El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, i el secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Eduard Voltas, han presentat aquest matí els resultats de l’estudi “Cultura i Joves. Hàbits culturals i polítiques públiques”. La recerca ha estat encarregada per l’Observatori Català de la Joventut i s’ha basat en dades de l’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya (ECPC).
L’estudi conclou que les persones joves, contràriament al que sovint es pensa, tenen uns nivells de consum i pràctiques culturals superiors als del conjunt de la població. En àmbits com el d’Internet, els i les joves d’entre 15 i 29 anys en fan un ús clarament molt superior al dels adults (95% d’ús entre els joves, per un 53% entre els adults); però aquesta diferència és igualment destacable en d’altres àmbits de la cultura, com ara la música (88% sobre un 60%), l’assistència a les biblioteques (68% sobre un 37%), a concerts (68% sobre un 42%), al cinema (37% sobre un 18%), al teatre (46% sobre un 38%) o la lectura habitual de llibres (38% sobre un 32%). En canvi, l’enquesta també indica que la població de més de 30 anys té costums més estesos que no pas la gent jove a l’hora de mirar la televisió més hores que la mitjana –que és de 2,2 hores– (24% els adults, per un 20% els joves) o llegir diaris (81% per un 76%).
Aquests resultats reafirmen els presentats a finals del 2009 pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, l'organisme de mesura i anàlisi de les audiències i consums culturals del mercat de parla catalana, en què els joves també apareixien com a majors consumidors culturals que no pas els adults en els àmbits del cinema, els llibres, la música, els concerts i els museus.
Durant la presentació de l’estudi, Eugeni Villalbí ha destacat que aquestes dades demostren que “l’estigmatització a la qual es veu sotmesa massa sovint la població jove, exposada a la llum pública pràcticament només quan va associada a problemes com ara la violència, el passotisme o la ‘generació ni-ni’, queda desautoritzada amb dades com aquestes, que demostren que són els i les joves els qui més cultura consumeixen”.
L’informe també destaca que els índex de consum cultural entre la joventut han crescut de manera destacada en els darrers anys en tots els àmbits. Així, per exemple, la freqüència amb què escolta música la població jove ha crescut respecte del 2001 (82% al 88%), consolidant un hàbit generalitzat de consum diari. Igualment, també s’ha produït un augment en la proporció de joves que llegeixen habitualment el diari (del 71% al 76%).
Aquests augments s’expliquen en bona part per la penetració de nous mitjans (Internet, reproductors mp3...) i al major grau d’equipament de les llars, amb més suports audiovisuals i informàtics. Sobre aquest punt, l’estudi remarca que la població de 15 a 19 anys és la que segueix disposant de llars molt més ben equipades, i que el nivell d’estudis i el grup ocupacional han perdut pes com a factors diferenciadors a l’hora de tenir llars més equipades. Això suposa que, si bé encara es detecten diferències en els patrons de consum per raons socioeconòmiques, l’extensió d’Internet i de les noves tecnologies han contribuït a reduir les diferències a l’hora d’accedir i consumir cultura. Tanmateix, els internautes no consumeixen la resta de productes culturals amb la intensitat amb què ho fan, per exemple, els lectors habituals.
Internet fa disminuir la TV
L’augment d’activitats relacionades amb l’ordinador també ha suposat una davallada del consum de televisió entre població jove respecte de la mitjana catalana, un fet especialment remarcable en joves que encara no s’han emancipat de casa. No obstant això, l’activitat d’oci majoritària durant els dies laborables encara segueix sent mirar la televisió: declara fer-ho un 20% dels enquestats, xifra superior als que dediquen aquest temps a activitats d’ordinador (15%), fer activitats o àpats amb amics o familiars (14%), fer esport (14%) o estudiar (13%).
Altres increments notables entre els propis joves han estat el de la lectura habitual de llibres (sis o més en el darrer any), que ha crescut deu punts des del 2001, fins a un 38% que declara fer-ho en el moment de fer l’enquesta. Cal dir que els qui tenen aquest hàbit solen tenir una tendència alta a visitar museus, galeries i monuments, a assistir a les biblioteques i al consum elevat de cinema, teatre i diaris. En canvi, no sol anar associat a un elevat consum de televisió, que se situa per sota de la mitjana.
L’especificitat de sexe també té rellevància a l’hora d’analitzar les dades, ja que es materialitza en el predomini de la lectura, la música i l’estudi en el cas de les noies, i en la realització d’activitats esportives i d’ordinador en el dels nois.
Una de les conclusions que també remarca l’informe és que es diferencien tres perfils de consumidors culturals:
- Els captius (47,8%), que es caracteritzen per realitzar consums esporàdics d’habitació (aquells realitzats a casa, com mirar la TV o navegar per Internet) i de desplaçament (que requereixen sortir de casa, com ara anar al teatre). Es tracta bàsicament d’estudiants d’entre 15 i els 19 anys (no emancipats), i que fan consums vinculats a l’àmbit acadèmic.
- Els omnívors (20,6%), amb consums intensius i freqüents que combinen tots els formats de consum (estàtics i de desplaçament). Es tracta bàsicament de joves que fan estudis universitaris o que ja els han finalitzat. Les pràctiques de consum cultural juguen un paper molt important del seu temps lliure.
- Els Homo videns (31,6%), amb patrons culturals que es restringeixen al consum solitari (televisió per sobre de la mitjana i escolta esporàdica de música). Es tracta majoritàriament d’homes d’entre 25 a 29 anys, amb estudis primaris o secundaris, sovint casats i amb fills. La paternitat pot actuar com un dels factors explicatius de la manca de consum de desplaçament.
Més suport institucional
Els secretaris de Joventut i Cultura també han volgut destacar l’esforç que el Govern ha dut a terme aquesta legislatura a l’hora d’impulsar l’accés a la cultura i el suport a la creació artística. En aquest sentit, Villalbí ha destacat, per una banda, el suport econòmic i d’assessorament en l’elaboració de Plans Locals de Joventut (2.986 plans des del 2006), que han contribuït de manera decidida a incorporar nous àmbits d’actuació en l’àmbit de cultura i joves als ajuntaments. Un dels criteris que més s’ha tingut en compte a l’hora de donar suport als Plans Locals és la participació dels joves en la definició de les seves necessitats.
D’altra banda, el responsable de joventut també ha volgut recordar el revulsiu que aquests darrers quatre anys han rebut la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya, així com també el Sona 9, la Biennal d’Art, l’Art Jove Terres de l’Ebre o l’Inund’art de Girona, que han permès donar l’oportunitat a centenars de joves creadors a formar-se i a entrar als circuits professionals. Villalbí també ha fet incidència en l’organització de convocatòries més obertes i de caràcter més popular, com són ara les beques del Carnet Jove o els milers d’avantatges que aquest carnet –que avui té gairebé 500.000 joves– proporciona per anar a teatres, sales de música, museus, cinemes i altres espais d’arreu de Catalunya i Europa.
