Direcció General de Comunicació

Museu Tèxtil de Terrassa

El Govern protegeix per interès nacional els béns del conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades, i la Masia Freixa i el Museu Tèxtil, de Terrassa

query_builder   28 març 2023 14:13

event_note Nota de premsa

El Govern protegeix per interès nacional els béns del conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades, i la Masia Freixa i el Museu Tèxtil, de Terrassa

  1. La declaració de BCIN per al conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló ha estat feta en la categoria de Zona Arqueològica, i la de la Masia Freixa i el seu entorn de protecció, com a Monument Històric
  2. El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa ha estat declarat museu d’interès nacional, tal com va sol·licitar el Consell General del seu Consorci

El Govern ha aprovat declarar Béns Nacionals d’Interès Cultural el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades (Anoia), i la Masia Freixa, a Terrassa (Vallès Occidental), de la qual n’ha delimitat també l’entorn de protecció. A més, el Govern també ha acordat declarar museu d’interès nacional el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.

Pel que fa a la declaració de BCIN per al conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, que correspon a la categoria Zona Arqueològica, la mesura determina protecció especial per al conjunt arqueològic que es localitza a l’est del nucli urbà de Capellades, amb una cinglera travertínica, orientada a llevant, constituïda per capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia. Més a l’est de la cinglera, transcorre la carretera C-15, que va d’Igualada a Vilafranca del Penedès.

Encara no fa un any, l'excavació de l'Abric Romaní va tornar a sorprendre els investigadors amb una troballa excepcional: les restes parcials d'un crani de Neandertal de 60.000 anys d'antiguitat, assolida després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment per part de l'equip liderat pel catedràtic Eudald Carbonell. La troballa va ser presentada públicament per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez i l'alcalde de Capellades, Salvador Vives. En aquell moment, la consellera ja va avançar que el Govern estava treballant per declarar la cinglera del Capelló com a BCIN.

El conjunt arqueològic està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents: Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe – Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pallarès, Cova del Paranò i Cova d’en Jaume Forcada.

D’aquest grup, destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, que és el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys). A l’indret, la descoberta de fites arqueològiques cabdals ha estat una constant des de fa dècades. Els treballs s’hi van iniciar fa 114 anys i encara ara s’hi fan troballes espectaculars.

Aquests treballs de recerca han permès posar de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics dels grups neandertals que van ocupar aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera) i d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn. L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals.

La delimitació del Bé Cultural d’Interès Nacional de la Cinglera del Capelló s’ha projectat fent servir com a base la pròpia orografia del terreny. La delimitació del BCIN està justificada per raons de conservació i preservació del patrimoni històric, amb una àrea objecte de protecció que respon a criteris científics i patrimonials, i comprèn tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta. La superfície total de la delimitació és de 48.788 m2.

jaciment
La consellera Garriga presentant la darrera gran troballa de l'Abric Romaní junt amb l'alcalde de Capellades, Salvador Vives, i el catedràtic Eudald Carbonell
{"name":"2023/03/28/14/13/4afabf68-7c03-43c7-b744-6686bf68a319.jpg","author":"Govern","type":"0","location":"0","weight":431158}


Masia Freixa, a Terrassa

Pel que fa a la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional de la Masia Freixa, a Terrassa, i la delimitació del seu entorn de protecció, aquesta es correspon a la categoria de Monument Històric.

Aquest està ubicat a l’interior del recinte del parc de Sant Jordi, al municipi de Terrassa. És obra de l’arquitecte Lluís Muncunill i va ser construït l’any 1905 com a nau industrial destinada a la filatura. La construcció de la nau era senzilla, purament funcional i sense cap voluntat d’autoria o estil arquitectònic.

freixa
La Masia Freixa
{"name":"2023/03/28/14/11/768e1879-2dd6-479c-9e0c-1ca2c84be076.jpg","author":"Govern","type":"0","location":"0","weight":2651714}


Posteriorment, la família Freixa va decidir transformar-la en la seva residència. L’arquitecte Muncunill, en comptes de construir un edifici de nova planta, com hauria estat la lògica del moment, va mantenir la construcció fabril com a base per tal que aquesta quedés embeguda dins la construcció actual; decisió inèdita i pionera a principis del segle XX.

En plena època modernista, l’arquitecte va decidir “vestir” la nau original amb una contínua successió d’arcs parabòlics i geometries el·líptiques que van portar com a resultat arquitectònic una màxima expressivitat formal, convertint l’edifici en un dels emblemes més destacats i una referència del modernisme terrassenc i del país.

La Masia Freixa concentra en una sola obra els trets definidors del modernisme a Catalunya: una fàbrica tèxtil en una puixant ciutat industrial propietat d’una família que forma part d’una nissaga burgesa d’industrials tèxtils llaners; la utilització de recursos constructius nous com és la volta de maó de pla; la formalització sinuosa de l’estètica modernista, i la decisió insòlita i el repte de transformar una nau de grans llums en un espai domèstic per a ús residencial.

La Masia Freixa, amb els seus jardins, es va convertir en la peça central del primer parc públic de la ciutat de Terrassa el 1959, en una època de creixement urbanístic i demogràfic desordenat. Un espai imprescindible per entendre el desenvolupament urbà de la Terrassa contemporània. Visitat i utilitzat de forma molt intensa pels ciutadans, els entorns de la masia s’han convertit en un espai de referència per a la cultura popular a la ciutat.

El fet que la Masia Freixa ocupi un espai central al parc fa que la delimitació de l’entorn de protecció s’ajusti pràcticament als límits del parc tenint en compte les visuals conjuntes que es generen amb el monument, el qual està acompanyat, en totes les orientacions i perspectives, pel teló de fons verd del parc que li dona el necessari suport ambiental.

Museu Tèxtil de Terrassa

Pel que fa al museu, el Consell General del Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa va sol·licitar, mitjançant un escrit de la directora-gerent del Consorci, de 20 de setembre de 2022, la declaració del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa com a museu d’interès nacional.

La Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus, preveu que el Govern pugui declarar museus d’interès nacional els museus que tinguin una significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya.

En el cas del Museu Tèxtil de Terrassa, la proposta es fonamenta en el fet que custodia unes col·leccions tèxtils i d’indumentària úniques al territori. En total, el Museu conserva més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I fins al segle XXI, testimonis de l’evolució del teixit, la indumentària, els complements, la llar, la diversitat de tècniques i matèries o dels dissenys, que són representatius d’Europa, Amèrica, Àsia, i en menys quantitat Àfrica, i que ajuden a comprendre la història de les cultures, els seus costums i la seva evolució, des dels punts de vista més diversos.

museu
El Museu Tèxtil
{"name":"2023/03/28/14/12/55f5d2e5-2332-40a5-b5e6-a6cda0dc3e66.jpg","author":"Govern","type":"0","location":"0","weight":300173}


El Museu Tèxtil de Terrassa també conserva un important conjunt de peces relacionades amb la litúrgia catòlica que presenta gran valor documental com a mostra del significat que per a una part de la societat occidental van tenir els rituals religiosos i les celebracions vinculades. A banda de teixits, indumentària i complements, el Museu també conserva un recull de mostraris tèxtils industrials que comprenen una cronologia que abasta des de finals del segle XIX a finals del XX. Més enllà del contingut de les col·leccions tèxtils, el Museu compta amb un important fons bibliogràfic i documentació del segle XIV al segle XXI.

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia