El Govern ha aprovat avui la concessió de les medalles i plaques Josep Trueta a professionals i entitats destacades de l’àmbit de salut. Els guardons van ser creats pel Decret 310/1997, de 9 de desembre (DOGC núm. 2578, de 13.2.1998), amb la finalitat d’honorar les persones i les entitats que s’hagin destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i la millora de la sanitat. Les distincions són atorgades pel Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta del conseller de Salut.

Enguany, s’atorga la Medalla Josep Trueta a les persones següents:

Albert Planes i Magrinyà

Especialista en medicina familiar, la seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada a Osona, on ha treballat més de trenta anys com a metge de família de l’Equip d’Atenció Primària de Santa Eugènia de Berga, del qual en va ser director durant onze anys. Director del Servei d’Atenció Primària d’Osona i impulsor de la creació del dispositiu territorial d’atenció continuada.

Considerat un referent en salut, lleial i compromès amb la seva població, la seva figura com a metge de família personifica l'accessibilitat i la longitudinalitat com a característiques de la medicina de família. Al llarg de la seva carrera professional, la seva implicació i dedicació a l’atenció primària ha jugat un paper clau. Ha estat president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària CAMFIC (1989-1992) i de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria SEMFyC (1995-1998), on va promoure algunes de les primeres publicacions científiques per a la formació dels metges de família.

Membre de la Comissió i Avaluació de Catalunya i referent en eutanàsia. Professional molt actiu en l’àmbit de la formació i la investigació, ha format part en diversos grups de treball, congressos i formació en matèria d’organització, qualitat i ètica.

Cecília BorràsMúrcia

Llicenciada en Psicologia, especialitat clínica, per la Universitat de Barcelona i Doctora Cum Laude per la mateixa universitat. Diplomada en Coaching Executiu i Personal, Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Mediambiental i Màster en Gerontologia Social.

Reconeguda per la seva trajectòria professional de més de trenta anys com a neuropsicòloga a la Unitat de Neuroimmunologia Clínica de l’Hospital Vall d'Hebron i pel seu paper com a General Manager i de gestió empresarial en Biometria Mèdica Social, S.L.

La seva trajectòria professional i personal la va portar a fundar i presidir l’entitat "Después del Suicidio - Asociación de Supervivientes", associació que ha estat declarada d’utilitat pública per la seva tasca en l’acompanyament i el suport al dol dels supervivents a la mort per suïcidi. Actualment, també és membre de la Fundació Ajuda i Esperança.

Destaca la seva tasca com a docent en diverses universitats com la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibersitatea. Ha participat en més de 150 actes com a ponent de conferències i xerrades en salut mental i abordatge del suïcidi dirigit a professionals, col·lectius socials i públic en general.

Magda Campins i Martí

Llicenciada i doctora en Medicina i Cirurgia, especialista en Medicina Preventiva, Salut Pública i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona . Epidemiòloga hospitalària per la Society for Healthcare Epidemiology of America and CDC (Atlanta, 1997) i Màster en Gestió Clínica i Organització de Serveis Sanitaris per la Universitat Autònoma de Barcelona. Docent del Grau de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i docent del Màster Interuniversitari en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 2009 va rebre el premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

Presidenta del Comitè Científic Assessor de la Covid-19, adscrit a la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, des d’on va abordar les estratègies de control de la pandèmia pel SARS-CoV-2 a Catalunya, i membre del Comitè Assessor de Vacunacions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. El seu assessorament ha estat clau per reduir les afectacions i mortalitat a Catalunya, l’estudi de brots epidèmics hospitalaris i comunitaris i l’elaboració de programes de prevenció i control d’infeccions emergents. Ha liderat el programa de vigilància i prevenció de les infeccions nosocomials a les Unitats de Cures Intensives Pediàtriques i Neonatals de Catalunya.

Al Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron ha contribuït a la posada en marxa de programes de vacunació de pacients d’alt risc, afectats per diferents tipus d’immunosupressió, trasplantats i grans prematurs. Ha participat en recerca en projectes internacionals relacionats amb la mobilitat associada a infeccions immunoprevenibles i en assajos clínics d’immunogenicitat, seguretat i eficiència de vacunes.

Joan Lluís Borràs Balada

Llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en Medicina Interna a l’Hospital Vall d’Hebron i en Oncologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Destaca la seva tesi doctoral sobre la incidència del càncer a Tarragona, 1980-1989, a partir de la recerca epidemiològica del Registre de Càncer de Tarragona.

La seva trajectòria professional ha estat dedicada a l’atenció oncològica, l’organització, la gestió, la docència i la recerca en clau territorial a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre. Va fundar i dirigir el primer Registre de Càncer de Catalunya, a Tarragona, amb dades de base poblacional des de 1980, que va ser reconegut per l’OMS l’any 1985. Va crear el Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Col·laborador de l’OMS a la International Agency for Research on Cancer com a assessor de registres de càncer. Docent a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Director mèdic adjunt, sotsdirector mèdic i cap de Servei de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i director adjunt de l’Institut d’Oncologia de la Catalunya Sud.

Vocacional de la Medicina Interna i de la Medicina d’Atenció Primària, va compaginar els primers anys com a facultatiu entre el Servei d’Oncologia a l’Hospital Sant Joan de Reus amb la de metge de capçalera al CAP Sant Pere. Va organitzar cinc Jornades de coordinació del Servei d’Oncologia amb l’Atenció Primària, que van resultar molt efectives en aquell moment.

Ana Forns Gibert

Terapeuta ocupacional per la Liverpool School of Occupational Therapy del Regne Unit. Considerada la primera terapeuta ocupacional de Catalunya i una de les primeres de l’Estat. Va organitzar els primers departaments de teràpia ocupacional a Catalunya amb el de Teràpia ocupacional per nens amb poliomielitis, centre de rehabilitació a Terrassa.

Creadora del departament de Teràpia Ocupacional de l’Hospital de la Vall d'Hebron, el de les mútues laborals Asepeyo i Mútua Catalana i el de l'Institut Guttmann. Així mateix, va fundar la primera Asociación Española de Terapia Ocupacional AETO, legalment reconeguda, de la qual en va ser vicepresidenta i amb la qual Espanya va entrar a la World Federation of Occupational Therapists (WFOT). Docent a l’Escola Universitària d’Infermeria de la Creu Roja a Terrassa i ponent a diversos congressos internacionals.

El 2007 rep la medalla d’or de la Teràpia Ocupacional per part de la Universitat de la Corunya i l’Asociación Profesional Galega de Terapeutes Ocupacionals. El 2010 va ser nomenada sòcia honorífica de l'Associació de Professionals de Teràpia Ocupacional de Catalunya APTOC (després Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya COTOC).

Vicente Ortún Rubio

Doctorat en Salut Pública per la Johns Hopkins University, Investigador Visitant al Departament d'Economia de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts. Professor emèrit i exdegà del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra, investigador principal del Centre de Recerca en Economia i Salut i vocal del Consell de Govern d’aquest, del qual n’és cofundador juntament amb Guillem López Casasnovas. El seu àmbit de recerca és l’economia de la salut, la gestió clínica i sanitària, l’avaluació econòmica i la gestió pública.

Codirector del Màster en Administració i Direcció de Serveis Sanitaris de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Gaspar Casal a Madrid. Expresident de la Societat Espanyola de Salut Pública i Gestió Sanitària i l'Associació d’Economia de la Salut, exsecretari de l’Associació Europea de Salut Pública i membre d'honor de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitaria.

Referent en la docència en gestió i la recerca en economia aplicada als serveis sanitaris públics a Catalunya. Els seus llibres són una referència per la majoria dels gestors sanitaris i moltes de les seves anàlisis han derivat en teories sobre la gestió sanitària.

Mònica Povedano Panades

Especialista en Neurologia i Neurofisiologia i experta en malalties neuromusculars i en malalties de les neurones motores degeneratives. Formada al California Pacific Medical Center i la Columbia University. Docent del postgrau en electromiografia i trastorns neuromusculars a la Universitat de Barcelona. Investigadora en la malaltia de l'esclerosi lateral amiotròfia i divulgadora a escala internacional. Tesi doctoral sobre el canvi d’abordatge clínic dels pacients d’ELA i el seu impacte en la supervivència.

Cap de la secció de Neurofisiologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge, coordinadora de la Unitat Funcional de Neurona Motora del Servei de Neurologia de Bellvitge i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge.

Membre del Comitè Científic Nacional de la Fundació Espanyola pel Foment de la Investigació de l'ELA i de la Fundación Francisco Luzón. Investigadora referent per a Espanya del Consorci Europeu en investigació de l’ELA, la plataforma TRICALS. Premi modalitat científica en Malalties Neuromusculars de la Societat Española en Neurologia, per la seva trajectòria professional i la seva àmplia tasca docent i científica.

Núria Martí Carrasco

Diplomada en Infermeria, Mestratge en Direcció d’Institucions Sanitàries per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster de Lideratge i Gestió dels Serveis d’Infermeria per la Universitat de Barcelona.

Destaca pel seu càrrec com a directora infermera de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol durant més de trenta anys i fins a la seva jubilació el 2018. Al llarg de la seva trajectòria professional se l’ha considerat com a referent per a l’impuls de la professionalització de la infermeria catalana. Va liderar a Catalunya la implantació d’un model de cures infermeres, la consolidació del rol autònom i la introducció de la metodologia científica en la seva pràctica. Va introduir el treball per objectius i fou impulsora de la informatització de la informació generada pels professionals d’infermeria.

També ha estat professora del Màster en gestió de serveis d’infermeria de la Universitat de Barcelona i ha participat en diversos projectes d’investigació i comitès científics. L’any 2018 va rebre el ‘Premi Infermeria i Societat. A prop teu’, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.

Montserrat Casamitjana Abella

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i metgessa especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Ha desenvolupat la seva carrera professional a la sanitat pública com a epidemiòloga clínica coordinant el programa de cribratge de càncer de mama a l’Hospital del Mar de Barcelona. Ha participat en diversos projectes de recerca del Servei d’Avaluació i Epidemiologia de l’Hospital del Mar, el Pla director del Càncer de Catalunya i l’Instituto Carlos III. Al Consorci Sanitari de Barcelona, va ser la directora del Sector Sanitari Barcelona AIS Dreta i coordinadora tècnica del circuit contra la violència masclista.

Molt activa durant la pandèmia de la COVID-19 com a voluntària en l’àmbit residencial, on va exercir de responsable de l'Oficina de Residències, sempre de forma voluntària. A la primera onada de la pandèmia, el seu voluntariat va ser actiu des de dins de les residències de gent gran, on va treballar incansablement prestant assistència per salvar la vida de les persones residents davant l’embat, sense precedents, de la malaltia. La seva activitat la va implicar en un procés d'investigació policial i judicial, aliè a tota acció assistencial. Finalment, aquest procés judicial ha quedat arxivat.

Joan Guix i Oliver

Doctor en Medicina, especialista en Cirurgia General i Digestiva i en Medicina Preventiva i Salut Pública. Màster en Salut Pública i diplomat en Bioestadística per la Universitat Autònoma de Barcelona, en Metodologia de la qualitat assistencial per la mateixa universitat i en Estadística aplicada i Epidemiologia per la Universitat Pierre et Marie Curie de París.

Professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i professor visitant del Màster de Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i del Màster Conjunt en Polítiques i Socials de les Universitats Pompeu Fabra i Johns Hopkins.

La seva trajectòria professional destaca per haver estat Cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Sant Jaume de Calella, secretari de Salut Pública del Govern de la Generalitat de Catalunya, director de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, director regional al Camp de Tarragona de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i de l'Institut Municipal de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona.

Actualment, és president de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, vicepresident de la Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears, vocal del Consell de Salut de Catalunya i membre i investigador del Medical Anthropology Research Center (MARC) i de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. També és autor de diverses publicacions científiques.

Wifredo Ricart Engel

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en Endocrinologia, Metabolisme i Nutrició a l’Hospital de Bellvitge. Expert en diabetis, hipòfisi, tiroide, hipotiroïdisme, glàndules suprarenals i en obesitat. Doctorat en Medicina Cum Laude per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral versa sobre la diabetis i l'obesitat.

Cap del Departament d'Endocrinologia i Nutrició a l'Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona, on va crear la Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona, model de referència assistencial a Catalunya. Premi Trajectòria del Grup de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició i Premi Bonastruc ça Porta.

Primer director de l’institut d’Investigació Biomèdica de Girona, d’on actualment n’és investigador emèrit. Professor associat a la Facultat de Medicina de Girona i de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Referent en recerca i divulgació, ha publicat més de 300 articles i ha rebut el Premi a la Trajectòria Investigadora de l’Institut Català de la Salut.

President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques a Girona, vocal de la Comissió Nacional de l’especialitat, membre del comitè científic Fundació La Marató i de diversos grups assessors i comitès d’experts de la Generalitat i de l’Estat espanyol.

Entitats guardonades

A proposta del conseller de Salut i d’acord amb el Govern, s’atorga la Medalla Josep Trueta en forma de placa a les entitats següents:

Hospital de Bellvitge

L’Hospital de Bellvitge commemora el seu cinquantè aniversari. Centre de referència de màxima complexitat, és l’hospital públic, universitari i d’investigació per a 2 milions de persones de l’eix sud de Catalunya. Únic centre de l’Estat que participa a Precision ALS, nou programa europeu contra l’ELA.

Integra en els seus projectes l’orientació a la millora de l’experiència del pacient i el treball en xarxa amb l’atenció primària i els centres hospitalaris de l’entorn. Destaca la seva orientació a la medicina personalitzada i disposa de les millors eines de diagnòstic genètic i d’imatge per al càncer i les malalties minoritàries. L’Hospital de Bellvitge incorporarà un nou Centre d’Alta Precisió Diagnòstica, que comptarà amb el primer PET/Ressonància Magnètica de la xarxa assistencial de l’Estat.

Vinculats a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Campus Bellvitge, de la Universitat de Barcelona. Forma part del Clúster Biomèdic de Bellvitge, un projecte de futur que integra diferents institucions de l’Àrea Territorial Metropolitana Sud i que aportarà un gran pas endavant en salut digital, medicina personalitzada i treball amb dades.

Societat Catalana de Mediació en Salut

Associació sense ànim de lucre que promou la resolució alternativa de conflictes en l’àmbit de la salut. Agrupa a més de quaranta organitzacions entre col·legis professionals, associacions empresarials, associacions de pacients, l’Institut Català de la Salut, i altres entitats vinculades amb el món sanitari.

Aquest any, commemora el seu desè aniversari. Durant aquesta dècada, la Societat Catalana de Mediació en Salut ha treballat pel diàleg i la pau en el sistema de salut català, amb activitats formatives i de divulgació de la mediació, el disseny de sistemes alternatius de resolució de conflictes en les organitzacions sanitàries i les intervencions mediadores. Ha format un equip de mediadors que s’han especialitzat en el camp de la salut i aporten un valor afegit a l’activitat mediadora.

Fundació Galatea

Institució creada l’any 2001 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya a partir del Programa d'Atenció al Metge Malalt. El seu objectiu ha estat vetllar sempre per la salut i benestar de tots els professionals de la salut i garantir una millor qualitat assistencial als ciutadans.

La Fundació centra la seva activitat en l’assistència i el control de la pràctica mèdica, la prevenció i promoció de la salut i l’estudi i recerca sobre la salut, estils de vida i condicions de treball dels professionals de la salut.

Durant la pandèmia provocada per la COVID-19, Galatea va posar en marxa un Servei de Tele Suport Psicològic i un Servei d’Intervencions en Equips Interdisciplinaris de Salut i en organitzacions sanitàries dirigit al personal sanitari.

Grup de recerca BIOCOM-SC

El grup de recerca BIOCOM-SC aspira a crear sinergies de manera que els coneixements de física bàsica (fluids, materials, sistemes complexos) s’utilitzin per abordar problemes en biociència, des d’aquells que són d’interès en biomedicina (dinàmica d’ones elèctriques al cor, xarxes neuronals, tuberculosi) a d’altres d’enginyeria de sistemes biològics (simulació de sistemes microbians d’interès agroalimentari i medi ambiental).

Per assolir aquest objectiu, el grup compta amb un grup interdisciplinari on, a més de físics, hi ha matemàtics, enginyers i biòlegs en col·laboració amb grups de biologia experimental de dins i fora de Catalunya. L’objectiu final del grup és esdevenir referents en biologia teòrica i computacional capaç de fer el salt des de les idees de física fonamental a problemes d’interès biosanitari o mediambiental.