- L’hivern de 2022-2023 es pot qualificar globalment de càlid, però sense valors extrems d’anomalia. Les fredorades del gener i febrer han contrarestat l’elevada temperatura del desembre en el balanç estacional
- Gran part del territori ha patit dèficit pluviomètric, especialment el quadrant nord-est, punts del litoral i Pirineu occidental; en canvi, l’hivern ha resultat plujós a Ponent i al Prepirineu occidental
L’hivern de 2022-2023 ha tingut una temperatura mitjana lleugerament per sobre de la mitjana del període de referència 1991-2020, amb valors d’anomalia entre +0,5 °C i +1 °C a la major part de Catalunya (figura 2). Les àrees on ha estat més càlid se situen al prelitoral i Osona, mentre que al Segrià i Terres de l’Ebre, localment, la temperatura ha estat fins i tot inferior a la mitjana.
Mapes de l’hivern del 2022-2023 de diferència de la temperatura mitjana i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica
Primera meitat càlida i períodes freds durant la segona
L’hivern va començar amb valors de temperatura clarament per sobre de la mitjana. De fet, el desembre de 2022 va ser un dels més càlids de les darreres dècades, i fins i tot el més càlid enregistrat en sectors del litoral, prelitoral, de la depressió Central o valls del Pirineu. La causa va ser el flux dominant del sud-oest que a partir del 19 de desembre va fer que la temperatura s’enfilés en dates nadalenques fins a valors de rècord, superiors a 20 °C.
El balanç global del gener va ser oposat: normal o fred a la major part del territori. Tot i els valors de temperatura relativament suaus de la primera quinzena del mes, la segona va tenir com a protagonista una fredorada intensa i persistent. L’arribada d’aire molt fred provinent de l’interior del continent europeu va comportar glaçades gairebé generals.
Per últim, el febrer va resultar normal o fred a gran part de Catalunya, tot i que lleugerament càlid a les parts més elevades: Pirineu, Prepirineu, Montseny i serralada Transversal. Els primers vint dies del mes van estar marcats per la persistència anticiclònica, però a partir del dia 21 l’anticicló es va debilitar i va afavorir l’entrada d’una massa d’aire més fred. Entre els dies 26 i 28 la temperatura va ser molt baixa i la cota de neu puntualment va baixar fins al nivell del mar.
El gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) del radiosondatge de Barcelona (figura 1) il·lustra els períodes càlids i freds esmentats.
Figura 1: Gràfic d’evolució de la temperatura a 850 hPa al radiosondatge de Barcelona durant l’hivern 2022-2023.
Figura 2: Mapes de temperatura mitjana de l’hivern del 2022-2023 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
Figura 3: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’hivern 2022-2023 (desembre, gener i febrer) respecte de la mitjana climàtica 1991-2020
Dèficit pluviomètric a bona part del territori i plujós a sectors de l’oest
L’hivern ha resultat sec a gairebé dos terços del país, amb un dèficit pluviomètric més greu al quadrant nord-est, Pirineu occidental i litoral. En aquests indrets la pluja ha estat inferior al 70% respecte de la mitjana climàtica, o fins i tot inferior al 50%.
Aquesta situació contrasta amb l’abundància de precipitació recollida a Ponent i al Prepirineu occidental, on aquest hivern es pot qualificar de plujós. Destaca el desembre (figura 5), molt plujós en aquests sectors a conseqüència de les baixes pressions atlàntiques i el pas de fronts freds durant la primera quinzena del mes.
En xifres absolutes, els valors de precipitació acumulada estacional han estat d’entre poc més de 50 mm a punts del terç sud i l’Alt Empordà i fins a 250 mm a cotes altes del Pirineu occidental.
Episodis destacats de precipitació
Entre el 8 i el 9 de desembre es van acumular més de 30 mm a les parts més elevades del vessant sud del Pirineu occidental.
El dia 12 de desembre un episodi va afectar especialment el Prepirineu i nord de la plana de Lleida. Va nevar fins a fons de vall al vessant sud del Pirineu occidental, amb 7 cm a Sort (Pallars Sobirà) i 4 cm a la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
Del dia 8 al 9 de gener, una pertorbació va afectar especialment el Prepirineu central i occidental. Es van mesurar 20 cm de neu al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran.
Del 16 al 18 de gener, es van enregistrar més de 30 cm a cotes altes del Pirineu occidental i més de 10 cm a la resta del Pirineu. Va afectar els fons de les valls pirinenques: entre 5 i 20 cm al Pirineu occidental i gruixos més modestos a l’oriental.
Entre els dies 6 i 9 de febrer, una llevantada va acumular més de 50 mm a àmplies zones de la serralada prelitoral, amb neu puntualment a partir dels 400 m. Destaquen els 12 cm d’Horta de Sant Joan (la Terra Alta), 4 cm a Tona (Osona) o 1 cm a Olot (la Garrotxa) i Vic (Osona).
Del 22 al 24 de febrer, una depressió aïllada a nivells alts (DANA) ubicada a l'oest de la Península va provocar un episodi de sud, que va deixar més de 50 mm de precipitació a punts elevats del vessant sud del Pirineu occidental, i en general més de 20 mm al Pirineu i Prepirineu. La cota de neu va baixar fins als 800 o 1.000 m durant la matinada del 24. A cotes altes es van acumular de 20 a 40 cm de neu nova.
Del dia 26 al 28 de febrer, la temperatura va ser molt baixa i la nit del 26 al 27 la precipitació va afectar sobretot el litoral i prelitoral Central, amb una cota de neu que puntualment va baixar fins al nivell del mar. Cal destacar els 7 cm de neu mesurats a l’Observatori Fabra (el Barcelonès), a 411 m d’altitud.
Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant l’hivern 2022-2023 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1991-2020 dels mesos de l’hivern 2022-2023 (desembre, gener i febrer)
Irradiació solar propera a la mitjana, amb matisos
La irradiació solar global de l’hivern ha estat al voltant de la normalitat (figura 6). A la meitat oest han predominat els valors d’anomalia lleugerament positiva, mentre que al terç nord s’han observat lleus anomalies negatives, amb algunes excepcions. El desglossament mensual (figura 7) mostra com al desembre es va enregistrar, en general, irradiació solar inferior a la mitjana, excepte a la plana de Lleida, on va ser superior per l’escassa presència de boira. En canvi, tant al gener com al febrer, van predominar les anomalies positives.
Figura 6: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’hivern 2022-2023 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2013-2022).
Figura 7: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de l’hivern 2022-2023 (desembre, gener i febrer) respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’abril. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
3 de març de 2023
8
Imatges
