El Govern ha analitzat avui l’informe sobre la modificació de l’article 9.1 de la Llei 7/1996, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que amplia els casos en què es pugui personar en un procediment penal com acusació popular. El canvi, recollit en la Llei 3/2023, del 16 de març, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, permetrà defensar la legalitat i els interessos de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya encara que l’Administració no sigui la directament perjudicada per un delicte. Amb aquesta nova regulació, doncs, es millora la situació processal del Govern, que podrà exercir l’acció popular en casos que fins ara no estaven reconeguts, com els delictes d’odi o els delictes per descobriment i revelació de secrets.

Actualment, la Generalitat pot personar-se en casos de violència contra les dones amb resultat de mort o lesions greus. Amb aquesta modificació legislativa, s’estén la possibilitat d’exercir l’acció en totes les possibles formes de violència (física, psicològica, sexual, obstètrica o econòmica, entre d’altres) i ja no caldrà el consentiment previ dels familiars. La necessitat de sol·licitar el consentiment a familiars de la víctima s’ha eliminat per solucionar les dificultats de localitzar-los quan no viuen a l’Estat Espanyol.

També s’ha modificat el paper de la Generalitat en els casos de maltractaments a menors. Fins ara, només es permetia l’exercici de l’acció popular en aquells casos en què la víctima moria o patia maltractaments físics o sexuals greus, sense incloure-hi els de caràcter psicològic, que ara s’hi afegeixen i es dona així cobertura als casos de bullying o ciberassetjament. 

Pel que fa als nous supòsits que fins ara no es preveien i en els quals ara, gràcies aquesta nova regulació, la Generalitat també es podrà personar, destaquen els delictes d’odi i discriminació, donant especial protecció als col·lectius més vulnerables, com ara en l’àmbit LGTBIQ+, o que puguin afectar de forma especialment greu els drets fonamentals.

S’hi inclouen també els delictes per descobriment i revelació de secrets, amb l’objectiu de protegir els membres del Govern, els alts càrrecs o empleats públics i per perseguir aquests delictes quan puguin afectar a l’interès general. 

Per últim, s’hi afegeixen els delictes contra consumidors i usuaris davant situacions fraudulentes que afecten el bon funcionament de relació de consum i el mercat de béns i serveis i que perjudiquen especialment els col·lectius més vulnerables.