{"name":"2023/03/10/10/36/e5979aba-cf0b-43a0-9072-7e435bdd9c31.jpg","author":"Patrimoni","type":"0","location":"0","weight":1043290}

El Museu d’Art de Girona reuneix, per primer cop, en una exposició, les artistes del fons d’art AVUI. La mostra Esclats d’un instant. 70’s. L’aportació de les artistes al fons d’art del diari AVUI, que s’inaugura aquest dissabte 11 de març amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, presenta una selecció de 51 obres de les artistes catalanes mes rellevants del moment i és una nova possibilitat per a llistar noms i trajectòries que avui sabem mal representades i poc visibilitzades en els sales del museus d’art de Catalunya.

L’acte inaugural, que tindrà lloc a les 12 hores, comptarà amb la participació de la directora General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, Sònia Hernández; de la directora dels serveis territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes, Marta Casacuberta; de la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, i de la comissària de l’exposició, Elina Norandi.

També hi assistiran algunes de les artistes com la Rosa Amorós, la M. Rosa Andrés i la Madola, així com familiars de Susina Amat, Roser Agell i Aurora Gassó.

Esclats d’un instant. 70’s. L’aportació de les artistes al fons d’art del diari AVUI, es podrà visitar fins al gener de 2024. Durant el 2023 s’organitzarà un ampli programa d’activitats que aprofundirà en propostes que donin veu i presència a bona part de les autores que avui encara estan en actiu

La radiografia d’un instant, en femení

Quan el primer numero del diari AVUI va veure la llum, la Diada de Sant Jordi de 1976, el fons d’art del diari ja comptava amb un bon gruix d’obres d’art, prop de 600, que havien donat els artistes com a suport directe al projecte d’edició del primer diària en català després de la dictadura franquista. L’edició del rotatiu havia aglutinat a bona part de la societat catalana i a molts intel·lectuals, escriptors i artistes del moment.

D’entre els artistes, la nòmina de dones també era alta i destacada: gairebé un centenar de noms que ens permeten tenir una visió del moment, com si es tractés de la radiografia d’un instant.

Moltes artistes van donar les seves obres d'acord amb les seves conviccions polítiques, però la postulació també va suposar una important oportunitat de visibilització en un àmbit artístic que encara era molt poc favorable a la intervenció de les dones, i la possibilitat de formar part d'una col·lecció que, ja s'endevinava, seria molt important. Així, la col·lecció compta amb cent sis obres signades per dones, moltes d'elles avui són noms imprescindibles de l'art català, unes altres encara romanen pendents d'estudi i reconeixement.

La rellevància de la mostra també rau en què totes les obres van ser fetes i donades en un moment molt concret, i permet fer una primera lectura de quin era el paradigma de l’art a Catalunya produït per artistes dones: hi podem veure una gran diversitat d’estils – des de propostes figuratives més clàssiques a propostes abstractes i fins i tot les primeres opcions conceptual – i sobretot la varietat de tècniques – pintura sobre tela fusta, escultura, il·lustració... - entre les quals destaquen les produccions ceràmiques, l’esmalt o el tapís. Hi podrem veure obra de Roser Agell · Carme Aguadé · Antònia Aguiló · Angelina Alòs · Aurora Altisent · Susina Amat · Rosa Amorós · M. Rosa Andrés · Lola Anglada · M. Dolors Balanyà · Pilarín Bayés · Maria Bofill · Esther Boix · Magda Bolumar · Roser Capdevila · Engracia Casas · Maria Cirici Pellicer · Colita · Claude Collet · Carme Coma · Rosa Farré · Sefa Ferré · Pilar Font · Carme Garcés · Aurora Gassó · Maria Girona · Eulàlia Grau · Chon Hernández Cros · Conxa Ibáñez · Núria Llimona · Carme Llobet · Madola · Montserrat Mainar · Isabel Mas · Fina Miralles · Mercè Morey · Esther Palomer · Pilar Perdices · Maria Assumpció Raventós · Amèlia Riera · Maria Teresa Roca · Elisenda Sala · M. Teresa Sanromà · Isabel Serrahima · Rosa Siré · Conxita Sisquella · Anita Solà d’Imbert · Montserrat Torras Sans · Maria José Vela · Alejandra Vidal · Emília Xargay.

Si bé no són totes les que van donar obra i figuren actualment en el fons, si hi son aquelles que van continuar actives més enllà dels anys 1970 i que van desenvolupar una trajectòria professional, que avui volem posar en valor.

La selecció es cenyeix a les obres realitzades en la dècada del 1970 i que van ser donades en la primera crida de suport al diari. Més tard, en la dècada de 1990, es va fer una segona crida per a fer créixer el fons d’art de l’Avui, però llavors la participació de dones artistes va ser menor. Aquestes obres i artistes seran l’objecte d’una segona exposició que tindrà lloc el 2024 com a continuació de la que ara es presenta. Ambdues exposicions comptaran amb un únic catàleg amb textos d’Elina Norandi i catalogació de totes les obres.

El projecte del Museu d’ Art de Girona complementa i suma a la tasca que en aquesta sentit està impulsant la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya per la recuperació de les dones artistes i per la compilació del seu testimoniatge, un projecte també confiat a Elina Norandi.

El Fons d’art del diari AVUI

L’ any 2011, i després de la fallida de l’empresa Premsa Catalana S.A, editora del rotatiu, la Generalitat de Catalunya va fer aposta per adquirir les 604 obres que constituïen aleshores el fons d’art del diari. Amb l’adquisició s’evitava la disgregació d’una col·lecció significativa històrica i artísticament i també una possible exportació d’obres fora de Catalunya.

El Fons és va configurar a partir de la donació d’una obra per part del artistes com a suport a l’edició del primer diari en català, a la dècada de 1970. El diari Avui, el primer rotatiu en català després de la dictadura franquista, va rebre el suport de bona part de la societat catalana i també dels artistes que van respondre a una crida prèvia del mateix diari per fer donació d’una obra i contribuir a fiançar l’empresa. Quan el 23 d’abril de 1976 sortia el primer número del diari AVUI, el fons d’art ja comptava amb un bon nombre d’obres, exposades el gener de 1976 a la Fundació Miró de Barcelona, amb el suggeridor títol de "Un poble es fa el seu diari”.

En la dècada dels anys 1990 els fons es va ampliar amb 69 noves donacions, sota l’assessorament artístic de Pilar Parcerisas. Aquestes noves incorporacions es van exhibir conjuntament amb una selecció de les anteriors en una àmplia mostra al CCCB el setembre de 1994.

La totalitat del fons, des del 1991, es va dipositar al monestir de Vilabertran, on s’anaven exposant rotativament fins el 2004. Amb la fallida del diari, les obres van quedar custodiades en magatzems del monestir, i finalment van ser adquirides per la Generalitat de Catalunya. Desprès de l’adquisició, el fons es va dividir en dos grans blocs. Un primer el constituïren els 24 originals de portades encarregades pel diari durant vint anys a diversos artistes catalans. Tot aquest conjunt es va dipositar al Museu d’Història de Catalunya, que aquell mateix any de 2011 va dedicar-hi una mostra que relacionava els originals amb les portades del diari editades i feia èmfasi en la vessant més històrica del diari. La resta d’obres, el gruix principal, es van dipositar al Museu d’Art de Girona, amb la voluntat de reforçar la col·lecció amb obres d’art contemporani.