarragona, Girona, Vilafranca del Penedès i Terrassa. Les sessions participatives han comptat amb diferents perfils d’agents culturals; directius d’entitats culturals, i d’empreses del sector,artistes, representants i tècniques de l’Administració Local, activistes socials i representant d’associacions de migrants o de persones amb discapacitats, etc. 

En paral·lel també s’han realitzat vuit sessions tècniques sectorials, comptant-hi la d’avui, amb una vuitantena de representants dels col·lectius d’artistes, creadors o tècnics, representants d’associacions empresarials, dels equipaments, del món de l’acadèmia, la cultura popular i la comunitària o el tercer sector social. Aquesta diversitat ha permès recollir aportacions des de perspectives molt diferents i sobre tots els àmbits que es pretenen abordar a la llei: les problemàtiques dels professional, del sector associatiu, de les persones amb discapacitat, les barreres per accedir a la cultura, els problemes d’inequitat econòmica, social o de gènere, la sostenibilitat i molts d’altres. En total, hi han participat al voltant de 220 entitats de tots els àmbits vinculats a la cultura d’arreu del país.

Amb totes les dades i propostes recollides a les sessions, el Departament de Cultura, amb el suport d’un equip de la Universitat de Barcelona, farà ara una anàlisi tècnica per incloure totes aquestes mirades i sensibilitats en el redactat de la futura llei, que pretén ordenar adequadament el sistema cultural de Catalunya igarantir la lliure participació, la creació i l’accés de tota la ciutadania a la vida cultural, als béns, productes i pràctiques culturals, amb especial atenció a aquelles persones i col·lectius que actualment no poden accedir-hi en igualtat de condicions, així com garantir el dret de tothom a participar en la governança de la cultura. 

Les propostes recollides al llarg d’aquest procés participatiu s’han distribuït en 5 blocs:

1. L’establiment d’un marc que garanteixi l’accés universal a la cultura, així com la llibertat de creació i participació en la vida cultural de la comunitat. A més es pretén facilitar l’accés alsbéns, productes i pràctiques culturals. La norma tindrà una especial atenció per fer caure les barreres amb què es troben les persones i col·lectius que actualment no poden gaudir dels beneficis de la cultura en igualtat de condicions.
2. Reforçar la protecció i garantir els drets de les persones que treballen en el sector cultural a Catalunya, per lluitar contra la precarietat en el sector.
3. Ordenar el sistema cultural de Catalunya per posar-lo al servei d’aquests drets i per garantir el dret a participar en la governança de la cultura.
4. Garantir el correcte finançament del sistema cultural.
5. Establir les mesures necessàries per comptar amb sistemes d’informació oberts que ajudin a la difusió de la pràctica cultural i que serveixin com a elements de transparència i retiment de comptes del sector.

Un cop superat aquest període de participació, i recollides i analitzades totes les propostes, es procedirà a la redacció del primer esborrany de l’avantprojecte de llei, que es consensuarà amb tots els departaments del Govern implicats. Es preveu que el Consell Executiu aprovi el Projecte de llei al voltant de l’estiu i que, posteriorment, el text iniciï el seu tràmit parlamentari.