El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha entregat aquest matí a la biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat 68 documents de reparació jurídica a 48 persones nascudes o residents a Montgat i 20 a Tiana. El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha participat en l’acte de lliurament. Com a singularitat, destaca el fet que vuit dels documents de reparació jurídica corresponen a dones, totes de Montgat.

El document ‒en què consta el nom i els cognoms de la persona processada pels tribunals militars il·legals de la dictadura‒ deixa constància de la nul·litat de les sentències i les resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra a què van ser sotmeses pel règim franquista. Es tracta de víctimes que van ser jutjades pels tribunals franquistes i condemnades a duríssimes penes de presó o, en el pitjor dels casos, condemnades a mort i executades després d’un judici sumaríssim. L’objectiu final és restablir l’honor, la dignitat i la memòria de les víctimes dels tribunals franquistes. Els documents els han recollit familiars dels encausats.

Durant el seu discurs, el director general ha refermat el compromís del Govern amb la memòria de les víctimes. En paraules seves, “la Generalitat considera il·legítims aquells òrgans disfressats de tribunals i nul·les aquelles decisions vestides de sentències. I avui som aquí per iniciativa dels ajuntaments de Tiana i de Montgat per dir-ho ben alt un altre cop i per fer justícia amb les víctimes d’aquells episodis”.

Així mateix, Aragoneses també ha subratllat la importància de lliurar la reparació jurídica, en tant que aquesta “certifica que aquelles persones de Tiana i Montgat foren castigades en falsos judicis, que no foren delinqüents sinó defensors de la democràcia i que estem orgullosos d’ells”.

Tres dels represaliats van ser alcaldes de Tiana

De les dinou víctimes identificades a Tiana, tres van encapçalar el govern municipal de Tiana. Es tracta de:

1. Eduard Simó i Notó: va ser l’alcalde de Tiana d’ençà de la segregació respecte Montgat, entre el juliol i l’octubre de 1933. Va ser cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tiana i president de l’Ateneu Tianenc. Va dimitir d’alcalde de Tiana per treballar a la Generalitat com a cap dels Serveis Tècnics d’Agricultura. Quan va començar la guerra, va marxar exiliat a Aix-en-Provence (França). Als anys 60 va tornar a Catalunya, concretament a Gelida, i va morir l’any 1989 a Badalona a l’edat de 89 anys.
2. Marcel·lí Garriga Bassas: va ocupar el càrrec després de la dimissió de Simó i fins al febrer de 1934. Va ser president del Centre Cultural i Esportiu de Tiana i de l’Orfeó, i també va exercir de jutge de pau. Va exiliar-se a França, passant pel camp de Rivesaltes, i va ser deportat a un camp de concentració nazi. Va morir a França als 87 anys.
3. Josep Roselló Pujades: rajoler de professió, va ser el darrer alcalde d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la guerra. A les eleccions municipals de febrer del 1936 va ser elegit regidor de Tiana i el 20 d’octubre d’aquell any va esdevenir alcalde, des del febrer de 1936 i fins dos dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Tiana, quan va exiliar-se a França. Tot i que es va quedar a viure a França, va tornar amb freqüència a Tiana, on va demanar ser enterrat l’any 1988. L’any 2010, Tiana li va dedicar un carrer.

30 persones de Montgat vinculades als “Fets de la Porcellana”

Entre els represaliats de Montgat, hi ha un grup de 30 persones vinculades als “Fets de la Porcellana”. El 25 de juliol de 1940, va tenir lloc una commemoració de l’aniversari del cop d’estat a lafàbrica montgatina Arno Jäger, coneguda com “La Porcellana de Baix”. Enmig de la celebració, algú vadefenestrar un retrat de Franco així com les banderes espanyola i alemanya. Dos dies després, la Guàrdia Civilva elaborar una llista de 30 treballadors i treballadores sospitosos i els va detenir. Dies més tard, 46treballadors més van ser detinguts per haver mostrat solidaritat amb el primer grup de detinguts.

La major part dels detinguts es van posar en llibertat gradualment. Dos d’ells, però, en Geroni Soley Taulé, conegut com a “Noni el ros”, i en Josep Canals, van complir una pena de presó d’11 mesos i 11 dies.

Gairebé 7.000 sol·licituds rebudes

El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha rebut, des de 2017 fins al 31 de desembre de 2022, un total de 6.903 sol·licituds del document que deixa constància de la nul·litat de les resolucions dictades pels tribunals franquistes com a mesura de repressió política. Aquest servei, que està disponible des del 12 de setembre de 2017, és una iniciativa per reivindicar el dret a la veritat, la justícia, el reconeixement i la reparació de les víctimes de la dictadura i de les seves famílies.

La sol·licitud d’aquest document de nul·litat es pot fer a través del web del Departament de Justícia, Drets i Memòria o trucant al telèfon 012.

Gairebé 70.000 persones sense un judici just

A Catalunya es van fer més de 66.000 processos judicials militars per causes polítiques durant la dictadura de Franco, segons dades de l’Arxiu Nacional de Catalunya. El document inclou el nom i els cognoms de la persona represaliada, el sexe, el tipus de procediment (consell de guerra, diligències prèvies o similars), el número de la causa, la data d’inici de la causa, la data d’aprovació de la sentència o de la resolució, la pena imposada i la commutació o l’indult demanat. També s’hi indiquen les persones que van ser executades. Tot i que la majoria són persones físiques, la llista també inclou quinze persones jurídiques.