- El tret de sortida serà aquest diumenge amb una dramatització de textos clàssics llatins i un tast d’aliments dels banquets dels ritus funeraris
- Coincidint amb la commemoració s’inicien diverses actuacions per a la rehabilitació de l’equipament i millora de la museografia d’un dels conjunts funeraris millor conservats de l’imperi romà
Aquesta setmana s’inicia la commemoració del centenari del descobriment de la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, inclosa en el Conjunt Arqueològic de Tàrraco, inscrit a la Llista de Patrimoni Mundial de la Unesco des de l’any 2000. Així, aquest diumenge, 26 de febrer, a les 12 hores, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presentarà el conjunt d’activitats que ha organitzat amb motiu d’aquesta efemèride i per apropar-la a la ciutadania. L’acte comptarà amb la presència de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i la directora del MNAT, de Mònica Borrell. A continuació, està programada una dramatització de textos clàssics llatins que permetran reconstruir el ritual romà relacionat amb la mort, a càrrec de TeclaSmit-teatre, i un tast d’aliments presents en un banquet, propis dels ritus funerari, a càrrec de KuanUm!
Entre els actes programats per celebrar i difondre el centenari de les excavacions, que es duran a terme al llarg del 2023, destaquen els emmarcats en el Festival Tàrraco Viva. Per aquest moment, s’ha dissenyat una programació diversa que inclourà una exposició fotogràfica als jardins de la Necròpolis, activitats de reconstrucció històrica a càrrec de Thaleia i de l’Associació Cultural Sant Fructuós, entre altres activitats que s’aniran anunciant a mesura que avanci l’any.
Així mateix, s’han programat accions pel públic professional. Durant el mes d’abril, en el marc del programa Giravolt del Departament de Cultura, i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, es duran a terme, in situ, unes jornades de formació i divulgació sobre escàner làser, fotogrametria i impressió 3D. Al mes de juny està prevista una altra jornada tècnica per reflexionar i dialogar sobre els valors i el futur del conjunt patrimonial davant el repte del projecte de reforma en què es troba.
L’any 2022, el Ministeri de Cultura i Esports va anunciar la inversió de set milions per a la rehabilitació del conjunt de la Necròpolis. La inversió s’emmarca en el Pla de Modernització i Competitivitat Turística, finançatamb fons europeus Next Generation, dedicat a les millores en elements patrimonials que tenen projecció turística. Aquesta actuació té com a objectius recuperar el conjunt patrimonial en la seva globalitat, potenciar-lo en el context del Patrimoni Mundial contribuint a l’ampliació del recorregut turístic i cultural per la Tàrraco romana, alhora que es promou el gaudi com a espai cívic per als veïns. Aquestes actuacions es faran incorporant criteris d’accessibilitat i sostenibilitat, d’acord amb els objectius dels fons.
Les actuacions tindran, per tant, un abast tant arquitectònic com museogràfic. Se centraran en la restauració de l’edifici de la Necròpolis i de les cobertes dissenyades per Pérez Piñeiro per a protegir la zona arqueològica, la recuperació de la zona enjardinada i els accessos, així com el plantejament d’una nova museografia.
Durant el 2023 es farà el concurs d’idees per a la redacció del projecte bàsic i executiu de la intervenció i es preveu que les obres s’iniciïn el 2024, per tal d’assolir l’objectiu que estiguin executades el juny de 2026.
Història del jaciment
La Necròpolis, l’àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l’Occident romà, és un jaciment considerat d’importància cabdal per als estudis sobre el procés de cristianització de la Tarragona romana. L’àrea de cementiri compta amb unes 2.051 tombes que cronològicament abasten des del segle III fins al període visigòtic.
Els treballs de construcció de la Fàbrica de Tabacs, l’any 1923, van posar al descobert unes restes arqueològiques extraordinàries, entre les quals destacava una extensa necròpolis dels primers romans cristians, d’entre els segles III-V dC. Aquest cementiriformava part d’un suburbi fora muralles a la vora del riu Francolí, que es va generar al voltant d’un enclavament de comunicacions, i que encara conserva restes visitables de vies, zones productives o habitatges que van estar en funcionament entre els segles I i VII dC.
L’àrea d’enterraments fou excavada en gran part per mossèn JoanSerra i Vilaró, entre els anys 1926 i 1931. Amb la voluntat de preservar i mostrar part de les restes es va erigir un museu monogràfic el 1930, dedicat a explicar la Necròpolis. L’any 1971 les excavacions es van cobrir amb un sistema de cúpules dissenyades perEmilio Pérez Piñero, i entre 1986 i 1987 es va dur a terme una nova senyalització i la remodelació parcial del semisoterrani del museu. Als anys 90 es van realitzar un seguit de millores, com l’exposició El món de la mort, que mostra una selecció de les extraordinàries troballes de la Necròpolis i que substitueix la visita al Museu, des de llavors, tancat.
L’any 2013 es va reobrir la zona del jaciment al públic, amb una sèrie de tasques de restauració i de millora de presentació del conjunt arqueològic. Avui dia, el recinte de la Necròpolis està format per una zona excavada a l’aire lliure, l’edifici del Museu, unes criptes funeràries i una zona enjardinada.
