Cultura

Foto

"Quan les dones arribem al poder, canviem l'agenda política"

query_builder   30 març 2023 15:31

event_note Nota de premsa

"Quan les dones arribem al poder, canviem l'agenda política"

  1. Les conselleres Garriga, Vilagrà, Mas, Verge i Serret obren la segona jornada ‘Parlen les dones’ del Departament de Cultura.
  2. Hi participen gairebé 200 professionals del sector, per debatre sobre accés a la cultura i transformació feminista a les organitzacions culturals
Foto{"name":"2023/03/30/15/10/f63ebab9-775f-48db-9dba-aff6976a015a.jpg","author":"Arnau Pascual_Departament de Cultura","type":"0","location":"0","weight":87462}

Després de l’èxit de la primera jornada, enguany el Departament de Cultura torna a organitzar la trobada “Parlen les dones” que reuneix gairebé 200 professionals del sector. La segona jornada ha tingut lloc a l’Esfèric BCN, a Montjuïc, amb la intenció de tornar a generar un espai de debat, diàleg i coneixement entre dones de diferents generacions, territoris i àmbits, que estan gestionant equipaments i projectes culturals a tot el país. 

Amb l’arribada de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, al Departament de Cultura es va crear per primer cop aquest punt de trobada entre dones. L’objectiu és contiuar fent xarxa per tal de connectar les dones que fan cultura i posar en comú experiències i mirades. El Departament de Cultura volia propiciar un espai que permetés crear lligams des dels càrrecs de lideratge; escoltar, debatre, compartir, tenint en compte la velocitat i la càrrega de treball que impera en el nostre dia a dia. 

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha inaugurat la jornada, acompanyada de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà; la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas; la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge; la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret. La periodista Júlia Bertran ha estat la conductora de l’acte. 

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha afirmat que és una “molt bona notícia que siguem totes avui aquí”. “En aquesta segona jornada volem parlar d’accés a la cultura, de com participem, i també crear un espai de confiança per seguir fent xarxa”. Garriga ha parlat de l’èxit de la primera jornada, i com va servir per “conèixer i reconèixer” a dones que, per primer cop, van arribar a liderar equipaments culturals al territori. “Durant tot aquest any, quan anem pel territori, tothom parlava d’aquesta jornada i ens demanaven si la repetiríem”

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha explicat la seva experiència a la política, que va ser l’alcaldessa més jove de Catalunya, i ha destacat que “som el primer govern paritari, però a nivell municipal queda molt camí per fer. Només hi ha un 23% d’alcaldesses, però quan vaig començar el 2003 n'érem un 9%”.

En aquest sentit, Vilagrà ha parlat de dones, poder i capacitat de decisió: “Quan les dones arribem al poder, canviem l’agenda política”. “Les coses que abans eren poc rellevants ara estan al centre, i temes que no s’havien parlat mai, ara se’n parlen, i això és un canvi absolut”

“Conec bé el poder de les dones catalanes”, ha afegit Vilagrà. “Com a consellera he tingut el plaer i l’orgull d’assistir a molts actes amb dones protagonistes: del món de l’esport, les TIC, la política i, avui, la cultura. M’admiro de tot allò que estem aportant les dones catalanes al nostre país, amb una gran contribució a fer una societat millor”

Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha explicat que formar part del Govern suposa “tenir capacitat de decisió, i això que s'anomena poder. La paraula poder en un sentit feminista vol dir capacitat de decidir, però també de transformar"

La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha repassat la seva trajectòria fora de l’administració abans de ser consellera i ha afirmat que “vaig haver de trencar amb determinades maneres de fer que hi havia instal·lades”. Serret ha subratllat que és imprescindible que “les dones entrem als espais de decisió i trenquem les dinàmiques fent sororitat, apostant més per la cooperació que la competència. Com més paritat hi ha, més es nota el canvi en la manera de fer”

Finalment, la consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha recordat el seu pas pel Banc Central Europeu, “una institució que és un mirall del sector econòmic i financer”.“Un món molt masculí”, ha assegurat, com ho demostra el fet que només hi havia un 15% de dones en tota l’entitat i un 5% en l'àmbit directiu. “Era una institució molt diversa territorialment però, en termes d’equilibri de gènere, amb un marge de millora infinit”, ha explicat. 

Al mateix temps, Mas Guix ha valorat positivament “l’entorn paritari” en què es troba actualment la Generalitat, on “gairebé estem fregant la paritat”, també en els equips directius de cada departament. Un fenomen que ha qualificat d’“experiència inèdita” que “trenca els esquemes als quals estàvem acostumats”

Accés a la cultura i transformació a les organitzacions culturals

La primera taula ‘Per una cultura de tothom’ ha estat dedicada a l’accés a la cultura i els drets culturals, i hi ha participat la sociolingüista Marina Massaguer; l’actriu mallorquina i membre cofundadora de la companyia de teatre La Calòrica, Esther López; la directora del MACBA, Elvira Dyangani; i la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve. 

La directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, ha destacat que "hem de tenir clar que educació és cultura i cultura és educació, hem de treballar en conjunt per construir una societat més crítica i més empoderada"

Respecte a l’accés a la cultura, l’actriu mallorquina i membre cofundadora de la companyia de teatre La Calòrica, Esther López, ha afirmat que "hem de garantir l’accés a la cultura, però també hem de garantir que la gent que hi treballa pugui viure. Els teatres públics tenen una responsabilitat enorme d’acompanyar i assumir aquest risc"

Pel que fa a la llengua, la sociolingüista Marina Massaguer ha posat també l’accent en l’accés: "Em centro en temes lingüístics, en qüestions de qui pot accedir al català i, per tant a la cultura catalana. En el fons, és una qüestió de desigualtats en l’accés als recursos materials, socials, culturals i simbòlics"

Per últim, la directora del MACBA, Elvira Dyangani, ha explicat el seu lideratge al capdavant del museu: “M’he trobat amb una ciutat pessimista, però estem aquí, ens ho hem de creure i hem de canviar les coses. Els continguts han de ser oberts a tothom"

En aquest sentit, Dyangani ha expressat que "estem obligats a pensar què podem fer perquè el museu sigui radicalment públic. I això passa per utilitzar els espais del museu per a altres funcions. Convertir-lo en una plataforma per a les veus que hi ha a la resta del barri i de la ciutat. Em preocupa la idea que hem de fer cultura preparada per gent diversa quan, en realitat, la cultura ja és diversa”

A la segona taula, ‘Nosaltres movem la cultura’, han participat la gerent de Fira Mediterrània, Lídia Hinojo; la comissària del Sónar+D, Antònia Folguera; la cofundadora del segell Luup Records, Meri Lane; i la directora de La Setmana del Llibre en Català, Cristina Domènech, per debatre sobre la feina que es fa des de les organitzacions culturals. 

La cofundadora del segell Luup Records, Meri Lane, ha parlat de la seva feina com a mànager, i de l’imaginari respecte a aquesta figura, tradicionalment masculina: “Dins de la indústria musical sí que es coneix la figura del mànager, però fora es desconeix. S’ha de fer molta pedagogia del que fem perquè és una feina molt sacrificada i arriscada econòmicament”. “La indústria musical està en transformació constant, i els grups de música més joves busquen coses noves en la figura del mànager: ja no és aquest home que els busca l'or, sinó algú que els acompanya i els cuida, fet que va lligat a un punt de vista més femení”, ha subratllat. 

Meri Lane també ha posat en relleu la importància dels equips: “És important que la gent prengui consciència que darrere de qualsevol projecte i esdeveniment hi ha molta gent implicada, i això justifica el preu d’un esdeveniment com un concert”

Per una altra banda, la directora de La Setmana del Llibre en Català, Cristina Domènech, ha dit que “cal diferenciar entre visibilitzar i reconèixer. A mi la visibilització de cara al públic no m'interessa, però em sento reconeguda en el sector: el meu primer any a La Setmana va ser una explosió, es va professionalitzar el càrrec per primera vegada”. “Cal diferenciar la visibilitat a nivell de sector professional o de cara al públic final. Al sector és important conèixer-nos i retroalimentar-nos entre tots. De cara al públic cal generar il·lusió”, ha afegit. 

Per la seva part, la gerent de Fira Mediterrània, Lídia Hinojo, també ha destacat la importància de visibilitzar els equips: “És positiu que cada cop es facin més esforços per visibilitzar l’equip sencer que hi ha al darrere d'un projecte, no només en esdeveniments sinó en parlaments protocol·laris”“La visibilitat també vol dir sortir dels despatxos, i moure’s perquè quan ens movem coneixem gent, compartim, i el projecte creix”, ha reblat. 

Finalment, la comissària del Sónar+D, Antònia Folguera, ha explicat: “Vinc del món dels hackers, quan vaig començar al món d’internet estava envoltada de nois experts en trencar contrasenyes. Jo no trenco contrasenyes de l’ordinador, però sí que trenco contrasenyes de molts llocs. Ho faig des de la curiositat i sense fer-me passar per algú que no soc”

La jornada continuarà a la tarda amb una sessió de “speed meeting”, en la qual les dones participants podran posar en comú els seus projectes. Aquesta idea és fruit d’una de les propostes de millora que van aportar l’any passat les dones participants en la primera jornada, en què van demanar al Departament si podien tenir un espai per presentar-se entre totes elles més enllà de les taules principals.  

L’objectiu de la jornada “Parlen les dones” és reunir en un mateix espai dones que tenen experiència i bagatge en la gestió cultural; posar en comú les oportunitats i les dificultats amb què s’han trobat a l’hora de dirigir projectes, o com han aplicat una nova mirada per organitzar un equipament. La trobada també vol posar en diàleg a les noves generacions de dones que lideren projectes potents arreu del territori, i així crear un espai de debat i reflexió entorn les noves formes de lideratge. 

Polítiques en clau feminista a la cultura 

El Departament de Cultura executa polítiques que garanteixen i desenvolupen els drets de les dones i vetlla per promoure la presència equilibrada de dones i homes en l'oferta artística i cultural pública, així com per aconseguir la igualtat efectiva de les dones en la creació i producció artística i intel·lectual. Per això, dissenya estratègies de transversalitat que garanteixin que totes les polítiques incorporin la perspectiva de gènere, que les dones siguin lliures per desenvolupar les seves capacitats personals i prendre decisions sense les limitacions imposades pels rols tradicionals en funció del sexe, i que es facin visibles, es valorin i potenciïn les tasques, aspiracions, experiències i necessitats de les dones. 

L’any 2022, 44 de les 63 línies de subvencions convocades per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) van incloure criteris de valoració positius de foment per a la igualtat de gènere un 71% del total. Es van concedir ajuts a 1.130 expedients que complien aquests criteris per un import total de 53,08 M€. 

Aquests criteris, que es van aplicar per primer cop el 2017 en els ajuts destinats al sector audiovisual, s’aniran incorporant a totes aquelles línies encara pendents, adreçades a tots els sectors, en què sigui pertinent fer-ho. En les línies de l'audiovisual, l'aplicació del criteri ha servit per fomentar la participació de dones en els projectes i per visibilitzar el rol de les professionals en la indústria. En concret, en aquest sector el criteri se centra a atorgar una major puntuació en les valoracions dels projectes a aquells que compten amb professionals dones en els rols de direcció, producció, guió i també en altres rols del procés de producció audiovisual en què les dones sovint han estat infrarepresentades (fotografia, muntatge, so, efectes especials, composició musical, etc.). 

Aquest treball en favor de la paritat i el reconeixement de la vàlua de les professionals dones en el cinema i l’audiovisual català també té un reflex més públic que va més enllà de les xifres de les subvencions. Des de fa uns anys, diversos mitjans especialitzats en cinema d’arreu del món parlen de la Catalan New Wave, una nova onada de cineastes —i de professionals, no només directores, sinó també guionistes, productores, muntadores, realitzadores... i són moltes les cineastes catalanes que han rebut premis internacionals importants en festivals d'arreu. 

L'ICEC també treballa en l'àmbit de la formació per a les i els professionals del sector cultural, i des de fa anys organitza cursos, sessions formatives i jornades especialitzades en perspectiva de gènere. Per al que resta de 2023, n'hi ha previstes dues: Perspectiva de gènere en el món del teatre, coorganitzada amb la Direcció General de Promoció Culturals i Biblioteques, que tindrà lloc els propers 13 i 17 d'abril, i Comunicació audiovisual inclusiva i no sexista, que se celebrarà el 24 d'octubre. 

D’altra banda, des de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital s’aplica un criteri de valoració en la línia d’esdeveniments de cultura digital per aquells projectes que tenen més del 50% de ponents o artistes participants que siguin dones i en la línia de suport als projectes culturals i espais immersius valorant positivament la participació de les dones en el desenvolupament de projectes i el fet que estiguin al capdavant de la programació dels espais. Aquests criteris han fet augmentar significativament la presència femenina en un món com el de la tecnologia, que tradicionalment ha comptat amb poques dones.  

Una altra línia troncal de treball és la que es desenvolupa en el marc de la Taula del Videojoc de Catalunya, espai de concertació de l'ecosistema del videojoc. Actualment, ens trobem immersos en l'execució d'un pla de treball de 60 actuacions, una desena aproximada de les quals estan encaminades en posar en valor i visibilitzar les dones de la indústria pel seu talent i desenvolupament professional; mirar de reflexionar, sensibilitzar i oferir recursos relacionats amb les violències masclistes digitals que reben les gamers així com les professionals en el sector dels videojocs i, finalment, potenciar vocacions femenines pels estudis tecnològiques que han de nodrir les futures professionals del sector. Totes aquestes actuacions s'estan desenvolupant de manera col·laborativa i consensuada amb altres unitats institucionals com són els Departaments d'Igualtat i Feminismes, Interior o Empresa i Treball.

Quant a la cultura popular, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural ha endegat la 2a temporada -10 capítols- del podcast “L’última bruixa”, que evoca, sota mirada feminista, la persecució contra les dones i repassa episodis i paisatges històrics del país. Es tracta d’una proposta de Kabuts, amb la col·laboració d’iCat i Catalunya Ràdio, produïda per la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural. 

D’altra banda, hi ha previstes les jornades formatives ‘Associacionisme cultural i gènere: eines per a la transformació’, adreçades a entitats de cultura popular per treballar la cultura organitzativa des d’una mirada feminista i introduir la perspectiva de gènere en la seva activitat i funcionament intern. L’objectiu de les sessions és oferir eines per a l'autodiagnosi i acompanyar les entitats en l’aplicació de mesures d’igualtat i prevenir les violències masclistes. Aquesta formació s'organitza amb la col·laboració del Departament d'Igualtat i Feminismes. Les jornades es duran a terme a Sant Feliu de Llobregat (15 d’abril i 22 d’abril), Girona (6 i 13 de maig) i Vilanova i la Geltrú (10 i 17 de juny). 

En l’àmbit de la llengua, la Secretaria de Política Lingüística col·labora amb diverses institucions i organismes, com l’Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada o Ràdio Televisió Espanyola, en la realització de guies d’usos no sexistes de la llengua i guies d’igualtat. D’altra banda, l’Enquesta d’Usos Lingüístics 2023, que desenvolupa la Secretaria de Política Lingüística conjuntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya inclourà la perspectiva de gènere en el qüestionari. A més, a través del TERMCAT es promou la inclusió de terminologia relacionada amb les dones en diferents àmbits i l’Optimot porta a terme una important tasca divulgativa sobre llengua i gènere. Finalment, el Consorci per a la Normalització Lingüística promou activitats a tot el territori sobre llengua i dones.  

Finalment, la Direcció General de Promoció Cultural inclou la perspectiva de gènere en les seves línies d’ajuts i inclou com a criteri de valoració que els projectes siguin liderats per dones en totes les subvencions en àmbits d’arts visuals, arts escèniques i música. També finança plans d’igualtat, auditories de comunicació i a activitats i actuacions d’arts escèniques i música amb perspectiva de gènere en la línia de subvencions complementàries a la programació estable d'arts escèniques i música. 

En l’àmbit formatiu, la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques organitzarà els propers dies 13 i 17 d’abril una jornada de “Perspectiva de gènere en el món del teatre” conjuntament amb l’ICEC adreçada a professionals de les arts escèniques. A càrrec de Rocío Manzano i Magalí Permanyer de NUS Cooperativa.  

Amb aquest mòdul es busca visibilitzar les inèrcies masclistes i desiguals del sistema heteropatriarcal, en el sector teatral, donar eines i recursos per posar en pràctica la perspectiva de gènere als i les professionals del sector teatral, promoure la programació, comunicació i gestió dels equipaments i espais culturals amb perspectiva de gènere i donar a conèixer bones pràctiques i projectes de referència. 

Finalment, en l’àmbit de l’art contemporani i en el marc del Pla Integral d’Arts Visuals, s’ha fet una tasca d’adquisició d’obres de dones artistes, especialment de generacions que sovint les han obviat dels discursos de la història de l’art amb la voluntat de rescabalar el seu llegat artístic i incorporar-lo a la Col·lecció Nacional d’art contemporani. 

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia