El procés de planificació de l’aigua a Catalunya, iniciat fa set anys a partir de les noves normatives comunitàries i d’acord amb els criteris i calendaris de la Directiva Marc de l’Aigua, ha culminat amb la tramitació a informació pública del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el Programa de Mesures (novembre del 2009 a juliol del 2010), els quals han estat aprovats avui per part del consell d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua. A continuació s’elevarà al Govern per a la seva consideració i aprovació definitiva.

 

L’aprovació de la planificació hidrològica, juntament amb els plans, programes i actuacions que se’n deriven, -moltes de les quals es troben ja en diferents fases d’execució-, constitueix l’eix vertebrador i alhora el full de ruta que marcarà les polítiques per resoldre els problemes d’aigua a Catalunya durant els propers anys.

 

Es tracta de la fita més important en matèria de polítiques d’aigua d’aquesta legislatura ja que dóna compliment als requeriments de la Directiva marc de l’aigua i als objectius estratègics en aquest àmbit fixats pel propi Govern per tal de garantir la gestió sostenible de l’aigua a Catalunya.

 

“Una fita que -en paraules del conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar- ja està donant avui els seus fruits, perquè moltes de les actuacions que preveu es troben realitzades o en diferents fases d’execució, i això ens ha permès incrementar la disponibilitat d’aigua en més de 122 hectòmetres cúbics durant els dos darrers anys, i alhora, consolidar uns nivells d’estalvi sostinguts any rere any”.

 

Les actuacions fetes per avançar en la resolució dels dèficits hídrics han comportat un esforç inversor de més de 2.300 milions d’euros per part de l’Agència i d’Aigües Ter-Llobregat en el període 2007-2010, tant en actuacions directes com indirectes acordades amb el món local.

 

Pel que fa al finançament de les inversions pendents -per valor de 3.100 milions d’euros per part de la Generalitat-, el Pla planteja que es facin a través de l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut i del nou Contracte-Programa ACA-Generalitat. 

 

El conseller i el director de l’Agència, Manuel Hernández, han remarcat i agraït la significativa resposta al tràmit d’informació pública dels dos grans instruments de planificació, el Programa de Mesures i el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (El Programa i el Pla), que s’ha desenvolupat durant 8 mesos (novembre de 2009 a juliol de 2010) per tal de facilitar al màxim el coneixement aprofundit dels instruments de planificació i la possibilitat de fer-hi al·legacions i aportacions per part de tots els agents i sectors interessats o implicats en la matèria.

 

En total s’han presentat 144 escrits d’al·legació. El conseller Baltasar ha assenyalat que la resposta obtinguda és proporcional a la preocupació que la gestió de l’aigua provoca a Catalunya i que “aquest és un indicador positiu que posa de manifest que el país s’interessa per l’aigua i no ha oblidat la sequera” i ha remarcat que “s’ha donat resposta a les al·legacions presentades sota la premissa d’intentar, sempre que estigui justificat tècnicament i jurídica la seva adequació i encaix dins del model de gestió de la planificació, tot cercant punts d’acord i consens amb els al·legants”.

 

Segons el director de l’ACA, el tràmit d’informació pública, juntament amb els processos de participació que es van desenvolupar del 2006 al 2009 arreu de Catalunya, els treballs del Debat de l’aigua (desembre 2008 a agost del 2010) i els tràmits d’audiència i reunions bilaterals amb els agents i usuaris han aportat un coneixement aprofundit de la realitat i dels problemes de l’aigua a Catalunya, així com de les propostes del Pla de gestió i Programa de mesures.

 

En aquest sentit, el conseller i el director de l’ACA han posat de manifest el seu agraïment exprés a la tasca de les entitats i organismes representats al Consell d'Administració, al Consell per l’Ús Sostenible de l’aigua (CUSA) i a totes les entitats, institucions i altres agents que han participat activament en els debats de l'aigua i en els 16 processos de participació que s’han fet a les diferents conques.

 

Això s’ha traduït en la presentació de nombrosos escrits d’al·legació que, des de la crítica constructiva, han permès millorar la planificació i enriquir-ne el contingut cercant solucions des del coneixement, el debat serè i el sentit de la responsabilitat. “Aquest procés és la constatació que la incentivació de la participació facilita l’entesa entre l’Administració i el ciutadà”, ha senyalat Hernández.

 

 

Tot aquest procés ha permès incorporar aspectes significatius en la planificació hidrològica en àmbits com el sanejament (incrementant les previsions en matèria de millora i reposicions), en matèria d’aigües pluvials (per incrementar la implantació d’antiDSU), en matèria de prelació d’usos, tot equiparant els usos agraris (vells i nous) amb els industrials, i delimitar clarament les mesures que són d’aplicació al districte de conca fluvial (conques internes) d’aquelles que s’eleven com a propostes a l’organisme de conca corresponent (CHE).

 

 

Una de les al·legacions més repetides i reiterades ha estat la preocupació per fer possible la inversió del Programa i una raonable repercussió dels costos associats a la gestió de les infraestructures del cicle de l’aigua, que impliqui responsablement a les administracions i als usuaris. Una preocupació i una voluntat de solució expressada en la moció 74/VIII del Parlament del dia 29 d’abril, sobre el finançament de l’Agència, que va ser aprovada amb el suport de CiU, PSC, ERC i ICV-Eua (90%).

 

En paraules del conseller, “aquesta moció obre camí i ha de ser un referent per cercar el consens i el compromís polític i social a l’entorn de l’aigua. Aquesta és una tasca i un objectiu urgent d’impulsar i d’assolir pel Govern de la Generalitat, amb el suport del Parlament de Catalunya durant la propera legislatura a fi d’assegurar la continuïtat i la qualitat dels serveis del cicle de l’aigua al nostre país en el futur”.

 

 

Les conques internes catalanes disposen a dia d’avui de 122 hectòmetres cúbics anuals de nou recurs que fa dos anys no tenien. La planificació hidrològica del Govern de la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha permès incrementar la disponibilitat d’aigua a través de la dessalinització, la recuperació de pous i captacions en desús, així com les millores en el tractament d’aigua. Totes aquestes actuacions, que equivalen a la suma dels embassaments de la Llosa del Cavall, Sant Ponç i Siurana, fan possible la reducció del dèficit hídric a les conques internes de Catalunya.

 

Actualment, Catalunya disposa de dues dessalinitzadores: la del Llobregat i la de la Tordera. La primera d’elles, ubicada al Prat de Llobregat, pot produir fins a 60 hectòmetres cúbics anuals d’aigua, esdevenint així la planta dessalinitzadora més gran d’Europa destinada a l’abastament urbà. La segona, situada a Blanes, té una capacitat anual de 20 hectòmetres cúbics anuals d’aigua, tenint en compte que aquesta planta ha duplicat recentment la seva capacitat.

 

La suma de l’aigua que poden produir les dues plantes dessalinitzadores (80 hm³), equival a l’embassament de la Llosa del Cavall ple.

 

 

Durant l’episodi de sequera viscut entre els anys 2007 i 2008, l’Agència Catalana de l’Aigua va recuperar diversos pous i captacions en desús, així com també va construir nous pous. En total es disposa a dia d’avui de prop de 280 pous (237 recuperats i 40 de nous), que poden aportar fins a 37 hm³ d’aigua. Cal tenir en compte que aquestes instal·lacions ja estan actives i s’utilitzaran en situacions de manca de recurs.

 

Pel que fa a la millora en els tractaments d’aigua, les actuacions desenvolupades a les potabilitzadores d’Abrera (nova planta d’electrodiàlisi reversible) i Sant Joan Despí (osmosi inversa) permetran disposar de 15 hectòmetres cúbics anuals de nova aigua.

 

Cal tenir en compte, també, que l’estalvi continua sent un dels eixos de la política hidrològica de la Generalitat de Catalunya. Tot i que la disponibilitat d’aigua s’ha incrementat, aquest és un recurs finit i fràgil que cal preservar. Per aquest motiu, cal continuar amb l’estalvi assolit en els darrers anys i interioritzar uns hàbits sostenibles.

(Al pdf adjunt hi trobareu la nota de premsa amb gràfics)