El periodista Iñaki Gabilondo ha estat guardonat amb el XVII Premi Blanquerna que atorga la Generalitat de Catalunya, segons ha decidit el jurat. El lliurament del guardó tindrà lloc al Círculo de Bellas Artes de Madrid, el proper 18 d’octubre de 2010, en un acte presidit pel president de la Generalitat, José Montilla.

 

El jurat ha distingit a Iñaki Gabilondo per la seva trajectòria professional i el seu tarannà cívic, així com per la seva actitud respectuosa envers Catalunya i la seva visió ponderada i oberta de les relacions Catalunya-Espanya.

 

La pròpia diversitat catalana i les seves particularitats han merescut, per la seva part, puntual atenció tant a nivell informatiu com d’opinió. Tampoc no s’ha estalviat la crítica ni la controvèrsia envers algunes posicions catalanistes quan ha considerat que aquestes eren qüestionables, però sempre s’ha manifestat des del respecte i l’esperit constructiu.

 

Compromès amb la defensa dels drets i les llibertats de la ciutadania, Gabilondo ha fet dels seus diferents programes una finestra oberta a la diversitat de la societat espanyola, a la seva pluralitat i a la convivència entre les comunitats nacionals amb identitats diferenciades. En coherència amb la seva manera de ser, pensar i treballar, ha reconegut la importància pretèrita i present del paper de Catalunya en la política espanyola. Va presentar, en termes sempre respectuosos, l’aportació del catalanisme polític a la transició de la dictadura a la democràcia i a la construcció de l’Estat de les Autonomies. Els darrers anys ha defensat el dret de les institucions catalanes de proposar un nou avenç en el seu autogovern i la defensa de la seva identitat nacional.

 

Iñaki Gabilondo, llicenciat en Periodisme per la Universitat de Navarra, està vinculat professionalment al món del periodisme i de la ràdio des dels 21 anys. Va dirigir Radio Popular de San Sebastián (COPE), Radio San Sebastián (SER) i, després de diferents destinacions dins la Cadena SER, l’any 1978 dirigeix Hora 25 en aquesta emissora a Madrid. L’any 1980 és nomenat director dels serveis informatius de la Cadena SER i poc després també serà nomenat director d’informatius a TVE. Coincidint aquest darrer càrrec amb l’intent de cop d’Estat, presenta el Telediario del vespre. Diferents tensions polítiques forcen el seu cessament de TVE, per la qual cosa, l’any 1983, torna a la SER on, l’any 1986, estrena Hoy por Hoy, el programa magazine que el va convertir en líder dels matins radiofònics. L’agost de 2005, abandona el programa per exercir com a presentador de l’informatiu Noticias Cuatro i copresentador del programa Cuatro x Cuatro de Cuatro TV, la nova cadena del grup Prisa. Des de febrer de 2010 presenta i dirigeix Hoy, el magazine informatiu nocturn del canal CNN+.

 

 

El Premi Blanquerna l’atorga cada any la Generalitat de Catalunya, a través de la seva Delegació a Madrid, per tal de reconèixer la tasca d’aquelles persones o entitats que s’han distingit per la seva contribució, en l’àmbit de la seva activitat, al desenvolupament, la promoció, el coneixement o la projecció de Catalunya.

 

El jurat de la XVII edició del Premi Blanquerna està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i integrat pel delegat del Govern català a Madrid, José Cuervo, como a vicepresident. Els vocals del jurat son: el secretari de Relacions Institucionals i Participació del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell; el director d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència de la Generalitat, Jaume Badia; el director de l’Institut Ramon Llull, Josep Bargalló; el president del Círculo de Bellas Artes de Madrid, Juan Miguel Hernández; la directora de la Residencia de Estudiantes de Madrid, Alicia Gómez-Navarro i el secretari per a la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, Albert Moreno.

 

El primer Premi Blanquerna es va concedir l’any 1993 a Fernando Lázaro Carreter. Des de llavors, han estat distingits Adolfo Suárez (1994), Federico Mayor Zaragoza (1995), Octavio Paz (1996), Joaquín Ruiz-Giménez (1997), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (1998), la Residencia de Estudiantes de Madrid (1999), José María Martín Patino (2000), Javier Tusell (2001), Jorge Semprún (2002), el Poble de Madrid, en homenatge a les víctimes dels atemptats de l’ 11 de març (2004), la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza (2005), Antonio Garrigues Walker (2006), el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo (2007), l’empresària Esther Koplowitz (2008) i la Comissària Europea Benita Ferrero-Waldner (2009).