- Inauguració del nou aparell de Ressonància Magnètica Nuclear de la UB, el primer d’Europa i el segon del món amb camps magnètics d’1 GHz
- L’equipament representa un salt qualitatiu per potenciar les línies de recerca estratègiques i augmentar l’impacte sobre el teixit industrial
- El conseller de Recerca i Universitats referma “l’aposta del Govern per prioritzar la recerca i situar Catalunya com a hub científic del sud d'Europa”
El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha participat aquesta tarda en l’acte d’inauguració del nou aparell de Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) de la Universitat de Barcelona (UB) ubicat als Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB). Nadal s’ha congratulat de la posada en funcionament del nou equip, “que s’entronca amb la política del Govern de dibuixar un arc científic de centres i infraestructures al llarg del territori, peces noves i renovades d’un autèntic Lego científic que permet redoblar les capacitats del sistema de coneixement català per seguir fent avançar la recerca”.
El conseller ha assegurat que “l’increment de les aportacions als centres de recerca, la recuperació del nivell d'inversió pública a les universitats o la recent aprovació de la Llei de la ciència evidencien l’aposta del Govern per prioritzar la recerca i situar Catalunya com a hub científic del sud d'Europa”.
En la seva intervenció, el conseller Nadal ha traslladat el condol del Govern als familiars, les amistats i la comunitat universitària vinculada a les víctimes de l’accident de Súria.
Primer aparell de RMN amb camps magnètics d’1 GHz operatiu a Europa i segon al món, després del Japó, el nou equip representa una contribució de gran valor per a la recerca biomèdica desenvolupada al sistema català de coneixement. Disposar d’un aparell amb un camp magnètic un 25% superior al que anteriorment operava a la UB amb una intensitat de 800 MHz millora la sensibilitat per a l’estudi en un factor de 2,5 vegades, que implica un estalvi de temps de 6,26 cops.
Aquest salt qualitatiu en capacitats permetrà potenciar les línies de recerca estratègiques d’àmbit europeu i internacional i suposarà un impacte directe sobre el teixit industrial de Catalunya, especialment en sectors clau com ara el biomèdic i el biotecnològic. Les aplicacions del nou RMN de la UB són molt àmplies en recerca en química, biologia i biomedicina, especialment en àmbits com ara el desenvolupament de nous fàrmacs d’origen biotecnològic; l’ús de proteïnes desordenades com a dianes terapèutiques; l’estudi de les proteïnes relacionades amb el desenvolupament del càncer; o la caracterització d’anticossos pel disseny de vacunes.
Així mateix, l’equipament inaugurat avui amb la participació del rector de UB, Joan Guàrdia, i la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, també és singular des de la perspectiva de la sostenibilitat. Gràcies al sistema de reliqüefacció de l’heli adquirit per la UB és possible tornar a liquar el gas i reduir dràsticament el consum d’aquest recurs escàs i estratègic.
Recerca biomèdica avançada des del PCB
El nou aparell forma part de la Instal·lació Científica Tècnica Singular (ICTS) de la Xarxa de Laboratoris d’RMN de Biomolècules (R-LRB), que presta servei al conjunt de la comunitat científica del país. El cost de l’equipament ha suposat una inversió de 8,9 milions d’euros, finançats gràcies a una subvenció del Ministeri de Ciència i Innovació i els fons NextGeneration EU dins del programa de recuperació, transformació i resiliència.
L’aparell s’ha instal·lat al laboratori d'RMN dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB) del Parc Científic de Barcelona (PCB), un dels ecosistemes referents a Europa en recerca, transferència tecnològica i innovació. Dotat amb més de 100.000 m² construïts i 3.000 professionals de diferents institucions treballant principalment en el sector de la salut
El PCB acull alguns dels centres de recerca biomèdics més significatius del sistema català de recerca, com ara l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) o el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG).
