La comarca del Bages promocionarà el turisme a través de la figura de Pere III El Cerimoniós, del patrimoni vinculat al Pirineu Comtal —concretament al Comtat d’Osona i al Vescomtat de Cardona, amb els monestirs de Santa Maria de l’Estany i Sant Benet de Bages com a referents centrals— i a l’imaginari al voltant de bruixes, maquis i la Febre d’Or

 

Així ho han formalitzat aquest matí el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, al Palau Firal de Manresa, acompanyat del director dels serveis territorials del Departament a la Catalunya, Central, en l’acte de signatura dels protocols de col·laboració amb 11 entitats del Bages per a la promoció dels recursos

intangibles de la comarca. Concretament, s’han formalitzat convenis amb els municipis de Manresa, Moià, Navàs, Cardona, l’Estany, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Sallent, Balsareny, Sant Feliu Sasserra i Castellnou, amb la Fundació Caixa Manresa.

 

En aquest mateix acte, el conseller també ha formalitzat protocols de col·laboració amb municipis i entitats del Berguedà. Concretament, s’han formalitzat convenis amb el Consell Comarcal Berguedà, el Consorci del Parc Fluvial Bages-Berguedà, i amb els Ajuntaments de Berga, Fígols i Vallcebre. També signarà convenis amb els Ajuntaments solsonins de Riner, Sant Llorenç de Morunys, Pinós i Solsona.

 

Amb la signatura d’aquests convenis, el Departament assenta les bases de la col·laboració amb el món local, per a impuls i priorització d’accions de promoció vinculades als recursos identificats pel Pla i el Catàleg de Recursos Intangibles de Catalunya.

 

 

El Pla situa a la comarca del Bages recursos turístics intangibles que van des de la figura del monarca Pere III, fins al llegat del Pirineu Comtal a la comarca, passant per l’imaginari al voltant de bruixes, maquis i la industrialització amb els moviments catalanista i anarquista fins a la petjada deixada a la zona pels primers habitants de Catalunya.

 

Concretament, cinc municipis del Bages —Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor, Balsareny i Manresa– comparteixen el recurs turístic intangible vinculat a la figura de Pere III El Cerimoniós. A través de la vida d’aquest personatge i de la seva vinculació amb aquest territori, el Pla identifica aposta per posar en valor aquest període de la història de Catalunya, corresponent a l’època d’esplendor medieval.

 

També és notable la presència d’intangibles a la comarca del Bages que es contextualitzen dins la temàtica del Pirineu Comtal. Així, el Pla situa al municipi de L’Estany  l’intangible associat a la història del monestir de Santa Maria d’Estany, emmarcada en la història del Comtat d’Osona, en el context del Naixement de Catalunya. A Sant Fruitós de Bages, el Pla identifica el recurs intangible al voltant de la història del monestir de Sant Benet de Bages, dins el marc del Vescomtat de Cardona, i en el mateix context del Naixement de Catalunya. I a Cardona, el Pla situa l’intangible vinculat als Senyors de la Sal, dins el marc del Vescomtat de Cardona, al seu torn, emmarcat en el Pirineu Comtal.

 

Així mateix, diversos municipis comparteixen l’imaginari al voltant de la resistència antifranquista. El Pla situa als municipis de Navàs, Castellnou de Bages i Santpedor el recurs intangible al voltant de l’imaginari i la història de maquis i passadors durant la postguerra, en el context històric que va de la República al Franquisme.

 

D’altra banda, el Pla situa al municipi de Sant Feliu de Sasserra l’intangible al voltant de la bruixeria en el context de la Catalunya Rebel (1500-1740). I en aquest mateix context, identifica a Cardona l’intangible vinculat a la vida i a la figura del General Desvalls, personatge destacat de la Guerra de Successió.

 

A Sallent, el Pla localitza un altre intangible, vinculat al Centre d’Acollida Turística (CAT) sobre la industrialització, en el context de la Catalunya de la Febre d’Or; a Moià, les coves preshistòriques com a recurs a potenciar, en el context dels Primers Habitants de Catalunya,  i a Santpedor, l’intangible associat a la Guerra del Francès, en el context històric de la Catalunya de la Il·lustració a les Repúbliques.

 

 

D’acord amb el Pla de Recursos Intangibles, la comarca del Solsonès compta amb recursos turístics intangibles associats al llegat barroc, a la figura de bernat Tristany i al Vescomtat de Cardona.

 

La petjada del Barroc a Catalunya és present en els municipis solsonins de Sant Llorenç de Morunys, Riner, Solsona i Pinós. Concretament, dins la temàtica de la Catalunya Rebel i el context del Barroc, el Pla situa a Sant Llorenç de Morunys, el recurs intangible vinculat al patrimoni de l’art barroc; a Riner, l’intangible al voltant de l’art barroc del monestir del Miracle; a Solsona, el recurs intangible associat a la vida urbana a la Catalunya Barroca; i a Pinós, l’intangible que gira al voltant de l’art barroc de Matamargó.

 

Així mateix, el Pla també identifica al municipi de Solsona, el recurs intangible associat a la història medieval de Solsona, vinculat al Vescomtat de Cardona, i per extensió al Pirineu Comtal, en el context del Naixement de Catalunya (700-1200).

 

D’altra banda, a Pinós el Pla també situa el recurs intangible al voltant de la figura de Benet Tristany, mossèn que va ser un dels artífex de la victòria de la Batalla del Bruc, en el context de les Guerres carlines, dins el període històric que va de la història de Catalunya des de la Il·lustració a les Repúbliques.

 

A la comarca del Berguedà, el Pla identifica recurs turístics intangibles diversos que van des de la Patum, fins al Comtat de Berga, passant pel llegat carlí, els dinosaures o la Catalunya de la Febre de l’Or, en el context de la industrialització.

 

A nivell comarcal, el Pla localitza als municipis del Berguedà el recurs intangible associat a la història del Comtat de Berga, en el marc del Pirineu Comtal i contextualitzat en l’època del Naixement de Catalunya. Així mateix, el Pla situa en els municipis del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat l’intangible al voltant de la industrialització del riu Llobregat, en el context de la Catalunya i la Febre d’Or, i dels moviments catalanista i anarquista.

 

I a nivell local, el Pla situa al municipi de Berga el recurs intangible de la Patum i les festes populars catalanes, en el context de la Catalunya dels monarques i l’esplendor medieval (1200-1500). Així també, també identifica el recurs intangible associat a la Primera Guerra Carlista, en el context històric que va de la Il·lustració a les Repúbliques 81740-1875).

 

Així mateix, als municipis de Vallcebre i Fígols, el Pla identifica l’intangible al voltant del llegat dels Dinosaures de Fumanya, en el context de la Catalunya abans de la Humanitat: els últims dinosaures.

 

Amb els protocols signats aquest matí, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, ja ha subscrit 76 convenis de col·laboració en matèria d’intangibles arreu de Catalunya.

                                                     

 

 

El Departament, a través de la Direcció General de Turisme, ha firmat ja altres 18 convenis de col·laboració en matèria d’intangibles amb diferents municipis catalans. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Pla d’Implementació dels Recursos Turístics Intangibles de Catalunya, que ha impulsat el Departament i que identifica prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya, tots ells amb potencial de ser posats en valor turístic.

 

La realització del Pla i també del Catàleg de recursos turístics intangibles de Catalunya s’emmarca en del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010, que ha impulsat el Departament a través de la Direcció General de Turisme, i que és el resultat de tres anys de treball en el qual hi han col·laborat diversos equips interdisciplinars i prop una cinquantena d’especialistes.

En aquest sentit, la iniciativa té la voluntat de d’esdevenir un instrument útil, que impulsi la creació de productes turístics de referència, que sigui capaç d’integrar les ofertes disperses i consolidar la posició de Catalunya com a destinació turística integral de qualitat. D’aquesta manera es pot multiplicar de forma exponencial l’oferta del país en el camp del turisme cultural, tan de cara al turisme domèstic com respecte al turisme internacional. El Departament ha editat uns 500 exemplars d’aquest Pla, que també es pot consultar a través del web del Departament.