Direcció General de Comunicació

Ucraïna

El Govern fa balanç de les actuacions desplegades pel conjunt de l'Executiu des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna

query_builder   21 febrer 2023 14:12

event_note Nota de premsa

El Govern fa balanç de les actuacions desplegades pel conjunt de l'Executiu des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna

  1. A Catalunya s’han establert al voltant de 21.500 persones que han hagut de fugir del seu país arran de la invasió russa del 24 de febrer
  2. El Govern ha treballat de manera coordinada per facilitar una acollida amb plena garantia de drets, i per garantir una atenció i un acompanyament adequats en els àmbits de la salut, l’educació i l’ocupació, entre altres


El Govern ha fet balanç aquest dimarts de les actuacions desplegades pel conjunt de l’Executiu des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, ara fa un any. La guerra ha tingut un fort impacte en la població civil i ha provocat una greu crisi humanitària, en la qual vuit milions de persones s’han vist obligades a abandonar el país. D’aquestes, més de 36.000 han passat per Catalunya i al voltant de 21.500 s’hi han establert.


La gran majoria han estat acollides a través de xarxes familiars i de proximitat. Cal recordar que, abans de l’esclat de la guerra, la comunitat ucraïnesa de Catalunya estava conformada per unes 24.000 persones (el 21% de la població ucraïnesa resident a l’Estat espanyol). En aquests moments, es calcula que només un 15% de les persones desplaçades establertes a Catalunya són ateses en el marc del programa estatal de refugi.


Des de l’inici del conflicte, el Govern de la Generalitat ha articulat recursos i espais de coordinació per donar resposta a les necessitats de les persones refugiades. En un escenari sense precedents, generat per l’activació de la directiva de protecció temporal de la Unió Europea, les persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna han pogut comptar amb llibertat de moviment dins de l’espai Schengen i han pogut disposar de permisos de residència i treball, així com d’accés a la sanitat, l’educació i els ajuts socials.


Quan va esclatar la guerra, només nou mesos després de la seva creació, el Departament d’Igualtat i Feminismes va assumir la coordinació de tota l’actuació de l’Executiu en matèria d’acollida, i va fer-ho incorporant la perspectiva de gènere i interseccional en tot el procés.

Entre altres mesures, això es va traduir en l’activació de serveis de detecció de tràfic d’éssers humans i en la creació d’una estructura de coordinació per donar resposta a aquests casos. Des d’un primer moment, la línia gratuïta 900 900 120, d’atenció a les violències masclistes, va oferir atenció en ucraïnès. Les persones referents de violència masclista arreu de Catalunya es van desplaçar als allotjaments d’urgència gestionats per entitats especialitzades per informar, atendre i assessorar les dones que hi havia acollides. També es va traslladar al personal tècnic de la xarxa de primera acollida la disponibilitat d’actuació per a la protecció de persones LGBTI+, en cas que per la seva identitat o orientació de gènere ho requerissin. A més, es van posar en marxa accions vinculades a les cures, com un espai específic al centre d’acollida de Fira de Barcelona, o l’adaptació del programa TempsxCures.


Primera resposta a l’emergència


Des del primer moment, la Generalitat va activar espais de coordinació per gestionar l’acollida de les persones desplaçades que arribaven a Catalunya. Es van habilitar vies àgils de comunicació ciutadana, també amb atenció en ucraïnès, com el telèfon 900 500 912 o el web ucraina.gencat.cat.


En matèria d’ajuda humanitària, el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea va posar en marxa diverses línies d’actuació. En concret, va finançar amb 1 milió d’euros quatre projectes destinats a l’assistència alimentària, de salut i de refugi, implementats per les entitats Acció contra la Fam, Farmamundi, Creu Roja i l’Associació CESAL. També va aportar 290.000 euros a l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i 290.000 euros més al Fons Central de Resposta a Emergències de les Nacions Unides. Finalment, va finançar amb 120.000 euros una iniciativa del Banc dels Aliments per a la gestió logística del material humanitari recaptat per la societat catalana.


A Catalunya, les primeres persones ateses van ser les que hi van quedar atrapades en viatges turístics, empresarials o de lleure, i que van ser allotjades en albergs de la Xarxa Nacional d’Albergs de Catalunya (un total de 306 persones entre febrer i octubre). En els dies i setmanes posteriors, van anar arribant persones amb familiars o altres referents a Catalunya, com les que en la seva infantesa havien participat en programes d’acollida d’infants de zones afectades per l’explosió nuclear de Txernòbil. En aquest cas, els allotjaments es van fer en llars de familiars o en habitatges cedits de manera solidària.


Després van començar a arribar les persones sense referents a Catalunya, que no disposaven de cap xarxa de suport. La majoria d’aquestes persones van ser acollides dins del programa estatal de refugi o en els diferents sistemes d’atenció a persones sense llar d’ajuntaments i consells comarcals. No obstant això, cal recordar que, al llarg d’aquest any, el gruix de persones acollides a Catalunya han estat ateses fora del programa estatal del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.


Pel que fa a l’acolliment de menors d’edat procedents d’Ucraïna sense persones tutores legals, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Drets Socials va habilitar, a principis de març del 2022, un circuit d’urgència. En total, es van acollir 195 persones menors d’edat, de les quals 36 en centres residencials i 159 en acolliment familiar.


Per tal de coordinar les diferents accions impulsades pel Govern, es va crear un grup de treball interdepartamental que, si bé en les primeres setmanes va ser coordinat pel Departament d’Exteriors i Unió Europea, a partir del mes d’abril va ser liderat per Igualtat i Feminismes. Al llarg de tot aquest any, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha dut a terme reunions informatives periòdiques amb les comissions territorials del Govern, en coordinació amb els delegats i delegades i els ens locals, i amb els diferents departaments de l'Executiu. També ha liderat la coordinació amb les entitats especialitzades i del tercer sector, mitjançant la convocatòria del plenari del Comitè d’Ajuda a les Persones Refugiades, òrgan mixt format per entitats, institucions i administracions.


Acollida amb plena garantia de drets


A mesura que la situació es va anar estabilitzant, es van anar consolidant els serveis d’atenció a les persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna facilitats pel Govern de la Generalitat.


A mitjans de març, la Generalitat va instal·lar un punt informatiu al Centre de Recepció, Acollida i Derivació de persones desplaçades per la guerra d'Ucraïna de Fira de Barcelona. Des d’aleshores, i fins al 29 de juliol, es van realitzar 3.894 atencions. El perfil majoritari de persones ateses van ser dones d’entre 18 i 55 anys que s’hi adreçaven amb qüestions referents a la seva salut o la de les persones a càrrec seu, les vies d’inserció laboral i les possibilitats d’aprenentatge del català i el castellà. També es van interessar per l’accés al padró i l’escolarització. A través d’aquest punt, el Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Agenda Rural va facilitar l'accés a serveis veterinaris per regularitzar sanitàriament els animals que acompanyaven les persones desplaçades.


A banda del punt instal·lat a Fira de Barcelona, el Govern ha facilitat informació i assessorament a través de múltiples canals; en aquest sentit, els canals d’atenció ciutadana han donat resposta a milers de consultes (7.222 correus electrònics i 2.700 cites en Oficines d’Atenció Ciutadana, entre d’altres). El Departament d’Igualtat i Feminismes ha enfortit la seva pròpia estructura i ha reforçat també el finançament dels serveis de primera acollida dels municipis que han rebut més població desplaçada. A més, s’ha comptat també amb un servei de traduccions que ha donat suport als equips professionals dels serveis de primera acollida, de la DGAIA i del Departament de Salut, entre altres. A banda, s’ha treballat en estreta col·laboració amb entitats de suport a la població ucraïnesa, cosa que ha facilitat molt els processos de comunicació, resolució de dubtes i transmissió d’informació.


En l’àmbit de la salut, s’han emès un total de 26.689 targetes sanitàries individuals a persones procedents de la guerra d’Ucraïna, a les quals s’ha donat accés al sistema públic de salut. També s’ha facilitat atenció a infants procedents de la guerra, majoritàriament amb malalties oncològiques, als hospitals Vall d’Hebron, Sant Joan de Déu i Sant Pau. A més, s’ha posat en marxa un servei d’acompanyament emocional i psicològic per a l'atenció de situacions de crisis posttraumàtiques, dirigit a les persones desplaçades pel conflicte. En paral·lel, s’han reforçat amb més recursos els centres de salut mental de les poblacions amb més persones acollides.


Pel que fa a l’educació, en el curs 2022-2023 s’han matriculat gairebé 5.000 alumnes procedents del conflicte d’Ucraïna, la majoria a primària (2.240) i a secundària (1.449). Per tal de poder atendre les necessitats d’aquest nou alumnat, s’ha incrementat el personal docent de les aules d’acollida amb 382 noves contractacions i també s’han incorporat set professionals d’integració social. A més, s’han facilitat ajuts de menjador (3.917 beques) i de transport escolar (751 places). En l’àmbit universitari, s’ha prioritzat l’acollida acadèmica d’estudiants en universitats catalanes, l’acollida de personal docent i investigador i l’impuls del programa “Universitat refugi”. Durant el curs 2022-2023, s’han matriculat en estudis superiors un total de 38 estudiants procedents de la guerra d’Ucraïna.


En matèria d’inserció laboral, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha acompanyat 2.341 persones i s’han formalitzat 1.455 contractes de treball. El programa Treball i Formació per a persones refugiades ucraïneses ha permès a 138 persones provinents d’Ucraïna incorporar-se laboralment a diferents ajuntaments, consells comarcals i entitats.


Per una altra banda, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha ampliat i adaptat el programa TempsxCures a la població desplaçada per la guerra d’Ucraïna. Entre l’1 de juny i el 31 de desembre, es van proporcionar serveis de cures per a 1.496 infants i joves, a través de 69 iniciatives repartides en més de 40 municipis d’arreu de Catalunya. També es van formar 58 dones com a monitores de lleure, de les quals 41 van ser posteriorment contractades i estan treballant en serveis de menjadors escolars.


En relació amb l’aprenentatge de la llengua, el Departament de Cultura ha impulsat diverses iniciatives. A més de l’accés a cursos presencials i en línia, gratuïts en els nivells bàsic i inicial, s’han elaborat i publicat nous recursos creats especialment per a parlants d’ucraïnès. També s’ha treballat per facilitar l’acollida a través de la xarxa de biblioteques públiques.


Finalment, el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha intensificat els recursos econòmics destinats al servei d’orientació jurídica, que es presta a través dels diferents col·legis d’advocades i advocats, amb l’objectiu d’atendre expressament les persones arribades a Catalunya provinents del conflicte. En concret, hi ha destinat 26.000 euros, que s’han traduït en 416 hores d’assistència jurídica arreu de Catalunya.


Subvencions a ens locals i ajuts directes a persones en situació de vulnerabilitat


Al mes de desembre, el Departament d’Igualtat i Feminismes va obrir dues convocatòries finançades amb fons europeus. La primera tenia com a objectiu facilitar ajuts directes a persones desplaçades per la guerra d’Ucraïna en situació de vulnerabilitat, per un import total d’11.745.824 euros. Per gestionar-los, Igualtat i Feminismes ha hagut d’establir un operatiu especial i crear tot el procediment d’informació, acompanyament, sol·licitud i concessió de l’ajut (el primer del nou departament). El 31 de gener de 2023 va finalitzar el termini de presentació de sol·licituds i durant aquest període s’han presentat 6.950 sol·licituds. Durant els mesos de febrer i març es revisaran les sol·licituds i abans del 31 de març d’enguany es dictarà la resolució d’atorgament.


Pel que fa a la segona convocatòria, tenia com a finalitat rescabalar despeses avançades per ajuntaments i consells comarcals per a l’acollida de persones desplaçades per la guerra. Un cop tancat el període de sol·licitud, Igualtat i Feminismes pot garantir que s’atendran el 100% de les peticions i se subvencionaran 33 ajuntaments i consells comarcals, amb un import total d’1.968.129 euros.

Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia