El Departament de Justícia, Drets i Memòria confirma la identificació del cos de Cipriano Martos, inhumat en una fossa comuna del cementiri de Reus el setembre de 1973, després de morir per la ingesta d’àcid càustic durant els interrogatoris als quals fou sotmès per la Guàrdia Civil. Les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar-ne les restes van començar el passat mes de desembre com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.

El 10 de gener l’equip arqueològic va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats, un era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos (sexe, edat, dimensions, ferides) com amb les espacials de la fossa (columna de la fossa i profundidat). Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics per extreure’n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica. Els resultats de les proves genètiques i antropològiques han ratificat que les restes es corresponen amb les de Cipriano Martos.

Cipriano Martos ha esdevingut la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica, el 2016.

En tractar-se d’una fossa comuna amb una alta densitat de cossos, la intervenció ha estat complexa. El procés per d’obertura de la fossa ha inclòs la preparació de l’espai (delimitació i encerclament del terreny on s’havia d’intervenir, zona d’amuntegament de terra) i l’excavació de l’àrea estudiada, a partir de treballs previs de la fossa 11-67 nord, on estaven ubicades les despulles de Cipriano Martos.

Qui era Cipriano Martos?

Cipriano Martos Jiménez era un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de la província de Granada. Va emigrar, cercant feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i membre del FRAP.

La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973, després que dugués a terme una acció de propaganda política a Igualada, i el va portat a la caserna de Reus, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost ‒com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina‒, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).

El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre de 1973, a les 22.15 h, va morir a conseqüència d’una hemorràgia interna. La defunció es va registrar el 19 de setembre al Registre Civil de Reus i les despulles van ser inhumades en secret el 20 de setembre de 1973, en un servei de beneficència propietat de l’Ajuntament de Reus, a la fossa 11-67 nord del Cementiri de Reus, sense permetre que la família assistís a la inhumació ni que s’emportés el cos a la seva terra d’origen, Granada.

Compromís del Govern amb la memòria democràtica

A Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 14.000 persones inhumades. En total, el Govern ha pogut recuperar les restes de 846 individus en 77 fosses diferents d’arreu del territori, 25 de les quals obertes durant el 2022.

Recentment, el Govern de la Generalitat ha anunciat que el nou contracte destinat a les intervencions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme doblarà el pressupost anterior fins assolir un total de 4.494.661,26 milions d’euros.El contracte entrarà en vigor el primer semestre de 2023 i serà vigent fins al 31 de desembre de 2026.

El Departament de Justícia, Drets i Memòria, però, fa una crida perquè la ciutadania inscrigui els familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme al Cens de persones desaparegudes i facilitin mostres d’ADN per incloure-les al Programa d’identificació genètica.