{"name":"2023/03/27/11/55/e7965cb1-866f-48a0-bc3c-4ef7dee2887a.jpg","author":"Departament d'Igualtat i Feminismes","type":"0","location":"0","weight":85546}

La consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí Altés, han presentat avui el Pla d'Acció per Combatre la Pressió Estètica 2023-2026. Es tracta d'un Pla sense precedents en l'àmbit internacional que estableix una seixantena d’accions en àmbits com la moda, l'alimentació, el consum, l'audiovisual, l'esport, el món laboral, l'educació i la salut. La sensibilització i la denúncia són també dues estratègies fonamentals del Pla, el qual busca conscienciar la societat sobre l'impacte que la pressió estètica té en l'autoestima i la salut, especialment de les dones, i assenyalar aquelles pràctiques que la fomenten. En aquest sentit, s’acompanyarà, a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-Discriminació (OITND), a les persones denunciants de discriminació per raó d’aspecte físic o indumentària, per garantir l'assistència, la informació, l'accés als serveis i la reparació.

“El malestar i la insatisfacció amb el propi cos tenen una causa: es diu pressió estètica i és un problema estructural inherent al patriarcat ” ha dit la consellera Verge. “Diem prou: no hi ha cossos imperfectes o fora de norma, els nostres cossos són diversos”, ha afegit. “Volem que les dones deixin d’estar en guerra amb el seu cos. Per això, combatre la pressió estètica forma part de la transformació feminista que impulsa aquest Govern”, ha reblat.

Per la seva part, la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Meritxell Benedí Altés, ha afegit que “la pressió estètica converteix les dones en objectes de consum, reclam i negoci, perpetua els estereotips de gènere, afecta l’autoestima i pot provocar problemes de salut, especialment a les dones, infants i adolescents”. “Amb aquest Pla donem una resposta coordinada i transversal a aquesta forma de violència simbòlica contra les dones”, ha conclòs.

El document és el resultat d'un treball conjunt amb les entitats i activistes vinculades a la lluita contra la pressió estètica i els diferents departaments de la Generalitat. Han assistit a la roda de premsa referents com Marta Pontnou Farré, Martina Aixuan Quiles, Mariola Dinarès, i Carme Riu Pascual de l'associació Dones No Estàndards, Raquel Marques de Drac Màgic i Sara Bujalance Arguijo, de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB).

El Pla serà aprovat en breu pel Govern i les accions previstes es duran a terme a partir d'ara i fins al 2026 amb un pressupost de partida de 12,5 milions d’euros.

Impulsar bones pràctiques en el sector de la moda

El Pla inclou diverses mesures dirigides a impulsar bones pràctiques i enfortir els drets de les persones consumidores en el sector de la moda. S'impulsarà un gran acord de país amb les principals marques de moda per fomentar la neutralitat corporal, és a dir, l'acceptació del mateix cos tal com és sense valoracions estètiques positives ni negatives, així com assegurar la disponibilitat, a tots els establiments físics, de talles adequades per a tots els cossos. El Pla també contempla l'obligació, a través del Codi de Consum, que les grans multinacionals de venda de roba a Catalunya tinguin una oferta de talles més àmplia, així com l'obligació d'informar de l'equivalència del seu sistema d'organització de talles amb les mides corporals. 

El Pla també estableix accions amb els principals esdeveniments del sector de la moda de Catalunya. En el marc de la 080 Barcelona Fashion es durà a terme una acció de sensibilització sobre la neutralitat corporal i sobre la discapacitat. També es treballarà amb el Comitè organitzador de la Barcelona Bridal Fashion Week, com a esdeveniment de referència del sector, per promoure la diversitat de cossos i no promocionar cànons de bellesa impossibles en les desfilades.

Promoure la diversitat corporal a l'audiovisual i la publicitat

Els cànons de bellesa que promouen la indústria audiovisual, la publicitat i les xarxes socials sovint fomenten un pes, edat i físic que no reflecteixen la pluralitat dels cossos i la diversitat de l'aspecte físic. Per evitar-ho, el Pla preveu impulsar un acord amb els mitjans de comunicació, anunciants i altres agents implicats en l'activitat publicitària per adoptar criteris per una publicitat igualitària i identificar l'ús d'imatges o parts del cos que hagin estat manipulades o retocades. També s'elaborarà un codi de bones pràctiques per promoure la diversitat corporal amb l'objectiu d'eliminar les representacions estereotipades.

D'altra banda, el Pla preveu la incorporació de la diversitat corporal en la programació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i altres operadors públics i privats. Es promourà la difusió de continguts digitals fets per joves creadors i creadores contra la pressió estètica i la inclusió en la programació del canal SX3 de la CCMA de referents amb diversitat corporal i de continguts sensibilitzadors sobre la pressió estètica i els seus impactes en la infància i l'adolescència.

El Pla inclou, a més, diverses mesures dirigides a conscienciar la societat per modificar l'imaginari que normalitza la pressió estètica, per tal d'identificar-la com una violència masclista simbòlica i avançar cap a la seva erradicació. El Govern impulsarà campanyes i accions comunicatives institucionals i, a més, se'n faran algunes d'específiques per explicar els termes «dieta», «règim», «cultura de la dieta» i «alimentació saludable» amb l'objectiu de prevenir els trastorns de la conducta alimentària (TCA). Així mateix, s'aprovarà un acord del Govern per incloure la diversitat de cossos en les campanyes de publicitat institucional.

Millorar l'atenció als trastorns de la conducta alimentària

La pressió estètica afecta l'autoestima i pot provocar problemes de salut, tant física com mental. En són un exemple els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i l'obsessió pel control del pes, que poden derivar en malalties com l'anorèxia o la bulímia, o la cerca d'un cos ideal mitjançant dietes fetes sense consell ni supervisió de professionals o d'intervencions quirúrgiques que poden posar en risc la pròpia vida. En aquest sentit, si bé els TCA són sempre multicausals, la pressió estètica contribueix d'una manera decisiva a la insatisfacció corporal, que pot actuar com a detonant d'aquests trastorns. És per això que el Pla preveu el desplegament del Pla de xoc per millorar l'accessibilitat i l'atenció als trastorns de la conducta alimentària, que integra actuacions en l'atenció primària de salut i atenció als serveis de salut mental a més de l'actualització de la Guia per a famílies de persones afectades per un TCA. A més es crearan consultories per adolescents i joves a través del web "adolescents.cat" sobre alimentació i imatge corporal.

D'altra banda, s'impulsarà la recerca en aquest l'àmbit i s'elaboraran enquestes adreçades especialment a la infància i l’adolescència, per conèixer l'impacte de la pressió estètica en la salut mental i en la satisfacció amb la vida en aquestes franges d'edat.

Evitar la discriminació per l'aparença física en els àmbits laboral i esportiu

La pressió estètica també té lloc en el món laboral, especialment en les professions que impliquen una interacció directa amb el públic. A mesura que les persones s'allunyen dels cànons de bellesa establerts pel patriarcat, pateixen més probabilitats de quedar excloses del mercat laboral. Així mateix, hi ha professions altament feminitzades en què l'ocupador exerceix una alta pressió estètica sobre les treballadores, a través de la imposició d'uniformes o d'una indumentària laboral sexualitzada, allunyada de la comoditat o la funcionalitat relacionada amb l'activitat laboral amb l'objectiu de realçar el cos de les treballadores i atraure més consumidors. D'aquesta manera, es vulnera la integritat física i moral de les treballadores, se les exposa a situacions d'assetjament i es perpetuen els rols de gènere. Per això el Pla preveu l'elaboració de recomanacions de regulació d'uniformes que evitin la pressió estètica i respectin la diversitat de cossos adreçades al teixit empresarial i al Consell de Relacions Laborals. També es preveu el desenvolupament d'una prova pilot per promoure els processos de selecció de personal amb currículums cecs, per evitar la discriminació per aparença física, i la interacció d'aquesta amb altres eixos de discriminació com el gènere, l'edatisme, el racisme o el capacitisme.

Una realitat que també es dona en el món de l'esport on encara hi ha equipacions que sexualitzen les dones alhora que reforcen l'ideal d'un cos determinat que, en cap cas, té relació directa amb les habilitats per a la pràctica esportiva. En el marc del Pla d'acció per combatre la Pressió estètica es faran recomanacions adreçades a entitats esportives i altres agents del sector per sensibilitzar davant les causes provocades per la pressió estètica i està prevista la realització d'un estudi de reglamentacions i normatives federatives que afecten la imatge corporal, com la vestimenta i la imatge, a través de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

Formació de professionals per la prevenció de la pressió estètica

Per prevenir la pressió estètica i promoure la neutralitat corporal és clau el treball en aliança amb professionals de referència de diversos àmbits. En aquest sentit, el pla posa l'accent en la formació adreçada a docents, professionals de l'educació en el lleure, professionals dels centres esportius públics, associacions de famílies d'alumnes (AFA), professionals de l'àmbit de la salut, especialment orientada a combatre la grassofòbia, i professionals de la dermofarmàcia en relació a productes dermatològics i en l'àmbit d’afeccions de pell en pells racialitzades. També es formaran professionals dels Serveis d'Atenció i Informació a les Dones (SIAD) i els Serveis d'Atenció Integral LGBTI+ (SAIs) i professionals de l'Agència Catalana del Consum.

A més, el Pla d'acció per combatre la pressió estètica preveu desplegar diverses mesures en l'àmbit educatiu com la inclusió de continguts relatius a la pressió estètica i la neutralitat corporal al currículum educatiu, als currículums de graus universitaris i formació professional vinculats a la intervenció amb infants, adolescents i joves i en el currículum educatiu d'INEF. A més, es revisarà el currículum d'educació física en l'educació obligatòria per incorporar la diversitat de cossos i la neutralitat corporal.