Empresa i Treball

Igualtat salarial

La bretxa salarial de gènere a Catalunya baixa per sisè any consecutiu i se situa el 2020 en el 19,7%

query_builder   22 febrer 2023 09:52

event_note Nota de premsa

La bretxa salarial de gènere a Catalunya baixa per sisè any consecutiu i se situa el 2020 en el 19,7%

  1. Els homes van cobrar, de mitjana anual, 5.907 euros més que les dones l’any 2020.
  2. La diferència entre el que cobren les dones i els homes s’ha escurçat 0,9 punts percentuals respecte del 2019 (20,6%) i 6,4 punts des del 2014 (26%).

L’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2020, elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu, fixa en el 19,7% la bretxa salarial de gènere a Catalunya el 2020, fet que implica un descens de 0,9 punts respecte de l’any anterior. Aquesta baixada és la sisena consecutiva que es produeix des de 2014, any en què l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball va començar a elaborar l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya.

Des del 2014, aquest indicador ha baixat 6,4 punts. Ara bé, malgrat que la dada de 2020 sigui la més baixa des que es tenen registres, una bretxa del 19,7% suposa que les dones cobren el 80,3% del salari dels homes; a efectes pràctics, és com si a mitjans del mes d’octubre les dones deixessin de cobrar.

L’informe assenyala que el salari brut anual mitjà de la població assalariada a Catalunya l’any 2020 es va situar en 27.100,1 euros, xifra que suposa un increment de 1.131,9 euros respecte del 2019 (+4,4%). Per sexes, l’increment del guany brut anual mitjà de les dones va ser de 1.108,5 euros (+4,8%) i es va situar en 24.096,7 euros anuals. En canvi, el dels homes va ser de 1.038,2 euros (+3,6%) i va arribar als 30.003,6 euros. En xifres absolutes, per tant, la diferència salarial entre homes i dones va ser encara de 5.907 euros de mitjana.

Més desigualtat entre els salaris més baixos

L’estudi constata que la bretxa salarial es produeix en tots els trams d’ingressos, en la jornada a temps parcial i a temps complet, en tots els tipus de contracte, en tots els sectors d’activitat i en totes les franges d’edat.

Ara bé, si s’analitza la bretxa salarial per percentils s’observa una major desigualtat entre sexes en els ingressos salarials més baixos: en el percentil 10 la bretxa és del 31,6% i en el percentil 90, del 15,7%.

Per edats, la bretxa salarial més baixa s’observa en el tram de 25 a 34 anys (13%), i la més elevada, en el de 45 a 54 anys (22,8%).

Pel que fa a nacionalitats, la bretxa salarial entre les persones amb nacionalitat estrangera (18,2%) és inferior a la de les que tenen nacionalitat espanyola (20,7%). Cal destacar, però, que la bretxa salarial entre les persones de nacionalitat espanyola s’ha anat reduint al llarg dels anys, mentre que l’evolució de la bretxa salarial en la població amb nacionalitat estrangera és més irregular.

Per tipologia de contracte, les persones treballadores a temps complet encadenen un altre any de reducció de la bretxa, que es troba en el 12,1%. En canvi, en les persones que treballen a temps parcial la bretxa ha tornat a créixer el 2020 i se situa en el 5,8%. Entre les persones amb contracte indefinit, la bretxa supera el 20%, mentre que entre les que treballen amb contracte temporal la desigualtat salarial de gènere és molt minsa (1,5%).

I pel que fa als sectors professionals, les treballadores dels serveis de restauració, personals i de venda són les que pateixen una major bretxa salarial (32,3%). En canvi, les tècniques i professionals científiques i intel·lectuals mostren la més baixa d’entre els grups ocupacionals (15,9%).

L’informe conclou que la reducció de la bretxa salarial en 0,9 punts respecte del 2019 és el resultat d’un increment més intens del guany brut mitjà anual de les dones en comparació amb els homes (+4,8% davant del +3,6%). Aquesta evolució s’explica per tres factors: l'augment del temps de treball remunerat entre les dones; el fet que s’hagin beneficiat més que els homes de l’increment del salari mínim interprofessional, en tenir més presència en llocs de treball de menor remuneració (els beneficiats per les pujades del salari mínim), i l’efecte composició (la destrucció d’ocupació registrada el 2020 ha estat sobretot entre la de menor remuneració, cosa que ha fet pujar els guanys mitjans, en especial entre les dones).

Cal tenir en compte que el fet que, com a mitjana, entorn del 10% de l’ocupació hagi estat subjecta el 2020 a un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), derivat de l’esclat de la pandèmia de COVID, no té impacte en l’Enquesta d’estructura salarial, la font d’informació emprada en aquesta anàlisi. L’enquesta imputa a aquestes persones la mateixa remuneració salarial i el mateix temps de treball que si haguessin treballat amb regularitat. Així, l’important creixement de procediments d’ERTO el 2020 no ha impactat en el càlcul dels guanys salarials mitjans.

La transformació feminista del mercat de treball: una prioritat del Govern

Entre les causes que expliquen la bretxa salarial, trobem un atur més elevat entre les dones, una major parcialitat en les jornades de treball de les dones i de les feines més feminitzades, el menor valor social que s’atorga a aquestes feines o el fet que en els llocs de més responsabilitat hi hagi una sobrerepresentació dels homes. El fet que les dones continuïn assumint de forma majoritària les cures no remunerades contribueix a reforçar en bona mesura aquests factors.

La bretxa salarial té un impacte directe en les condicions de vida i l’autonomia econòmica de les treballadores i les pensionistes, i és un dels factors que explica la feminització de la pobresa. Per això, el Govern té un ferm compromís amb la transformació feminista del mercat de treball, vehiculada a través de l’acció coordinada i conjunta dels departaments d’Empresa i Treball i Igualtat i Feminismes.

D’una banda, l’executiu ha dut a terme diverses actuacions per promoure l’accés de les dones a l’ocupació de qualitat i per donar a conèixer eines que permeten treballar per a l’erradicació de la bretxa salarial de gènere. Així, per exemple, s’ha ofert formació especialitzada sobre el registre retributiu i el càlcul de la bretxa salarial a les empreses, així com assessorament i acompanyament per a l’elaboració de plans d’igualtat. S’ha establert també un acord de col·laboració, pioner a Europa, entre el Departament d’Igualtat i Feminismes i l’Organització Internacional del Treball per capacitar professionals per fer valoracions de llocs de treball amb perspectiva de gènere en les empreses de Catalunya.

A més, el Departament d’Empresa i Treball, mitjançant el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), va destinar 52,6 M€ a polítiques actives d’ocupació per a dones l’any passat. La inversió en diversos programes, que van beneficiar al voltant de 41.000 dones, va duplicar la de l’any 2021, i tenen com a objectiu millorar l’ocupabilitat i el perfil professional de les beneficiàries adaptant-lo a les necessitats actuals del món laboral.

De l’altra, el Govern ha impulsat tot un seguit de mesures per facilitar la conciliació de la vida laboral i la vida familiar, que passen per la revalorització social de les cures, la corresponsabilitat de les administracions públiques i la garantia el dret al temps. En aquest bloc d’actuacions s’emmarquen el programa TempsxCures, la implementació progressiva de la gratuïtat de l’educació infantil entre els 0 i els 3 anys i la creació de la Xarxa Catalana del Dret al Temps.

Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia