• El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, ha anunciat la presentació, en els propers dies, d’un inventari de simbologia franquista a Catalunya
  • Boada ha definit la inauguració del monòlit com “un acte de justícia, d’homenatge i de compromís amb la llibertat i la democràcia”
 
El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, i l’alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, han inaugurat avui un monòlit al pont del riu Ter del municipi gironí. La senyalització de l’espai, una iniciativa de l’ajuntament de Torroella i del Memorial Democràtic de la Generalitat, ret homenatge als més de 300 presoners que van ser obligats a treballar en el pont en batallons disciplinaris durant el franquisme.
 
Joan Boada ha definit la inauguració del monòlit del pont de Torroella com “un acte de justícia, d’homenatge i de compromís amb la llibertat i la democràcia”. Així mateix, ha establert una metàfora entre la destrucció del pont i la situació en que van quedar Espanya i Catalunya després del franquisme. Boada ha agraït i reconegut l’esforç i el patiment dels treballadors dels batallons disciplinaris i ha recordat que “a Catalunya va haver prop 28.000 treballadors forçats entre 1939 i 1942”. El secretari general d’Interior ha aprofitat l’acte d’avui per anunciar la presentació, en els propers dies, d’un inventari de simbologia franquista a Catalunya: “Aquest estudi realitzat, amb les pertinents recomanacions serà presentat en els propers dies des del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació”.
 
El monòlit del pont del riu Ter passarà a formar part a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, una xarxa impulsada pel Memorial Democràtic i que ja compta amb 71 espais repartits per tot el territori amb l’objectiu de recuperar la memòria democràtica a través de la posada en valor, la senyalització i la difusió del patrimoni memorial del període 1931-1980.
 
 
Història del pont del Ter a Torroella de Montgrí
L’any 1939, tropes republicanes en retirada van dinamitar el pont de Torroella de Montgrí amb la finalitat de retardar l’avanç dels franquistes. Després de la seva reconstrucció per ordre del Ministeri d’Obres Públiques, una riada va fer caure alguns suports i el pont es va enfonsar. Ja al 1940, batallons disciplinaris de treballadors van començar les obres a instàncies del Servicio Militar de Puentes y Caminos. Els batallons estaven formats per presoners de guerra republicans, que servien de mà d’obra per a la reconstrucció de les infraestructures destruïdes durant la guerra. Les autoritats franquistes van inaugurar el pont el desembre de 1940 sota el nom Puente del General Orgaz. Més de sis dècades després, ell pont de Torroella de Montgrí va ser remodelat i rehabilitat de nou el 2006.
 
Per a la construcció del pont de Torroella els peons anaven a fer l’extracció de sorra cada dia a peu fins a Serra de Daró, a 5 kilòmetres de distància; treballaven més de 9 hores i al migdia menjaven el ranxo que es donava al carrer Pi i Margall i que s’havia preparat al convent de monges. Al matí els treballadors esmorzaven cafè aigualit i un tros de pa. Molts d’aquests treballadors van ser allotjats al Cafè de la Lliga, al col·legi de les monges del Sagrat Cor i en un local anomenat “La Escuela”, al costat de la Rectoria. La disciplina era molt dura i el càstig podia ser el de dur una motxilla plena de pedres i sorra durant tot el dia. En els treballs de reconstrucció del pont almenys un treballador del BBTT 125 va perdre la vida per les dures condicions de treball. A Torroella, com a la resta de poblacions, no era permesa la presència de presoners o soldats de la mateixa població i per aquesta raó 40 presoners nascuts a Torroella van ser destinats a Reus i Monistrol en ser descoberts pel comandament.
 
Cal recordar que a Catalunya va haver prop de 28.000 treballadors forçats entre 1939 i 1942. Els batallons de treballadors estaven conformats per presoners de guerra republicans, la majoria dels quals prèviament havien estat reclosos en camps de concentració franquistes, des d’on s’organitzaven les unitats de treballs forçats. Els batallons eren unitats militars de càstig que es proveïen de presoners de guerra com a mà d’obra per a dur a terme treballs forçats bàsicament en la reconstrucció d’infraestructures, que el règim franquista aprofitava per fer propaganda en la política de reconstrucció del país.
 
Més informació
Memorial Democràtic
Gabinet de Comunicació
Tel. 95 551 92 00
E-mail: mcandreu@gencat.cat

1  

Fitxers adjunts

Monòlit Ter

Monòlit Ter
PDF | 62