·La transformació feminista és la que ha fet un salt més gran respecte al darrer balanç del Pla de Govern realitzat fa sis mesos, passant del 34,1% d’assoliment al 51,6%

·L’execució de la majoria d’àmbits se situa per sobre del 50%, dels quals en destaca l’avenç de les mesures relacionades amb l’acció exterior (59,6%), la cultura i la llengua (54,9%), el treball digne (54,5%) i la seguretat i emergències (54,4%), entre d’altres

El Consell Executiu ha analitzat l’assoliment del Pla de Govern de la XIV legislatura, que se situa gairebé a la meitat, concretament al 49,19%. El Govern es va comprometre a retre compte cada mig any de l’avenç d’aquest pla estratègic, que recull els objectius i les línies d’actuació més destacades impulsades pel Govern més enllà de la seva activitat ordinària. El darrer balanç es va fer el 27 de setembre de 2022, quan el grau de compliment era del 40,55%.

Si s’observa concretament l’evolució de cadascuna de les quatre transformacions que està portant a terme el Govern, la transformació feminista arriba a un 51,6%; la social, a un 50,1%, seguida de la democràtica, amb el 48,9%, i de la verda, amb un 47,1%. La transformació que ha fet un salt més gran és la feminista, amb un 17,5% d’augment, ja que ha passat del 34,1% d’assoliment el setembre de 2022 al 51,6% el març d’enguany.


govern{"name":"2023/03/21/12/40/e7516c29-a0cc-4d73-addf-706e81bbca34.png","author":"Govern","type":"0","location":"0","weight":22992}

Pel que fa a les mesures incloses en cadascun dels eixos d’actuació, el grau d’avenç en l’eix feminista és d’un 51,6%, seguit del social, amb un 50,7%; del democràtic, amb un 48,9%; de l’econòmic, amb un 48,7%, i del verd, amb un 47,1%.

Govern{"name":"2023/03/21/12/41/dcfee015-984f-47b1-aa36-367509eec848.png","author":"Govern","type":"0","location":"0","weight":40712}

Cal subratllar que l’execució de la majoria d’àmbits se situa per sobre del 50%. Per mesures, destaca el progrés de les relacionades amb l’acció exterior (59,6%); la cultura i la llengua (54,9%); el treball digne (54,5%); la seguretat i les emergències (54,4%); els feminismes (54,3%); la vertebració del territori (54%); les polítiques educatives i formatives (53,3%) i les polítiques d’habitatge (52,3%), entre d’altres.

Govern{"name":"2023/03/21/12/41/d2a2a745-cfaf-4abb-b5ec-89d5b4a26bb0.png","author":"Govern","type":"0","location":"0","weight":67734}

Balanç segons les quatre transformacions

A continuació, es detallen algunes de les mesures més rellevants desenvolupades des de mitjan setembre de l’any passat, quan es va fer l’últim balanç del Pla de Govern, fins a 15 de març d’enguany, especificades segons les transformacions democràtica, social, verda i feminista.


Transformació democràtica


50 beques de Justícia per preparar les oposicions a la carrera judicial i fiscal: un 82% de les persones que l’han obtingut són dones. Les persones beneficiàries de les 50 beques rebran 965 euros bruts al mes durant un període de quatre anys, des de l'1 de gener de 2023 fins al 31 de desembre de 2026. Aquesta línia d'ajuts contribuirà a garantir l'accés a les carreres fiscal i judicial en igualtat d'oportunitats així com estabilitzar les plantilles de jutges, jutgesses i fiscals a Catalunya, potenciar el dret civil català i ampliar l'ús efectiu de la llengua catalana a l'Administració de justícia.


Inauguració del Centre Obert de Tarragona, una aposta pel medi obert com a política de seguretat i cohesió social. Es tracta del primer equipament penitenciari que es construeix expressament com a centre obert, i és també el primer centre obert mixt a Catalunya, que a més incorpora una unitat per a joves. Amb aquest nou equipament i la presó de Mas d'Enric, la demarcació de Tarragona tindrà els dos equipaments penitenciaris més moderns de Catalunya, que sumen tots un total de 134 milions invertits.


850 noves places d'accés al cos dels Mossos d'Esquadra i 240 noves places al cos de Bombers. Per seguir avançant en la feminització dels cossos operatius, s'estableix una reserva del 40% de les places per a dones, i el procés d’accés al cos de Mossos d’Esquadra inclou una prova voluntària d'avaluació de coneixement de fins a 16 idiomes.


Decret sobre el reconeixement oficial de comunitats catalanes a l'exterior. La concessió de les subvencions de 2022 a aquestes comunitats ha arribat gairebé a 1 milió d’euros. El Decret regula les particularitats de les comunitats catalanes virtuals i el Registre de les comunitats catalanes a l’exterior. Pel que fa a les subvencions, l'objecte és contribuir al finançament de les despeses d'aquestes comunitats.


Consolidació de la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior. S’han dut a terme les actuacions necessàries per obrir quatre noves delegacions (Corea del Sud, Andorra, Àfrica Meridional i Brasil) i s’ha nomenat i renovat el nomenament de vuit nous delegats. De les delegacions noves o amb àmbit modificat, s'ha consolidat la personalitat jurídica de Corea del Sud, Àfrica Meridional i Con Sud. En total hi ha 18 delegacions operatives.


Crida de subvencions per finançar projectes d'ONG catalanes en resposta al terratrèmol a Turquia, Síria i el Kurdistan. La crida està dotada d'1,2 milions d'euros. Els ajuts estan adreçats a ONG amb seu o delegació a Catalunya amb capacitat d'intervenir a les regions afectades pel terratrèmol i capacitat de resposta en àmbits com el refugi, la salut, l'assistència alimentària o l'educació en emergències, entre d'altres.


Transformació social

Desplegament del Pla d’Educació digital de Catalunya. S'han repartit 372.502 ordinadors a l’alumnat, 81.763 ordinadors als docents i 86.310 aparells de connectivitat portàtil. De fet, Catalunya és el territori de l'Estat que més ordinadors ha repartit en l'àmbit educatiu. Tots els centres catalans disposen d'una Estratègia Digital de Centre. També es durà a terme una inversió de 150 milions de fons europeus MRR per a equipaments i dotacions, i de 50 milions per a formació a professorat i acompanyament als centres. 222 mentors digitals impulsen la digitalització dels centres educatius el curs 2022-23.

Pla de millora d'accessibilitat al sistema de salut, amb una dotació de 110 milions per millorar les llistes d’espera. El 18% es destinarà a les consultes, el 14% a les proves diagnòstiques, el 32% a l’atenció primària i comunitària i el 36% a l’activitat quirúrgica. Aquestes mesures urgents equivaldrien a incorporar al sistema 300 metges i metgesses i 100 infermers i infermeres.

Augment del 8% l'Indicador de Renda de Suficiència (IRSC). Es tracta de la primera revisió de l’indicador que es realitza des de l’any 2010. Amb l’increment es preveu destinar 144 milions d’euros més a prestacions socials. L’IRSC és l’índex de referència per valorar la situació de necessitat i, per tant, condiciona tant l’accés a diverses prestacions socials com la seva quantia.

Reducció de la llista d’espera per accedir a serveis i prestacions per a persones amb dependència. A Catalunya s’ha reduït la llista d'espera per accedir a prestacions i serveis per a la dependència el 2022. En concret, el nombre de persones pendents de valoració de grau i del Programa Individual d’Atenció (PIA) a Catalunya s’ha reduït en 6.516, que són el 74% de la reducció al conjunt de l’Estat espanyol, d’un total de 8.799.

Convocatòria d'ajuts per millorar l'accessibilitat universal als habitatges de persones grans, amb discapacitat o en situació de dependència. Té una dotació pressupostària inicial de 7,5 milions i permetrà actuacions com la instal·lació o adaptació d'ascensors en les zones comuns dels edificis i l'adaptació de cuines i banys a l'interior dels habitatges.

Un centenar d'accions per impulsar el català en tots els àmbits. En destaquen les que afecten el conjunt de departaments i àmbits de l'acció de Govern. N’és un exemple el Pla d’Autoescoles, un conveni signat el passat 15 de febrer de 2023, entre el Govern i el president de la Federació d’Autoescoles de Catalunya per fomentar l’ús de la llengua en aquest sector i garantir una xarxa d'autoescoles en llengua catalana i material en català. D’altra banda, el Govern va participar per primer cop al Fòrum de les Nacions Unides sobre Qüestions de les Minories, a Ginebra, per defensar la llengua catalana a l’ONU.

Captació rècord d’inversió estrangera el 2022.6.428 milions, un 50% més que l’any anterior. El volum d’inversió estrangera registrada a Catalunya l’últim quinquenni ha assolit els 20.300 milions, un 29% més que el període anterior. En els darrers cinc anys, s’han anunciat 950 projectes, xifra que suposa un creixement del 58%, i la creació de 44.500 llocs de treball associats, que representen un augment del 82%. D’altra banda, s’ha ratificat l’acord de reindustrialització dels terrenys de Nissan de la Zona Franca de Barcelona entre CZFB, Nissan, Goodman i el Hub. Aquest procés finalitza amb acords i compromisos que responen als tres grans objectius del Govern: cobertura dels llocs de treball, respondre al tancament amb un nou projecte industrial i que aquest projecte estigui vinculat a la mobilitat sostenible.

Polítiques actives d’ocupació específiques per als col·lectius amb menor ocupabilitat per qüestió d’edat, gènere o origen i, en especial, per a les persones en situació d’atur de llarga durada. Es va aprovar el Pla de Desenvolupament de Polítiques d’Ocupació 2021-2022 en el marc del Consell de Direcció del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i s’ha donat llum verda a l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació de Qualitat 2022-2027. També s'han impulsat amb els fons Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) i dos programes de suport per a col·lectius amb més dificultats d'inserció: Programa Diversitat i Empresa i Programa Acompanya. Finalment, cal subratllar que la taxa d’atur del 2022 ha estat d’un 9,7%, 3,2 punts per sota de la mitja espanyola (12,9%), el valor més baix des del 2008.

Llei de la ciència de Catalunya. Pretén atreure i retenir talent, impulsar la recerca i la innovació, garantir les condicions laborals dels professionals d'aquest sector, augmentar el finançament destinat a R+D+I i equiparar-lo amb la mitjana europea.Al llarg del 2023 s’iniciarà el desplegament, tant pel que fa a la posada en funcionament dels òrgans que estableix la Llei com als treballs inicials destinats a desenvolupar les diverses estratègies contemplades. També cal fer notar que Catalunya és la primera destinació d’inversió estrangera en projectes d’R+D a Espanya, amb un 48,4% del total.


Transformació verda


Constitució de l'empresa pública d'energia de Catalunya. La societat serà el mitjà propi de la Generalitat per incidir en el mercat energètic i millorar-lo. Les principals funcions seran la generació d'energia a partir d'energies renovables, l'aprovisionament energètic del sector públic a partir de l'autoconsum i d'acords bilaterals amb generadors locals o l'impuls de les comunitats energètiques.

Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic per a l'horitzó 2030 (ESCACC30). Amb el nou marc, la Generalitat haurà d'integrar en la seva planificació i programació sectorials els objectius de reducció de vulnerabilitat que recull el document, a través de 312 mesures concretes establertes per facilitar l'adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris ambientals. És un full de ruta per preparar Catalunya davant els efectes del canvi climàtic.

Nou decret de la producció agroalimentària ecològica. Estableix les disposicions necessàries per assegurar el control de la producció ecològica a Catalunya, després d'adaptar-les a l'actual marc regulador de la Unió Europea. Cal tenir en compte que, a Catalunya, la superfície ecològica creix a un ritme superior a la mitjana espanyola i europea: en 10 anys ha crescut un 207%.

Unificació dels criteris urbanístics i paisatgístics que han de guiar la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl no urbanitzable. La voluntat és que serveixi d'orientació tant per als ajuntaments quan han de modificar el seu planejament municipal per acollir alguna d'aquestes instal·lacions com per a les comissions territorials d'urbanisme quan han d'examinar els corresponents projectes. Les zones prioritàries seran els espais degradats; els entorns d'infraestructures i de zones industrials; les instal·lacions d'autoconsum; els espais compatibles amb l'agricultura i antics espais de conreu abandonats.

Congelació de les tarifes del transport públic arreu de Catalunya per tercer any consecutiu. També s’ha implementat, des del 15 de març, la nova T-jove fins als 30 anys i amb tarifa única per a totes les zones del sistema tarifari de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona. La T-Jove començarà a funcionar el 17 d’abril als sistemes tarifaris de les ATM de Lleida, Girona i Tarragona, on actualment aquest títol no existeix. La T-16, que substitueix la T-12, està operativa des del 20 de març a les ATM de Lleida, Girona i Tarragona.

Recuperació de la gestió directa de l'Eix Transversal a partir de l'1 de gener de 2023. L'operació suposa un estalvi net per a les finances catalanes de 781,5 milions fins al 2040, any en què es preveia que finalitzés la concessió. Un cop recuperada la gestió directa de l'autovia, la Generalitat n'assumeix el manteniment i, amb personal propi, la supervisió, planificació i control de la infraestructura.


Transformació feminista

Protocol Marc que fixa els estàndards i coordina les administracions per posar fi a la violència institucional vers les dones. L'objectiu del nou Protocol Marc és posar fi a la violència institucional. Per aconseguir-ho, proporciona unes bases comunes per a la intervenció dels poders públics en l’abordatge de les violències masclistes a Catalunya, a partir d’un enfocament feminista. En aquest sentit, incorpora el concepte de la diligència deguda, el qual obliga les institucions i els poders públics a intervenir correctament per garantir els drets de les dones i del seu entorn proper.

Millora de la prestació del servei d’interrupció voluntària de l’embaràs per garantir el dret de les dones a escollir el mètode de preferència a totes les regions sanitàries. En la prestació d’aquest servei, les dones tenen dret a accedir a la informació i acompanyament necessaris, inclòs el suport psicològic, i a escollir el seu mètode de preferència, farmacològic o quirúrgic.

Pla pioner d'equitat menstrual i climateri, que preveu l'accés gratuït a productes menstruals reutilitzables per a totes les dones. Es tracta d’una acció que arribarà potencialment a 1,8 milions de dones, és a dir, a totes les que menstruen. El pla aprovat preveu també instal·lar dispensadors de productes menstruals orgànics en equipaments i serveis públics, i estendre la informació i educació sobre menstruació i climateri a tota la població.

Permís per dol gestacional i flexibilitat horària per menstruació per al personal de la Generalitat. Es tracta del permís per dol gestacional i el règim de flexibilitat horària recuperable en cas de menstruació o climateri que tingui afectació sobre la salut i el benestar de la persona. La Generalitat és capdavantera en l’aprovació d’aquestes mesures, que aprofundeixen en la incorporació de la perspectiva de gènere en l’Administració.

Avantprojecte de llei de memòria democràtica. La norma permetrà crear, consolidar i ampliar els instruments i recursos per desenvolupar polítiques públiques en matèria de memòria democràtica a Catalunya. El text preveu mesures basades els principis de veritat, reparació, justícia i garanties de no-repetició.


Metodologia per analitzar el Pla de Govern

L’avaluació de cadascun dels 1.484 ítems del Pla de Govern es fa a través d’uns estats d’execució, als quals se’ls assigna un percentatge de desplegament de l’acció. Concretament, les etapes en què s’ha classificat l’avenç de les mesures són les següents: No iniciada (0%); Planificada (10%); Inici d’execució (25%); Execució en ple desenvolupament (40-60%); Execució avançada (80%) i Finalitzada (100%).

Les avaluacions tenen en compte l’horitzó global de la legislatura i la complexitat de la mesura. I el resultat presentat, el 49,19% surt de la mitjana d’avenç de totes les mesures i submesures que consten en el Pla de Govern.