{"name":"2023/03/27/12/45/6d5ce51f-31ac-44f6-931b-f951dd2abd26.jpg","author":"TER","type":"0","location":"0","weight":"103938"}

El Departament de Territori invertirà, en una primera fase, 67 milions d’euros en la creació d’una xarxa de sis corredors de busos ràpids en àrees congestionades amb la intenció d’afavorir el transport públic davant del vehicle privat. El foment del transport públic és un dels eixos principals del Departament, que hi destina prop del 70% del pressupost d’enguany. Aquesta xarxa, que s’inspira en el concepte dels corredors BRCat -acrònim de Bus Ràpid Catalunya- potenciarà la mobilitat sostenible en autobús, bicicleta i a peu. El projecte preveu, en global, la creació de 13 corredors per a busos ràpids que connectaran nuclis urbans en àrees especialment congestionades de la regió metropolitana de Barcelona, Girona i la Catalunya Central.

L’objectiu és potenciar el transport públic per carretera, incrementant-ne la qualitat, la fiabilitat i la velocitat comercial del servei i promovent l’ambientalització progressiva de les flotes, de tal manera que es consolidi com a una alternativa competitiva respecte als vehicles privats. Els corredors de bus ràpid que ara s’han planificat comptaran amb nous carrils bus exclusius, mesures de priorització en interseccions i rotondes, així com millores en la coordinació semafòrica. Per fer-ho possible, en determinats casos caldrà reconfigurar o ampliar les calçades de les carreteres existents per guanyar capacitat per l’autobús i minimitzar les afeccions a la resta d’usuaris de la via.

Les actuacions també suposaran una millora de la mobilitat de vianants i bicicletes, configurant d’aquesta manera eixos de potenciació global de la mobilitat sostenible i descarbonitzada. Així, es milloraran o crearan voreres i nous passos de vianants i es completaran o dotaran de noves vies ciclistes al llarg dels diferents corredors, tant en zona interurbana com al seu pas dins de les ciutats a les que donaran servei.

Un altre aspecte determinant és la potenciació de la intermodalitat tant de l’autobús com de la bicicleta amb el ferrocarril,per ampliar el radi de cobertura del transport públic.

Aquesta xarxa de bus ràpid en concepte BRCat s’impulsa en dues fases, la primera fase està prevista que estigui operativa el 2025 amb la millora de 6 corredors i un cost total de 67 M€, que es preveuen finançar amb fons provinents del REACT i del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) emmarcat dins del Pla Next Generation EU (NGEU).

El primer d’aquests corredors, el de la C-245, ja està pràcticament executat i els cinc restants compten amb un projecte constructiu en redacció. En una segona fase es desenvoluparan els altres 7 corredors previstos pels quals s’estan redactant els estudis previs corresponents.

Es preveu que amb la posada en servei de la primera fase d’actuacions se’n puguin beneficiar 12 milions d’usuaris a l’any, incrementant la demanda del transport públic per carretera en un 15% de mitjana als diferents corredors. Això tindrà un clar impacte en la disminució del transport privat, ja que suposarà una reducció anual de cap a un milió de vehicles privats. D’aquesta manera, es calcula que es deixaran d’emetre a l’atmosfera 3.000 tones de CO2 a l’any.

El conseller de Territori, Juli Fernàndez i Olivares, ha destacat que “és la primera vegada que la Generalitatintervé sobre les infraestructures per aconseguir una preferència per a l’autobús, per fer que el bus interurbà sigui la solució fàcil i rapida i prioritària perquè, entre d’altres, el nostre objectiu es reduir les emissions”. Fernández ha afegit que “amb aquestes actuacions podem aconseguir tenir un transport públic col·lectiu, el bus, molt més eficaç, i que sigui una solució atractiva perquè els ciutadans d’aquestes zones puguin fer els seus desplaçaments guanyant temps al vehicle privat”.

Noves infraestructures i millores de servei

Els nous corredors de bus ràpid també comportaran millores dels serveis d’autobús que hi circulen, potenciant-ne la rapidesa i la fiabilitat. Així mateix, també s’incrementaran el nombre d’expedicions, el que suposarà, segons els primers estudis, un augment d’uns quatre milions de places anuals en autobusos interurbans. La freqüència de pas augmentaria, de mitjana, en un 25%, fet que suposaria un estalvi total pels usuaris de 2 milions d’hores a l’any.

En una primera fase es milloraran 6 corredors per autobusos ràpids: el que connecta Castelldefels – Cornellà, amb execució molt avançada i amb previsió de finalització de l’obra el segon trimestre de 2023;el Salt – Girona, el Blanes – Lloret, el Terrassa – Sabadell, el Sabadell – Castellar del Vallès i el Riera de Caldes – Palau Solità i Plegamans, aquests últims en procés de redacció avançada del projecte constructiu, amb previsió de finalització de la redacció dels projectes a juny 2023 i d’entrada en servei durant l’any 2025. La redacció d’aquests projectes s’està fent amb la participació dels ajuntaments corresponents.

El primer corredor és el que transcorre entre les ciutats de Castelldefels i Cornella de Llobregat, donant servei a les poblacions de Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà. Aquesta actuació, que s’ha fet conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els ajuntaments, ha transformat la C-245 en un vial més urbà, afavorint la mobilitat de més de 350.000 persones, amb una inversió de 40,9 milions d'euros, dels quals 11,7 M€ són aportats per la Generalitat.

El corredor de bus ràpid que uneix Salt i Girona millorarà la connectivitat d’aquests municipis on viuen en total més de 130.000 persones; el projecte que s’està redactant, preveu la construcció d'un carril bus per sentit i un carril bici bidireccional a l'eix configurat pel passeig Països Catalans i el passeig Olot, que uneix aquests dos municipis, i es complementaran amb la construcció de dues noves rotondes a Salt i la remodelació d’avinguda Sant Narcís i de la plaça Joan Brossa a Girona. La inversió de 5,2 M€, al llarg de 3,5 km, permetrà millorar i potenciar els serveis de les línies L3 i L4 i, en particular, de L9 que incrementarà les expedicions de 1 i a 4 per hora i sentit entre Salt i el campus universitari, reduint la freqüència mitjana de pas dels autobusos al corredor a 3 minuts i mig. En total, més de 200 expedicions diàries per sentit es veuran beneficiades per les actuacions.

El corredor Blanes – Lloret, de 7,2 km de longitud i per on transiten 91 expedicions diàries per sentit de les línies urbanes i interurbanes, així com nombrosos serveis discrecionals, comptarà amb una inversió de 19,2 milions d’euros. El projecte, que està en redacció, inicia l’actuació a l’estació de Rodalies de Blanes seguint el corredor de la GI-682 fins a l’estació d’autobusos de Lloret de Mar. Es preveu reconfigurar la calçada 1+1 de la carretera per la implantació d’un carril bus alternat 2+1 en les entrades a les rotondes, i puntualment, als trams existents 2+2, s’hi preveu implantar un carril bus per sentit. També s’aprofitarà per millorar l’accés i parada a l’Hospital de Blanes i executar una nova rotonda i nova passera de vianants a l’enllaç actual entre la GI-682 i la C-63. L’actuació també inclou un carril bici bidireccional en tot el recorregut i la instal·lació d’un aparcament segur de bicicletes a l’estació de Rodalies de Blanes.

El corredor per a busos ràpids que connectarà les poblacions de Terrassa i Sabadell tindrà 11,6 km de recorregut i comptarà amb una inversió de 9 milions d’euros. El projecte, en redacció, concentra les actuacions en el tram interurbà d'1,2 km entre la rotonda d'accés a l'Hospital de Terrassa i la rotonda d'accés al complex Ègara dels Mossos d’Esquadra, seguint l’antiga N-150. Es preveuennoves voreres, nous carrils bici i trams específics per autobusos. També es preveu la construcció d'una nova rotonda per millorar i ordenar l’accés a l’Hospital i per enllaçar amb un nou viaducte sobre el torrent de la Betzuca per a autobusos, vehicles d’emergència, bicicletes i vianants, que connectarà directament l’àmbit hospitalari amb el Consell Comarcal, Mercavallès, l’Institut de Formació Professional i el Complex Ègara dels Mossos d’Esquadra. El nou corredor esdevindrà així un eix per la mobilitat sostenible en transport públic, bicicleta i a peu a la porta d’aquests equipaments.

El corredor entre Sabadell i Castellar del Vallès, que segueix l’eix de la B-124, altament congestionat, té una longitud 5 km i s’hi preveu una inversió estimada de 12,5 milions d'euros. El projecte que s’està redactant preveu un carril bus entre el polígon La Llanera i Sabadell i entre el polígon del Pla de Bruguera i la ronda de Tolosa de Castellar del Vallès, per a millorar l’entrada d’aquest servei als nuclis urbans evitant les congestions i resoldre adequadament les cruïlles conflictives. Es construirà també una via ciclista i per vianants al llarg del corredor que permetrà connectar de forma segura i sostenible els municipis de Sabadell i Castellar. 

El corredor bus ràpid que unirà els municipis de Riera de Caldes i Palau-Solità i Plegamans tindrà 2,9 km de longitud i preveu una inversió de 9 milions d'euros. El projecte en redacció preveu l'ampliació de la carretera C-59 i la creació de dues noves rotondes que permetran generar un nou carril bus per sentit entre la nova rotonda de Caldes Sud i la nova rotonda de Can Valls, i un nou carril bus en sentit Barcelona entre la nova rotonda de Can Valls i la rotonda existent de Palau-Solità i Plegamans. També es preveu una via ciclista compartida amb vianants en tot el tram d’actuació que permetrà connectar de forma segura els dos nuclis, i un nouramal directe Palau-Barcelonaa la rotonda existent de Palau-Solità i Plegamans.

Segona fase dels corredors

En una segona fase, més enllà de 2025, es preveu configurar altres corredors que actualment es troben en fase d’estudi previ o de projecte de traçat.

El corredor més avançat d’aquest segon paquet d’actuacions seria el que uniria Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda, de 4,9 km, que aprofitaria la millora viària de la carretera B-140 prevista al projecte de traçat en redacció. També s’inclouria la creació de noves parades d'autobús i diversos trams de carril bici.

Així mateix, dins d’aquesta segona fase s’incorporen la resta de corredors d’autobusos ràpids previstos al Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV), actualment en fase inicial de redacció d’estudis previs, com són el Rubí - Cerdanyola del Vallès, UAB - La Llagosta, Sabadell - Cerdanyola del Vallès, Vall de Tenes – Mollet i Palau Solità i Plegamans - La Llagosta.

Finalment, es preveu un corredor amb el mateix concepte BRCat a la Catalunya Central, entre Sant Joan de Vilatorrada, Manresa, Sant Fruitós de Bages i Navarcles. Aquest corredor es troba en fase d’estudi previs.