La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha comparegut aquesta tarda a la Comissió de Justícia del Parlament per explicar el pressupost de la conselleria per a aquest 2023. El pressupost del Departament creix un 10,34 % i s’enfila fins els 1.205 milions d’euros, la xifra més alta de la sèrie històrica: “en termes globals, les xifres que presentem són positives”. Respecte el 2022, destaquen els 50 milions d’euros que es destinaran a millorar alguns jutjats i centres penitenciaris.

Malgrat reconèixer que el marge per definir el pressupost que ha tingut la conselleria ha estat limitat, atès que en bona part està condicionat per l’equip anterior, Ubasart ha matisat que assenyalen “l’orientació política” que vol donar a la conselleria i ha afegit que “l’equip comença ja a treballar en la definició del pressupost de 2024”. Tot plegat, amb l’objectiu de marcar un punt d’inflexió en la concepció i la gestió dels àmbits propis de la conselleria: “treballarem perquè l’Administració de justícia i l’execució penal rebin un fort impuls”.

Pel que fa a les xifres globals, el 92 % del pressupost es destina a l’Administració de justícia –626 milions d’euros– i a l’execució penal –505 milions. Memòria democràtica compta amb 5’4 milions d’euros i destaquen els 6’2 milions que es destinen a la formació i recerca, que suposa un creixement del 20 % respecte l’any passat. La direcció general de Dret té una assignació de dos milions.

18 milions per a l’abordatge de la violència masclista en l’àmbit judicial i penitenciari

El Departament té una sensibilitat especial en l’àmbit de la violència masclista. Per aquest motiu, al llarg de l’exercici es preveuen intervencions quirúrgiques en aquest sentit i un paquet de recursos que compten amb un pressupost de 18 milions d’euros i que s’afegeixen a la resta d’iniciatives del Govern. Entre les mesures, s’hi inclouen recursos per als jutjats de violència contra la dona, assistència jurídica gratuïta del torn d’ofici especialitzat en violència de gènere, servei d’acompanyament a la víctima en seu judicial, programes formatius de mesures penals alternatives especialitzats en violència masclista i una dotació per a l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista, que depèn del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

El Departament dobla la inversió en equipaments amb gairebé 50 milions

Pel que fa a les inversions en equipaments, el Departament hi destina el doble que l’any anterior, i passa dels 28 milions d’euros de 2022 als gairebé 50 milions d’eurosaquest 2023. Aquest increment permetrà licitar les obres del nou Fòrum de la Justícia a Tarragona, construir el nou edifici judicial de Martorell, fer millores en les instal·lacions de climatització o la modernització d’ascensors en diversos jutjats i tribunals, reorganitzar funcionalment l’edifici judicial de Sabadell i engegar les obres d’arqueologia de l’edifici del passeig de Lluís Companys de Barcelona, entre d’altres. “Volem tenir jutjats dignes, de primer nivell”, ha conclòs la consellera.

Increment històric en justícia gratuïta, amb 73 milions

Més de la meitat del pressupost del Departament es destinarà a millorar l’Administració de justícia, entesa com a un servei públic necessari que ha de donar resposta a les necessitats de la ciutadania. La conselleria hi destinarà concretament 626 milions d’euros, que representa un 51,15 % del total de pressupost de 2023. En termes comparatius, suposa un increment d’un 12,2 % respecte de l’any passat. L’objectiu del Departament és avançar cap a una Administració de justícia més propera, àgil i de qualitat.

D’una banda, s’ha aconseguit un increment històric del 2,5 % per al torn d’ofici, amb gairebé 73 milions d’euros de pressupost: “un torn d’ofici de qualitat és el millor garant de la igualtat d’oportunitats i d’accés al servei públic de justícia. Cal, doncs, treballar per garantir la qualitat i maximitzar l’eficàcia dels recursos destinats a la justícia gratuïta”, ha explicat la consellera.

Un segon punt relacionat amb la justícia com a servei de proximitat és el de la llengua. El Departament treballa per tenir clara la diagnosi sobre l’ús del català i presentarà un pla d’innovació en matèria lingüística per corregir la marginalitat endèmica de la llengua a l’Administració de justícia.

Pel que fa a la millora dels espais, a finals de mes el Departament tindrà pressupostat i calendaritzat un pla per adequar els espais d’atenció a la víctima, amb una atenció especial als casos de violència masclista: “volem que els jutjats del país siguin un espai on les víctimes se sentin segures i ateses”.

30 milions per a la digitalització de l’Administració de justícia

El projecte per a la transformació digital de l’Administració de justícia comptarà amb un import pluriennal de 43,5 milions d’euros, 30 milions d’euros dels quals són per a 2023. La partida pressupostada suposa, per tant, un increment d’1,8 milions d’euros. Inclourà nous equipaments informàtics, nous sistemes d’informació, el desenvolupament de projectes d’interoperabilitat, l’adaptació als canvis legislatius derivats de l’aprovació de les noves lleis d’eficiència o el desenvolupament d’eines d’explotació de dades per millorar processos i preses de decisions.

Paral·lelament, es treballa en el desplegament de les oficines judicials a diferents partits, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Guíxols, Cervera, Granollers i Esplugues de Llobregat.

El 2023, a més, es convocarà la segona edició de les beques a la carrera judicial i fiscal. La iniciativa té amb una dotació de 579.000 euros. L’objectiu és triple: fer decréixer l’actual rotació de jutges i fiscals, garantir el coneixement de la llengua i el dret civil propis de Catalunya entre els operadors jurídics, i fomentar la igualtat d’oportunitats a l’hora d’opositar.

11 milions per accelerar l’execució de les obres del nou centre obert de la Zona Franca

Al llarg de la compareixença, la titular de Justícia, Drets i Memòria ha reiterat l’aposta per un model d’execució penal centrat en la reinserció, que garanteixi la convivència i el respecte als drets humans.

L’aposta pel medi obert es materialitza en l’assignació d’11 milions d’euros per accelerar les obres del nou centre obert de la Zona Franca de Barcelona. Respecte els equipaments, la consellera ha destacat algunes actuacions, com les obres de la cuina de Brians 1, gestionades pel CIRE. Alhora, ha explicat les obres de reforma de la infermeria, l’atenció i la farmàcia de la presó de Quatre Camins. Finalment, ha anunciat 16 milions d’euros per a la rehabilitació energètica de diferents centres penitenciaris i educatius de justícia juvenil.

Pel que fa al Centre Penitenciari Ponent, actualment s’estan fent obres de rehabilitació en alguns mòduls residencials i millores a la cuina. Sobre aquesta presó, Ubasart ha esmentat que s’estan valorant dues opcions: “una reforma integral o bé la construcció d’un centre nou”. La consellera ha afegit que la decisió no trigarà i que es prendrà d’acord amb tots els actors implicats.

L’aposta per les mesures penals alternatives i la reinserció

El pressupost destinat a l’execució penal augmenta un 11,2 % respecte el 2022, amb 505 milions d’euros. La gestió d’aquest pressupost es planteja “amb una mirada progressista, que implica concebre la política penitenciària com a un servei públic clau, amb potencial per esdevenir un motor de reducció de les desigualtats”. En aquest punt, l’aposta per la reinserció és una de les línies estratègiques de la conselleria.

Durant el seu mandat, Ubasart vol potenciar les mesures penals alternatives, amb una inversió d’1,5 milions d’euros en els propers dos anys, per reduir del 37 % al 29 % les llistes d’espera. La consellera ha recordat que “nombrosos estudis ens mostren que, especialment pel que fa als delictes lleus, les mesures penals alternatives són eficaces per reduir la taxa de reincidència i per a l’èxit de la reinserció, i és per això que la presó ha d’esdevenir l’última ràtio en la gestió dels conflictes”.

La titular del Departament també ha asseverat que vol reforçar la reinserció dels interns i que“augmenta un 17 % la dotació per al CIRE, l’empresa pública que té per objectiu donar segones oportunitats a les persones privades de llibertat, a través de la formació i el treball”.En aquest sentit, el CIRE destinarà 4,5 milions d’euros a la formació i crearà una escola d’oficis a cada presó, que servirà per formar en oficis els interns d’una manera més individualitzada. L’any passat es van formar en oficis 2.459 persones.

Per tancar el capítol de l’execució penal, la consellera s’ha referit als 11 milions d’euros que es destinaran al projecte de transformació digital Viu en digital, que permetrà millorar l'autonomia dels interns en la gestió de les seves necessitats, la salut mental i la comunicació amb els familiars.

Un 50 % més per a intervencions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme

La consellera Ubasart ha explicat que s’incrementa en uns 450.000 euros el pressupost en polítiques de memòria democràtica, que passa de 4,8 milions d’euros a 5,285 milions d’euros. Tant el pressupost de la Direcció General de Memòria Democràtica com el del Memorial Democràtic se situenper sobre dels 2 milions d’euros.

Destaca sobretot l’aportació per al Pla de fosses 2022-2026, per al qual es dobla el pressupost: s’hi destinaran prop de 5 milions d’euros (concretament, 4.494.661,26 euros). “Recordar i reparar, en la mesura del possible, les víctimes de la guerra i el franquisme reflecteix els valors que compartim com a societat, entre els quals vull destacar la resistència contra la intolerància i la barbàrie. Fer això també és construir democràcia”, ha afirmat la consellera. En aquest sentit, la consellera ha anunciat que les primeres tasques arqueològiques de 2023 seran a les fosses del municipi de Bovera (les Garrigues) i a la comarca del Berguedà.

D’altra banda, la consellera ha destacat l’augment “molt significatiu” de les subvencions als ens locals i les subvencions del Memorial Democràtic per a les entitats, que també es dupliquen: el pressupost destinat per a subvencions locals passa de 196.000 a 300.000 euros; el pressupost per a subvencions del Memorial Democràtic passa de 100.000 a 200.000 euros. “Amb aquesta actuació reforcem el teixit memorialístic del país, amb l’objectiu que poble a poble i ciutat a ciutat es recordi activament el passat perquè no es torni a repetir”, ha afegit Ubasart.

En termes d’espais i obres, la consellera també anunciat que el Departament ha compromès 282.000 euros per rehabilitar el Poble Vell de Corbera d’Ebre. El projecte de consolidació i rehabilitació del Poble Vell de Corbera d’Ebre està pensat com un memorial que situa aquest monument ‒declarat Bé d’Interès Cultural‒ i el reconeix com a element del patrimoni memorial de Catalunya, de gran importància per poder explicar els efectes de la batalla de l’Ebre i de la Guerra Civil.

Finalment, la consellera ha apuntat que “ben aviat” l’executiu aprovarà l’avantprojecte de llei de memòria democràtica, una llei que s’inspira “en els drets humans i en els principis de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició, amb una vessant educativa i pedagògica molt rellevant”.

Cap a una nova cultura de la gestió de conflictes

La consellera ha assegurat que el seu Departament camina cap a una “nova cultura de la gestió de conflictes, més empàtica, més humanista i més restaurativa, que situa les persones i la víctima al centre”, a través de dues potes. D’una banda, la mediació com a “tècnica imprescindible” en aquesta nova manera de gestionar els conflictes. És per això que la conselleria té preparades diverses actuacions: la primera fa referència als 350.000 euros que es rebran de fons europeus per digitalitzar els processos de mediació civil. “Aquesta eina ‒ha dit Ubasart‒ permetrà dotar de més agilitat i eficiència els procediments i les gestions administratives que es fan des del Centre de Mediació de Catalunya”.

Pel que fa a la segona actuació, s’invertiran 800.000 euros per al desplegament d’un nou programa que permetrà, entre d’altres, dignificar les condicions laborals dels mediadors, engegar campanyes de divulgació de la gestió alternativa de conflictes o implementar la mediació “exprés”.

Ubasart també impulsarà diverses actuacions de forment de la justícia restaurativa: s’ampliarà el contracte actual, amb una dotació total de 650.000 euros, i durant aquest exercici es posaran les bases per engegar un programa pilot de la justícia restaurativa com a servei públic: “a llarg termini, volem consolidar la justícia restaurativa com a servei, un dret de ciutadania”.

En l’àmbit del dret, la conselleria farà una inversió de 3 milions d’euros, destinada a la digitalització de serveis per a les entitats. Segons la titular de Justícia, això permetrà la gestió electrònica integral de tot el cicle de vida dels expedients administratius i que les entitats disposin d’un portal únic d’informació i tramitació adaptat a les seves necessitats administratives. “Es tracta, en definitiva, d’una actuació de transformació digital que facilitarà molt les coses als milers d’associacions, fundacions i entitats del país”, ha argumentat Ubasart.