1. Compta amb aportacions i projectes d'un bon nombre de despatxos locals, nacionals i internacionals i diverses empreses, que mostren prototips de disseny industrial, reunint el treball d'equips catalans, ja sigui al nostre país o a l'estranger, amb els dels millors estudis internacionals.

Aquest migdia s’ha inaugurat Somia la ciutat, exposició organitzada per la Direcció general de Difusió mitjançant el Palau Robert i comissariada per l’arquitecte Roger Subirà. En el seu parlament de cloenda, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha destacat que “l’exposició convida al debat i a la reflexió al voltant de propostes de disseny arquitectònic i urbanístic innovadores i optimistes, que s’estan duent a terme a Catalunya i arreu”, tot respectant “la perspectiva local, els moviments veïnals i socials i la governança compartida”.

Somia la ciutat és una invitació a la creativitat i a l’inconformisme positiu. Malgrat les greus crisis que ens afecten, sorgeixen valors innegables entre les noves generacions. Aquests valors els hem sintetitzat en tres revolucions que són les tres sales principals de l'exposició: una Revolució Verda, una Revolució Digital i una Revolució en la Identitat.

En aquest context, compta amb aportacions d’una quarantena de despatxos locals i internacionals i diverses empreses, que mostren projectes urbans i arquitectònics i prototips que obren camins d’innovació arreu del món, reunint el treball d'equips catalans, ja sigui al nostre país o a l'estranger, amb els dels millors estudis internacionals.

L’exposició presenta projectes urbans o d'espai públic, innovacions tecnològiques i prototips de disseny industrial. Són projectes acabats recentment o que estan en procés de materialització, així com algunes propostes, entrevistes o reflexions més teòriques. Tots els projectes, mostrats com a imatges, vídeos o maquetes, estan vinculats a idees molt simples, afirmacions o preguntes fàcilment intel·ligibles per a un públic no tècnic. En el seu conjunt, aquest collage d'imatges i idees pretén oferir un imaginari de futurs possibles que permetin als visitants tornar a connectar amb visions radicalment optimistes del futur de les nostres ciutats.

Compta amb instal·lacions de l'IAAC (Institut Català d'Arquitectura Avançada, dirigit per Daniel Ibáñez) i TAKK arquitectes; el disseny expositiu d'Isern Serra i gràfics de Phantasia. També, amb l'assessorament de Fernando Marzá (comissari de l'ala contemporània de la Cité de l'Architecture et du Patrimoine, París) per a la sala de situacions inicials que hem anomenat "ciutats del futur del passat" i de l’equip d’innovació de l’Institut Català del Sòl (INCASOL).

Són respostes innovadores, optimistes i sorprenents que, arreu del món, s'estan assajant davant els problemes que comparteixen la gran majoria de ciutats. Solucions sostenibles, idees que ens poden ajudar a imaginar un futur millor.

Des del present, tenim la capacitat de dirigir el futur? Almenys pel que fa a la tecnologia i l'urbanisme, sembla clar que la manera com l’imaginem, les imatges que li donem a través de la nostra imaginació i creativitat, modelen i mouen el futur en una direcció o una altra. Al llarg de la història, hi ha hagut moments de canvis profunds que han tingut la seva translació en la manera d’imaginar els entorns urbans, marcant un rumb a la ciència i la tecnologia i unes aspiracions a la societat.

Presentant l’exposició, el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran ha expressat que “fa tres anys la covid ens va tancar i deien que potser en sortiríem millors, i no sé si és així. Ahir ens parlaven del canvi climàtic, i tot plegat de vegades fa por, però també és cert que s'ha de poder somiar la ciutat, i anar més enllà, i proposar i treballar plegats per construir un futur millor"

Per la seva banda, el comissari, Roger Subirà ha volgut destacar que, “en un escenari de post-pandèmia, era necessari un relat adreçat --no només a, però especialment-- als joves, fugint dels futurs distòpics que sovint se’ns presenten, i amb un to allunyat del pessimisme imperant”

L’accés a l’exposició és lliure i gratuït.

Barcelona, 21 de març de 2023