Justícia, Drets i Memòria

.

La consellera Ubasart destaca que la col·laboració amb el Govern balear és clau per a la identificació de desapareguts el 1936 a Mallorca

query_builder   30 març 2023 16:27

event_note Nota de premsa

La consellera Ubasart destaca que la col·laboració amb el Govern balear és clau per a la identificació de desapareguts el 1936 a Mallorca

  1. La titular de Justícia, Drets i Memòria ha viatjat a Mallorca per reunir-se amb els seus homòlegs balears i refermar el compromís de col·laboració en polítiques de memòria
  2. Ahir el Departament va fer un públic un estudi amb dades d’uns 400 combatents morts o desapareguts, com a conseqüència del desembarcament de les forces republicanes a l’illa de Mallorca

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha visitat les tasques d’excavació de les fosses de sa Coma, al municipi de Sant Llorenç, i de son Coletes, al cementiri municipal de Manacor. Ubasart ha agraït “l’acollida i la col·laboració” del Govern balear i ha reivindicat la importància de continuar cooperant conjuntament en matèria de memòria. “La col·laboració entre institucions és clau, ens fa avançar i, per tant, continuarem treballant en aquesta línia”, ha afegit.

En aquest sentit, la consellera també ha fet una crida a tots els familiars de combatents morts o desapareguts al desembarcament de Mallorca l’agost de 1936 perquè s’inscriguin al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat. En paraules seves, la implicació de les famílies “ens ajuda a poder continuar les tasques i poder tenir més elements per fer avançar les investigacions”.

Amb aquesta visita institucional, el Govern de la Generalitat de Catalunya vol compartir experiències pel que fa a les polítiques públiques de memòria democràtica i consolidar les relacions de cooperació. Ahir, precisament, el Departament va publicar l’estudi “Combatents morts i desapareguts durant l'expedició a les Balears (agost-setembre de 1936), que aporta dades de 372 combatents morts o desapareguts com a conseqüència del desembarcament de les forces republicanes a l’illa de Mallorca. “Sense aquesta col·laboració no tindríem expectatives de poder identificar persones desaparegudes al desembarcament de Mallorca” ha assegurat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.

Durant la visita a les fosses, també hi han estat presents el vicepresident balear i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado.

La trobada s’emmarca en el conveni signat l’any 2018 entre les dues administracions per col·laborar en polítiques de memòria democràtica. El text signat entre els dos governs estableix que, d’una banda, una comissió tècnica del Govern de les Illes Balears ha de determinar el calendari d’obertura de les fosses documentades i, de l’altra, que el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat es compromet a enviar arqueòlegs per extreure mostres d’ADN i repatriar els cossos dels catalans que fossin identificats. Així mateix, el Memorial Democràtic ha d’aportar la seva experiència en la senyalització dels espais de memòria.

La fossa de sa Coma

La primera parada de la visita ha estat la platja de sa Coma, a Sant Llorenç des Cardassar, on la documentació històrica situa el centre neuràlgic de l’expedició organitzada per la Generalitat de Catalunya per defensar la República del cop d’estat. Les víctimes del desembarcament van ser enterrades en diferents indrets del front. La ubicació s’explica perquè a uns dos-cents metres hi ha les cases de sa Coma, on els expedicionaris catalans van establir el comandament general durant tota l’operació. La zona va ser també l’objectiu prioritari dels avions italians; els bombardejos i metrallaments eren gairebé diaris. En aquelles cases, s’hi va ubicar també un hospital de batalla.

És la primera vegada que es duu a terme una intervenció d’aquestes característiques en una platja i resulta particularment complexa a nivell tècnic a causa de les característiques del terreny. A més, tant les condicions orogràfiques i climatològiques com els efectes dels temporals podrien haver alterat el terreny. El Govern balear va començar la setmana passada una primera fase de sondejos arqueològics a sa Coma per comprovar l’estat de les fosses en les quals, tal com assenyala el Mapa de Fosses de Mallorca, haurien estat enterrats molts dels milicians morts en combat, i també els represaliats després del reembarcament de l’expedició en la matinada del 3 al 4 de setembre de 1936.

Aquesta primera fase d’excavacions no ha donat resultats positius quant a la recerca de restes de les víctimes, però sí ha permès conèixer una mica millor el funcionament de la platja durant aquells anys. El Govern balear durà a terme a la tardor una segona fase d’excavacions en altres punts de la platja per continuar la recerca de les antigues fosses i de possibles restes de víctimes d’aquest fet de guerra, el més important dels que varen tenir lloc a les Illes durant la Guerra Civil.

La fossa de son Coletes

A continuació, la comitiva s’ha traslladat fins a Manacor on continuen els treballs de la tercera fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de son Coletes, en el qual també podrien haver estat enterrats alguns dels milicians. Fins avui, aquesta tercera intervenció en el cementeri de Manacor ha permès localitzar dos dels límits de l’antic recinte de son Coletes; la prolongació de les fosses documentades en campanyes anteriors, i set noves fosses a continuació de les intervingudes el 2020 i 2021 en direcció nord-est.

En cinc d’aquestes fosses s’han pogut documentar les restes d’un mínim de 26 individus, així com una nova concentració d’ossos en posició secundària. És en una d’aquestes fosses on s’han localitzat tres esquelets complets, el sexe biològic estimat dels quals és femení, i que podrien ser tres de les cinc milicianes-infermeres de l’expedició de Bayo.

Les Cinc de Mallorca —sobrenom amb el qual va passar a la història el grup de les cinc milicianes— són les germanes Daría i Mercedes Buxadé, María García Sanchís, Teresa Bellera i una cinquena dona de la qual no se sap el nom amb seguretat. Cinc dones de Barcelona que no varen poder reembarcar després de la retirada, i que foren executades el 5 de setembre de 1936 per les tropes colpistes de l’italià Comte Rossi.

Actualment s’està treballant en la zona oriental de l’antic recinte del cementeri on, de moment, no s’han documentat fosses de la repressió.

El desembarcament a Mallorca: 1.700 baixes republicanes

Les tropes republicanes del capità Alberto Bayo van desembarcar al llevant de Mallorca la matinada del 16 d’agost de 1936, amb la intenció de recuperar l’illa, que estava en mans dels franquistes. L’operació va ser ideada des de Catalunya i hi van participar uns 8.000 combatents provinents de diferents partits polítics o sindicats, com ara el PSUC, la UGT o la FAI. A banda, hi havia també un grup de mallorquins i voluntaris internacionals.

L’expedició va arribar a bord del vaixell Mar Negro i estava formada també per dos destructors, un submarí i sis avions. El capità Alberto Bayo va crear un front de catorze quilòmetres entre els municipis de Portocristo i son Cervera, conegut com el front de Portocristo.

El desembarcament, però, va ser un fracàs, perquè les tropes estaven poc preparades i els reforços no van arribar; i també per la superioritat de l’aviació italiana feixista. Es calcula que els republicans van patir unes 400 baixes en només dos dies i unes 1.700 en els vint dies que va durar l’ofensiva. El 4 de setembre es va produir la retirada i el reembarcament. Grups de republicans dispersos es van quedar dispersats pel camp de batalla. Van ser empresonats i executats.

5  

Imatges

Fosses comunes del desembarcament a Mallorca de 1936

Fosses comunes del desembarcament a Mallorca de 1936 1147666

Consellera Ubasart i el director general de Memòria Democràtica visitant sa Coma

Consellera Ubasart i el director general de Memòria Democràtica visitant sa Coma 262668

Fossa sa Coma

Fossa sa Coma 311500

Consellera Ubasart a son Coletes

Consellera Ubasart a son Coletes 278606

Visita a sa Coma

Visita a sa Coma 219802

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia