La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha presentat aquesta tarda al Parlament el pressupost del Departament i les principals línies estratègiques d’actuació previstes durant el 2023. La titular de les finances catalanes ha destacat que la Conselleria actuarà com a palanca d’impuls de tots els projectes del Govern dirigits cap a una economia verda i de prosperitat compartida.

Acompanyada del secretari general, Josep Maria Vilarrúbia, la consellera ha estructurat la seva intervenció en quatre punts: el context econòmic i social sobre el qual s’hanelaborat els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya d’enguany; el paper clau de la conselleria d’Economia en gran part dels projectes del Govern canalitzats a través de les diverses conselleries; el conjunt global d’aquest projecte de pressupostos; i el detall del pressupost concret d’aquesta conselleria i les seves principals línies d’actuació.

{"name":"2023/02/07/18/08/5128e5e7-de59-4328-82e4-9c989a428b3d.jpg","author":"Departament Economia i Hisenda","type":"0","location":"0","weight":96257}

Així, Natàlia Mas Guix ha recordat que els Pressupostos de la Generalitat del 2023 suposaran la major despesa prevista de la història, que per primer cop superarà els 40.000 milions d’euros. Sense comptar els fons Next Generation, s’incrementarà un 10,7% la despesa no finalista de la Generalitat, que creix en més de 3.800 milions d’euros.

El Departament, com a impulsor transversal

Segons la consellera, una de les principals tasques que té el Departament, com a impulsor transversal, és garantir una bona assignació i gestió dels recursos públics d'acord amb els principis d'eficiència, eficàcia i transparència. En concret, el pressupost d’Economia i Hisenda per a l’any 2023 s’incrementa en 16 milions d’euros, un 9,1%, fins als 194 milions d’euros, sense comptar la participació dels fons Next Generation.

Mas Guix, que ha recordat les mancances del model de finançament, ha emfatitzat la importància d’aconseguir la màxima eficiència en l’ús dels recursos públics, i en aquest sentit ha ressaltat l'avaluació de les polítiques públiques com a eina per a la presa de decisions. Ha assegurat que des del Departament es potenciarà l'avaluació i els processos de revisió de despesa que permetin generar espais fiscals per atendre noves necessitats.

Com a exemple d’aquesta revisió de la despesa, la consellera ha citat la recuperació de la gestió de l’Eix Transversal, una operació que representarà un estalvi de 800 milions d’euros fins al 2040.

Fons Europeus

En la seva compareixença, Natàlia Mas Guix ha exposat les actuacions del Departament sobre la governança dels fons Next Generation i FEDER i la gestió de la RIS3CAT. La màxima responsable de la Conselleria ha criticat el model de gestió dels fons europeus que s’ha aplicat fins ara des de l’Estat en considerar que resulta lent, poc encertat en la definició de les prioritats i excessivament centralista.

En tot cas, el projecte de pressupostos per al 2023 inclou les partides que ja sabem que arribaran a Catalunya per tal d’agilitzar el màxim possible la seva tramitació: un total de 1.185 milions d’euros, que provenen en la seva majoria del MRR (686 milions) i del REACT (499 milions). Aquest volum de recursos aconseguiran un impacte cabdal en el teixit econòmic i social, tenint en compte que Catalunya és la comunitat autònoma que més recursos ha mobilitzat en termes absoluts i també en termes relatius, ha insistit la consellera.

Contractació pública i política financera

El departament d’Economia i Hisenda també potenciarà els àmbits de la contractació pública i del programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP), com a motors de la transició verda, amb la inclusió de clàusules mediambientals i d’eficiència energètica.

Sobre política financera, Natàlia Mas Guix ha afirmat que bona part dels esforços en aquest àmbit es dirigiran a la cerca de noves vies de finançament de deute als mercats. Al 2022 ja s’han formalitzat operacions amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI) per primera vegada en 10 anys, amb la previsió que enguany es segueixi en la mateixa línia, ha indicat la consellera.

D’altra banda, la Generalitat ha tornat a obtenir la qualificació A2 del ràting de sostenibilitat ESG que atorga Moody’s. La contenció de l’endeutament i la solidesa dels ingressos de l’administració catalana han tingut molt a veure en aquesta fita, ha argumentat la consellera, que també ha indicat que a partir del 2016 l’endeutament va frenar el seu creixement fins a situar-se en una ràtio prevista del 32,7% pel 2023. Pel que fa a l’evolució del dèficit, a partir del 2016 es va iniciar un canvi de tendència que suposa una previsió per al 2023 d’un dèficit del 0,3% sobre el PIB.

L’activitat de l’Idescat i l’ICF

Natàlia Mas Guix també ha enumerat l’activitat dels ens adscrits al Departament, com l’Idescat i l’ICF. Sobre el primer, ha aprofitat la seva compareixença al Parlament per emplaçar els diferents grups polítics a trobar la fórmula per fer viable l’aprovació de la llei del Pla Estadístic, que va ser rebutjada en aquest Parlament el mes d’octubre per raons que res tenien a veure amb el contingut de la llei.

En el cas de l’ICF, el pressupost que gestionarà l'entitat el 2023 serà de 451 milions d’euros "i és un instrument bàsic per acompanyar les grans transformacions que necessita el país", ha reblat la consellera.

Aniversari de l’ATC

Sobre l’Agència Tributària, Natàlia Mas Guix ha dit que es tracta d’una peça indispensable per a la gestió dels impostos propis i cedits de la Generalitat, i ha destacat que recentment ha celebrat els seus primers 15 anys de vida, amb una recaptació fiscal que el 2022 va arribar als 5.023 milions d’euros, un 46’6% més respecte cinc anys enrere. L’any passat també va atendre més d’un milió de persones i vull destacar que ja permet fer el 100% dels tràmits telemàticament.

Una de les activitats més rellevants de l’ATC és la lluita contra el frau fiscal. De fet, des de l’aprovació del primer Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries, l’any 2015, i fins a l’actualitat, ha permès aflorar un total de 1.501,7 milions d’euros.

Enguany, una de les actuacions destacades serà l’elaboració del nou pla de prevenció i reducció del frau fiscal per als anys 2023-2026, a banda d’acabar de tancar tots els resultats del pla 2019-2022.