1. El secretari de Política Lingüística, Xavier Vila, hi ha estat present com a representant del Govern juntament amb representants d’altres llengües
SPL{"name":"2023/02/17/08/54/6d944ae2-8fb8-4fea-939a-37ce52cb661b.jpeg","author":"SPL","type":"0","location":"0","weight":246679}

“Denunciem al Parlament Europeu que l’exclusió del català, el basc i el gallec de la Plataforma OLS és una anomalia democràtica. Hem de continuar treballant plegats per superar aquesta discriminació injustificable”. Són declaracions del secretari de Política Lingüística, Xavier Vila, a la reunió de l’Intergrup de Minories Nacionals i Llengües del Parlament Europeu, que ha abordat les dificultats per a la inclusió del català, euskera i gallec a la plataforma d'aprenentatge de Llengües del programa Erasmus i al projecte Online Language Support (OLS). Xavier Vila hi ha estat present com a representant del Govern de la Generalitat de Catalunya, juntament amb representants d’altres llengües.

Els governs català, valencià i de les Illes Balears han acordat delegar la intervenció sobre el català en Ignasi Casadesús, secretari executiu de l’Institut Joan Lluís Vives. A més de Casadesús, hi han intervingut Miren Dobaran, viceconsellera de Política Lingüística del govern basc; Valentín García, secretari general de Política Lingüística del govern gallec; i Miquel Àngel Sureda, secretari autonòmic d’Universitats i Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i president de la Xarxa per la Diversitat Lingüística (NPLD).

La intervenció dels representants els territoris amb llengües minoritzades està motivada per l'exclusió de català, eusquera i gallec de la plataforma d'aprenentatge de llengües del programa Erasmus+ Online Language Support, en la darrera actualització del qual s’han posat a disposició de l’alumnat els cursos bàsics en 24 llengües oficials de la Unió Europea, a més d'islandès, macedoni, noruec, serbi i turc, que no tenen la condició de llengües oficials. No s’hi han inclòs les llengües oficials a l’Estat diferents del castellà, fet que perjudica els alumnes i situa el català, el gallec i l’eusquera en una situació subsidiària quan són llengües oficials i d’ús universitari als seus territoris.

Erasmus+ és un programa de la Unió Europea creat amb la finalitat de donar suport a l’educació, la formació, la joventut i l’esport a Europa. En el període 2021-2027, compta amb un pressupost de 26.200 milions d’euros. Posa especial importància en la inclusió social, les transicions ecològica i digital, i el foment de la participació de les persones joves a la vida democràtica.

OLS: Online Language Support és una plataforma que té la finalitat d’ajudar els participants d’Erasmus+ i del Cos Europeu de Solidaritat a millorar els coneixements de la llengua que faran servir per treballar, estudiar o fer el voluntariat a l’estranger, per aprofitar al màxim l’experiència.

El programa constata la falta d’habilitats lingüístiques de la joventut europea com a principal obstacle per participar en les oportunitats d’educació, formació o mobilitat. Per això, OLS ofereix un accés fàcil i flexible a l’aprenentatge de llengües i alhora contribueix a l’objectiu específic del programa Erasmus+: la promoció de l’aprenentatge de llengües i diversitat lingüística. D’aquí l'anomalia que no s’hi hagin incorporat ni el català, ni el gallec ni l’eusquera.

1  

Imatges

D'esquerra a dreta: Miquel Àngel Sureda, president de l'NPLD i secretari autonòmic d'Universitats, Recerca i Política Lingüística de les Balears; Xavier Vila, secretari de Política Lingüística; i Ignasi Casadesús, secretari executiu de l'Institut Joan Lluís Vives.

D'esquerra a dreta: Miquel Àngel Sureda, president de l'NPLD i secretari autonòmic d'Universitats, Recerca i Política Lingüística de les Balears; Xavier Vila, secretari de Política Lingüística; i Ignasi Casadesús, secretari executiu de l'Institut Joan Lluís Vives. 246679