{"name":"2023/03/21/11/13/d9e56d7f-2ae2-4ec7-b153-71ec6ed16a1b.JPG","author":"Jordi Bedmar","type":"0","location":"0","weight":1543659}

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha denunciat aquest matí que “l’estat espanyol ha desemparat les víctimes” de l’espionatge amb Pegasus en el que ha qualificat com “un altre episodi de guerra bruta contra els que defensem la independència de Catalunya”. “Un estat democràtic no espia a la ciutadania ni als moviments polítics democràtics”, ha assegurat el cap de l’Executiu en la reunió que ha mantingut a Madrid amb la delegació d’eurodiputats que investiga l’ús del programa espia de vigilància Pegasus i altres programes equivalents.

Aragonès hi ha assistit juntament amb la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, en qualitat de víctimes d’espionatge per explicar el seu cas als nou europarlamentaris, encapçalats pel president de la comissió d’investigació, Jeroen Lenaers.

“Que avui compareguem davant la comissió d’investigació del Parlament Europeu i no ho fem davant d’una comissió del Congrés i del Senat és una mostra de com l’estat espanyol ha desemparat els responsables polítics als quals se’ns ha vulnerat la nostra intimitat pel simple fet de defensar la independència de Catalunya”, ha dit en declaracions als mitjans abans d’entrar a la reunió.

Durant la seva compareixença, el president ha lamentat que encara avui “no hi ha hagut una resposta clara per part de les institucions de l’Estat de per què, ni tan sols hi ha hagut un oferiment d’empara” davant les queixes dels afectats.

“Alguns creuen que la defensa de la unitat d'Espanya està per sobre dels drets fonamentals i, per nosaltres, els drets fonamentals sempre estan per davant de qualsevol projecte polític”, ha afegit.

En aquest sentit, Aragonès ha denunciat davant els eurodiputats que l’Estat espanyol ha actuat “negant l’evidència” i ha demanat que “doni les explicacions que encara no ha donat”. “No s’han assumit responsabilitats i encara queden moltes preguntes per respondre”, ha remarcat.

Per aquest motiu, Aragonès ha insistit que no n’hi ha prou amb la dimissió del responsable del CNI i ha exigit que “es faci justícia”. “Perquè si aquest escàndol queda impune els dubtes sobre la fràgil qualitat democràtica de l’Estat espanyol no pararan de créixer”, ha reblat. I, si no s’arriba al fons de tot l’espionatge, “no tinc la seguretat que no estigui encara sent espiat”.

Davant la inacció de les autoritats espanyoles, el cap de l’Executiu ha agraït que “el Parlament Europeu faci el que no ha fet possible el Congrés dels Diputats ni el Senat espanyol”, que és “donar l’oportunitat a les víctimes d’explicar la nostra visió i d’escoltar-nos”. “Sabem que trobarem resposta i millor empara en les institucions europees que en les de l'estat”, ha assegurat, demanant que s’arribi “fins al fons” del Catalangate.

Per últim, el president ha reclamat “el dret a saber, a conèixer la veritat i a què el sistema judicial es prengui seriosament aquest cas d’espionatge”, perquè “és el primer pas per reparar tot el mal que han fet”.

Al seu torn, la consellera Meritxell Serret ha subratllat la dimensió transfronterera del seu cas: va ser espiada quan era resident belga i disposava d’un telèfon belga, i quan exercia de delegada del Govern davant la Unió Europea i es relacionava amb l’entorn de la bombolla europea. Serret ha insistit que “no és un cas català ni espanyol, és un cas europeu”. “En política, i en especial en una democràcia, no tot s’hi val. I a l’Estat espanyol, un estat membre de la Unió Europea, s’han creuat línies vermelles”, ha assegurat. La consellera també ha volgut remarcar la indefensió de les víctimes perquè “qui ens hauria de protegir és justament qui ens espia”, i ha reclamat la necessitat d’establir un marc de protecció, nacional i internacional, que reguli l’ús d’aquests programes amb una perspectiva dels drets humans.

Declaració de Ginebra

El setembre passat, arran del cas d’espionatge de Pegasus, el Govern va impulsar la Declaració de Ginebra sobre vigilància selectiva i drets humans, conjuntament amb l’ONG Access Now, per avançar cap a la regulació internacional de les tecnologies de vigilància. Tenint en compte les recomanacions dels experts de les Nacions Unides per assolir una moratòria global en la tecnologia de programari espia i la tasca diligent de la societat civil, la Declaració de Ginebra és un compromís col·lectiu per aturar l’ús proliferant de tecnologies de vigilància.